El conseller delegat de CaixaBank ha afirmat que el mercat hipotecari està lluny d’una situació de sobrecalfament des de l’òptica de la qualitat creditícia de les entitats, tot i que persistix un problema social d’accés a la vivenda per la falta d’oferta.
Segons ha assenyalat, l’activitat elevada i l’escalada de preus continuaran mentres persistisca el desequilibri entre oferta i demanda. Eixe context implica que el ritme de compravendes se sostinga i que les pujades de preus no responguen a un excés de crèdit, sinó a la insuficiència de vivendes disponibles, la qual cosa reduïx el risc de tensions financeres en la banca.
L’entitat ha destacat que la concessió de noves hipoteques per a compra de vivenda s’ha disparat un 39% en els nou primers mesos de l’any enfront del mateix període de 2024, amb una quota del 25,6% en nova producció. Este avanç suggerix que la demanda solvent es manté i que el banc ha reforçat la seua posició en el negoci, en un entorn en el qual les llars prioritzen l’estabilitat de la quota.
El 93% dels crèdits hipotecaris s’ha firmat a tipus fix, el 6% a tipus variable i l’1% en format mixt. Este predomini dels tipus fixos s’ha traduït en quotes més previsibles i menor sensibilitat a moviments dels interessos, la qual cosa recolza la qualitat del risc i limita repunts de morositat davant escenaris de volatilitat.
Factors que sostenen el cicle
Gortázar ha subratllat que els preus de la vivenda usada seguixen en termes reals per davall dels nivells de l’anterior ‘boom’ i que el pes de la construcció en el PIB és la mitat que abans de l’esclat de la bambolla. Amb menys dependència de la rajola i sense una expansió creditícia desmesurada, el sistema mostra menys vulnerabilitats estructurals que en la passada crisi.
També ha assenyalat que la bona marxa de l’economia i l’augment de la renda bruta disponible, juntament amb la contenció dels tipus d’interés, estan contribuint al fet que el mercat residencial continue a l’alça. Ha insistit que el determinant per a les llars és la quota que poden pagar cada mes, de manera que uns tipus moderats afavorixen l’accessibilitat relativa, encara que l’oferta limitada continue pressionant els preus.
Al mateix temps, s’ha mostrat preocupat per l’evolució a dos o tres anys vista, no pel risc que torne a punxar una bambolla, sinó per la possible persistència de les dificultats d’accés a la compra. Si el desequilibri entre oferta i demanda no es corregix, les tensions per als compradors poden prolongar-se i desplaçar decisions d’adquisició.
Finalment, ha recalcat que les hipoteques a Espanya figuren entre les més barates de l’eurozona, amb un tipus mitjà del 2,5% enfront del 3,2% continental. Este diferencial millora la capacitat de pagament i sosté l’activitat, però no compensa per si sol el dèficit de vivenda disponible, que continua sent el principal factor de pressió en els preus.
