10 anys d’investigació i documentació per fer el que altres no es van atrevir. «Hem hagut de baixar a un submon que cap persona de l’equip d’esta pel·lícula havia conegut abans, ni li hagués agradat conéixer»; amb estes paraules explica el director Marc Romero el procés pel qual ha passat fins que ‘75 Días‘ s’ha convertit en realitat.
’75 Días’ és la pel·lícula espanyola basada en el triple crim de les xiquetes d’Alcàsser (València). I serà preestrenada demà al Festival de Cinema i Cultura Rus de Torrevella.
A la seua setena edició, el festival està fent una ferma aposta per atreure el turisme rus al municipi. Per això, tan hui, com el dimarts i dimecres, es projectaran les pel·lícules que participen en este festival de cinema. Entre elles, destaca la preestrena de ’75 Días ‘, que serà demà, 12 d’octubre, a les 20.15 hores. Allà hi seran presents les reconegudes actrius Ana Fernández i Antonia San Juan.
Esta pel·lícula sorgeix de la necessitat de «donar llum» a un fet horrible que va succeir fa 30 anys al municipi valencià d’Alcàsser. En esta localitat va tenir lloc un triple crim atroç, on tres menors van perdre la vida després de ser assassinades. «El cas no està tancat, la ferida no està tancada», afirma Marc Romero.
«Fer una pel·lícula sobre este cas és una cosa que molts directors i productores han pensat durant estos 30 anys. Però no s’han atrevit potser pel risc que la gent els titllés d’oportunistes. O per la falsa creença que anaven a ficar-se en un embolic», reconeix Marc. «Cal recordar que a Espanya portem fent pel·lícules i sèries sobre assassinats reals des dels inicis de cinema. I com deia l’eslògan d’aquella mítica sèrie, la petjada del crim, la història d’un país també és la història dels seus crims».
«Hem hagut de ficar-nos en l’ADN de l’Espanya més profunda i crua que hem tingut»
Un intens període de treballadors de recerca de deu anys, ha fet possible que ’75 Días’ siga una realitat. «Han estat 10 anys durs, perquè hem hagut de ficar-nos en l’ADN de l’Espanya més profunda i crua que hem tingut», explica Marc Romero. «La part del cas Alcàsser que volíem explicar és la part més fosca», afirma. «La part dels errors, la qual no s’entén, la qual li falten proves, la qual el públic vol veure», afegeix.
A més, el director Marc Romero assegura que «ens han explicat la mateixa història de 1.000 maneres diferents. Però les peces d’este puzle no encaixen mai. Portem 30 anys entre els mitjans de comunicació, cineastes, persones del carrer i altres debatent sobre este tema que encara no està tancat judicialment, ja que hi ha una peça separada del sumari Alcàsser per trobar el parador d’Antonio Anglés. I això és motiu suficient perquè seguisca despertant la curiositat de tots nosaltres. Perquè este cas ens va marcar a cada un d’una manera que va fer que les nostres vides canviaran en molts sentits».
Per arribar al resultat final de 75 Dies, «el treball de documentació i entrevistes per construir el guió ha estat una batalla interior molt difícil. Hem hagut de baixar a un submon que cap persona de l’equip d’esta pel·lícula havia conegut abans, ni li hagués agradat conèixer», assegura Marc.
Un ardu treball d’investigació on continuen els interrogants
«Quan vaig acabar d’estudiar el sumari i em vaig posar a dibuixar el que seria l’estructura del guió de la pel·lícula, em vaig adonar que era el moment de tirar-se al carrer i preguntar a totes les persones relacionades amb el cas. El sumari era una sèrie de despropòsits que no hi havia per on agafar-ho. Necessitava que aquelles persones que apareixien en els atestats aclariren per què en la fase del judici estaven explicant una cosa diferent», ens explica Marc Romero.
«¿Ningú s’havia parat a pensar que hi havia tres famílies destrossades que necessitaven JUSTÍCIA?
És impossible que un fet tan traumàtic com és trobar-se una mà en un bosc, es convertisca en una infinitat de versions, a cadascú més dispar. I així fins ara mateix. 30 anys després volem que dos mariners morts ens confirmen la identitat d’algú que diuen que viatjava en un vaixell, que es tira per la borda, que ho recullen en una llanxa i el tornen al vaixell, que després menja per allà deixant petjades palmares que mai són confirmades totalment, que fa una trucada telefònica des de dins, etc. ‘Tot és tan creïble …’, segueix comptant a València Diari.
«Que es deixen de tant vaixell i que donen prioritat a la petició realitzada pel criminòleg Félix Rius, on demanen que l’Institut de Medicina Legal de Santiago de Compostel·la duga a terme un estudi genètic d’11 pèls trobats en els cadàvers de dos de les nenes i en el jersei de la tercera víctima, que ‘no van ser analitzats genèticament en el seu moment ‘ i dels que ‘s’ha d’intentar extreure ADN i comparar el possible resultat amb l’ADN de les tres víctimes i també amb el d’Anglès’. Estem parlant d’11 pèls que no van ser analitzats i que tenen moltes respostes en el seu ADN. També cal esbrinar la identitat de les persones a les quals pertanyen diversos pèls que sí que van ser analitzats en el seu moment. I dels que és consigno extreure cinc perfils diferents d’ADN no pertanyents a Ricart ni a Anglés , Per la qual cosa apunten a persones desconegudes», conclou Marc.
Marc Romero presumeix del seu equip
«He tingut el millor repartiment que un director podria somiar mai», afirma. Els protagonistes d’esta pel·lícula són els pares. Són un grup de persones que lluitaran per trobar la veritat del que va passar amb les seues filles a qualsevol preu.
Esta pel·lícula està interpretada per Ana Fernández (Guanyadora del Goya a la millor actriu per «Solas»), Antonia San Juan (Nominada al Goya a la millor actriu per «Tot sobre la meua Mare», guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera).
També Javier Albalá (Protagonista de la sèrie «Parot»), Eulàlia Ramon ( «El Séptimo Día», «Goya en Burdeos» de Carlos Saura), Macarena Gómez (Nominada al Goya per «Musarañas»).
I Yohana Cobo (Guanyadora del premi d’interpretació femenina a Cannes per «Volver») i un repartiment de luxe amb actors de primera línia.
A més, Marc Romero fa «un esment especial a les grans actrius que interpreten a les xiquetes». Elles són Àlex Viciano, Andrea Pereira, Luz Carrera i Carla Martín Mosquera.
«Ha estat una aventura que mai podrem oblidar»
A només un dia de llevar ’75 Días ‘a la gran pantalla amb la seua preestrena, Marc Romero assegura que «ha estat una aventura que mai podrem oblidar , per bé i per mal. Fer una pel·lícula tan difícil i que et mou tantes coses per dins no és gens fàcil. Però és un aprenentatge que portarem la resta de les nostres vides i marcarà el ritme de les seues històries que estan per explicar. Ara volem mirar al futur i bolcar-nos en la nova pel·lícula que tenim entre mans ‘Ànima, Estiu 1981’ i gaudir de l’estrena de ’75 Días'», conclou.
