El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la revaloració de les pensions i d’altres prestacions públiques per a 2022. La pujada, efectiva des de l’1 de gener d’enguany, suposa un increment del 2,5% de les pensions contributives i de les classes passives de l’Estat, mentre que l’alça de les pensions mínimes i de les no contributives i de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) serà del 3%.
En total, el Govern destinarà 6.500 milions d’euros a revalorar les pensions i a fer efectiva la paga compensatòria. En aquesta quantia s’inclou el cost de la ‘pagueta’ als pensionistes per la desviació dels preus en 2021 respecte a la pujada inicial (0,9%).
El Gobierno aprueba la revalorización de las pensiones para 2022.
âï¸La subida es del 2,5% para pensiones contributivas y del 3% para las mínimas y no contributivas
âï¸Beneficia a más de 11,5 millones de personas
Este incremento es efectivo desde el 1 de enero de este año.#CMin pic.twitter.com/usIlMpVYVG
— La Moncloa (@desdelamoncloa) January 25, 2022
En aquesta quantia s’inclou el cost de la paga compensatòria als pensionistes per la desviació dels preus en 2021 respecte a la pujada inicial (0,9%). Per a una pensió mitjana de 1.127 euros al mes, aquesta ‘pagueta’ aconsegueix els 250 euros, i la revaloració, 400 euros a l’any. D’aquesta manera, sumant tots dos conceptes, una pensió d’aquestes característiques s’elevaria en 651 euros anuals respecte a 2020, ha subratllat el ministre.
En concret, l’augment del 2,5% per a 2022 és el resultat d’aplicar l’índex de preus de consum (IPC) mitjà entre desembre de 2020 i novembre de 2021, segons indica la fórmula inclosa en la Llei de pensions aprovada el mes de desembre passat sobre la base de l’evolució de l’IPC.
Aquesta pujada, també recollida en la Llei 22/2021 de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2022, està destinada a mantindre el poder adquisitiu dels pensionistes. En total, aquest increment arriba a 11,5 milions de prestacions i el seu import total ascendeix a 3.900 milions d’euros, segons càlculs de la Seguretat Social.
En conjunt, la pensió mitjana puja en uns 651 euros anuals respecte a 2021 en passar de 15.774 euros a 16.424 euros a l’any. Per part seua, la pensió mínima de jubilació ascendirà 10.103,80 euros anuals enfront dels 9.808,4 euros de 2021. En els casos de tindre cònjuge a càrrec arribarà als 12.467 euros anuals.
Mentrestant, la pensió de jubilació màxima se situarà en 39.468,66 euros anuals, és a dir, 962,78 euros més que en 2021.
A més, el reial decret inclou l’aprovació d’una paga compensatòria per als pensionistes i beneficiaris de l’IMV per la revaloració de 2021, que va ser inferior a l’IPC registrat en aqueix any. Per a una pensió mitjana de 1.127 euros al mes, aquesta ‘pagueta’ és de 250 euros. En total s’han destinat 2.600 milions d’euros a compensar aqueixa desviació, segons va confirmar el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá.
Dèficit de la Seguretat Social
Escrivá ha destacat que la nova fórmula de revaloració de les pensions suposa un «marc de certitud absoluta» de cara al futur, perquè els 11,5 milions de pensionistes saben que les seues pensions pujaran amb l’IPC amb independència de quin siga aquest.
El ministre ha recordat que, en cas d’haver-se aplicat la fórmula imposada pel Govern del PP en 2013 i que ara ha quedat derogada, les pensions només hagueren pujat un 0,25% enguany i, des de 2017, haurien acumulat una pèrdua de poder adquisitiu del 7,5% (1.228 euros anuals menys en 2022 per a una pensió mitjana de 2017).
Però, a més, Escrivá ha advertit que l’entrada en vigor del factor de sostenibilitat (ja derogat) hauria provocat una retallada nominal per a les noves pensions de prop de l’1,3%, l’equivalent a una reducció de 195 euros anuals en 2022 per a una pensió mitjana de 2017.
Per part seua, la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha assegurat que la reforma de pensions, acordada amb els agents socials i en vigor des del passat 1 de gener «justificaria» per si sola «tota una legislatura«.
D’altra banda, els Pressupostos Generals de l’Estat han absorbit ja la major part de les despeses de polítiques públiques no contributives que fins ara finançava la Seguretat Social. En 2022, es transferiran fins a 18.900 milions d’euros per aquest motiu, que permetran cobrir un 80% d’aqueixes despeses, i en 2023 es cobriran el 100%.
