Hugo Duro va valorar la xilena amb la qual va decidir el derbi davant el Llevant i va subratllar que treballa cada dia per a aprofitar moments així, amb Mestalla entregat corejant el seu nom. El davanter va explicar que l’acció va nàixer d’un enviament mesurat de Gayà i que la pilota se li va quedar alguna cosa arrere, per la qual cosa l’acrobàcia va ser la millor solució per a posar-la lluny del porter.
El propi Dur va detallar la seqüència de la jugada: el centre del capità va arribar a l’altura justa, sense excés de força, la qual cosa va permetre ajustar el gest i connectar de volea invertida. Una rematada d’este tipus exigix coordinació, intuïció i valentia, i el punta va assumir el risc perquè la posició de la pilota i la defensa no li oferien una altra opció clara de tret. Després, va reconéixer que no va deixar de revisar-la per a apreciar el colpege i la trajectòria.
‘Treballes en el dia a dia per a eixos moments’, va resumir l’ariet, abans d’afegir que ‘són quinze segons, però val la pena’. Més enllà de l’impacte tècnic, el punt va reforçar el seu vincle amb la graderia: escoltar el seu nom corejat en un estadi ple i davant el rival ciutadà va amplificar el valor emocional del gol.
Un gol de repertori i un Mestalla entregat
Duro va admetre que ha vist la repetició unes vint vegades i que dins del camp encara va tindre temps de seguir la jugada amb la vista fins a comprovar que la pilota entrava. ‘Em va donar temps a girar el cap i veure-la entrar, des del meu punt de vista moló molt’, va explicar. Res més arribar al vestuari, el seu mòbil acumulava desenes de missatges: al voltant de cinquanta contactes li havien enviat el vídeo. La reacció del grup, va dir, va ser el que més li va alegrar, per com va evidenciar la unió del vestuari i la inèrcia positiva que genera un triomf en un partit de màxima rivalitat.
El gol també va tindre traducció en números. Amb eixa diana, Duro es va convertir en el màxim golejador del València en la present Lliga amb 4 punts, sosté una mitjana d’un gol cada 161 minuts i millora els seus registres anteriors en el club. A més, va aconseguir els 41 gols oficials com a valencianista i va escalar al lloc 45 de la llista històrica d’artillers, per davant de noms com Adrian Ilie, Jesús Navarro, Faas Wilkes, Carlos Soler o Gonçalo Guedes. Eixe avanç consolida el seu pes en la plantilla i li situa en una dinàmica que li permet competir pels minuts amb arguments estadístics i de rendiment.
El davanter va recordar que ja havia marcat de xilena en juvenils. ‘Eixa rematada l’intente també en els entrenaments, no em sol eixir així, lògicament, però el tipus de rematades de volea em sol eixir bastant bé’, va comentar. Eixa pràctica continuada explica que, quan la pilota queda arrere i el temps d’execució és mínim, opte per un recurs difícil però familiar en el seu repertori, i que la confiança acompanye el gest en un context de màxima exigència com un derbi.
