21.5 C
València
Dimarts, 28 octubre, 2025

Huit de cada deu hospitals manquen d’experts en oncologia de precisió

Huit de cada deu hospitals a Espanya manquen de suficients especialistes per a desplegar l’oncologia de precisió. La primera radiografia detallada de l’Observatori de Medicina de Precisió a Espanya de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, basada en 82 servicis d’Oncologia, confirma que el model està en expansió i amb base sòlida, però fragmentat per diferències territorials, organitzatives i de recursos. Només el 57,3% disposa de pressupostos autonòmics finalistes per a finançar proves moleculars.

L’oncologia de precisió es recolza en proves genètiques i genòmiques, biomarcadores i la seua interpretació per a orientar teràpies dirigides. Este procés exigix equips multidisciplinaris amb oncòlegs, patòlegs, biòlegs moleculars, bioinformàtics, farmacèutics, genetistes i tècnics de laboratori. El 79,3% dels centres assenyala la falta d’estos perfils com la principal barrera, la qual cosa compromet la lectura de resultats, la selecció de tractaments i l’equitat en l’accés.

Bretxa per grandària i territori

L’accés real depén de la grandària i de la ubicació. Els hospitals mitjans i xicotets, que tracten al voltant del 40% dels casos de càncer, declaren més limitacions per a accedir a biomarcadores, tecnologies avançades, recursos humans especialitzats i estructures clau. A nivell global, el 48,8% té totalment implementades les proves genètiques i genòmiques, el 40,2% de manera parcial i un 11% està en procés; en els centres xicotets, estos percentatges baixen al 25,8%, 58,1% i 16,1%. Esta bretxa es traduïx en derivacions, temps d’espera més llargs i decisions menys homogènies segons el codi postal.

L’existència de Comités Moleculars de Tumors (CMT) també marca diferències. Quasi la mitat dels hospitals compta amb estos equips que analitzen els tumors des de la genètica i la biologia molecular per a ajustar teràpies personalitzades, però només el 16% dels centres de menys de 500 llits disposa d’ells. L’absència de CMT dificulta la interpretació de troballes complexes i la presa de decisions terapèutiques, i augmenta el risc de variabilitat entre professionals i servicis.

Tecnologia i organització en desenrotllament

En tecnologia, la NGS en teixit tumoral està consolidada i permet analitzar l’ADN del tumor per a identificar variants amb potencial terapèutic. Altres ferramentes emergents, com NGS en ctDNA, WES/WGS o RNA‑Seq, es concentren en hospitals de referència, la qual cosa obliga a articular circuits de derivació de mostres i informes. Esta concentració, sense una xarxa ben estructurada, afig passos intermedis que poden retardar l’inici de tractaments dirigits.

Els circuits assistencials encara no estan plenament estandarditzats i això repercutix en els temps d’accés, en la interpretació de resultats i en la seua incorporació a la història clínica. Així i tot, el 87% dels centres declara una integració total dels resultats en el registre clínic, la qual cosa deixa marge de millora per a la resta i evidència la necessitat de procediments homogenis que asseguren traçabilitat i qualitat.

L’anàlisi autonòmica mostra una evolució desigual. Catalunya, la Comunitat Valenciana i Galícia ja despleguen estratègies específiques i consolidades amb xarxes de nodes NGS, estructures de governança, circuits homogenis, carteres de servicis ben definides i programes formatius. Estos models faciliten que les proves arriben al pacient de forma ordenada i amb criteris comuns, mentres que en altres regions persistix la fragmentació.

Per a garantir un accés equitatiu i sostenible, l’informe proposa consolidar xarxes autonòmiques de medicina de precisió amb nodes clínics i diagnòstics ben definits i circuits homogenis de derivació i interpretació. També planteja el desplegament progressiu de tecnologies avançades, la creació de centres de càncer en hospitals generals i el reforç estable de perfils tècnics i científics, juntament amb personal administratiu de suport. Entre les prioritats figuren consolidar els CMT en tots els hospitals i establir finançament públic específic, finalista i sostinguda, deslligada dels pressupostos hospitalaris i del finançament privat. En els centres xicotets, el full de ruta passa per integrar-se plenament en xarxes regionals o nacionals, habilitar circuits ràpids i assegurances per a accedir a tecnologies avançades, reforçar el suport formatiu i tècnic, i fomentar la col·laboració multidisciplinària i entre nivells assistencials.

Últimes notícies

La Mostra estrena ‘Les capes de la memòria’ i dignifica el record de la dana

La Mostra de València-Cinema Mediterrani estrena 'Les capes de la memòria', un film col·lectiu d'estudiants de la UV que transforma fotos danyades per la dana en relats d'esperança.

El Govern aprova avals i noves ajudes de 6.000 milions per als afectats per la dana

El Consell de Ministres ha donat llum verda a un Reial decret llei amb avals de l'Estat, crèdits ICO i fons de prevenció per fins a 6.000 milions. El paquet reforça la reconstrucció i se suma a les ajudes ja mobilitzades.

El Govern aprova avals i noves ajudes de 6.000 milions per a afectats per la dana

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei amb avals, finançament de l'ICO i fons de prevenció per fins a 6.000 milions per a la reconstrucció després de la dana. El paquet prorroga suports a autònoms, reforça la vivenda i suma mesures per a cultura i servicis socials.

Imatges de Pablo Genovés dialoguen amb la col·lecció a la llum del Mubag

El Mubag presenta tretze fotomuntatges creats per Pablo Genovés per a dialogar amb l'exposició permanent El segle XIX. La col·lecció a la llum. La mostra es podrà visitar fins al 26 d'abril.

Les xifres per a no oblidar de la DANA de València de 2024

Les inundacions del 29 d'octubre de 2024 van arrasar part de la província de València i van deixar un balanç humà i econòmic extraordinari. Estes són les xifres essencials del desastre.

El PSPV demana a Maribel Vilaplana el tiquet de l’aparcament després del seu menjar amb Mazón

El PSPV-PSOE ha demanat a Maribel Vilaplana que entregue voluntàriament a la comissió d'investigació de la dana el tiquet de l'aparcament i el càrrec de la targeta amb data i hora. La sol·licitud busca documentar el parador de Carlos Mazón la vesprada del temporal; la periodista declararà el 3 de novembre com a testimoni.

Mazón demana aparcar la confrontació per la dana i sumar esforços en la recuperació

Coincidint amb el primer aniversari de la dana del 29 d'octubre de 2024, Mazón reclama que les institucions deixen la disputa i treballen coordinades. El conveni firmat activa el Pla 'Endavant' per a agilitzar mesures de reconstrucció.

Burjassot se suma al dol per la DANA i homenatja les víctimes en el primer aniversari

Burjassot se suma al dol pel primer aniversari de la DANA amb banderes a mitja asta, minuts de silenci i la façana municipal il·luminada amb la Senyera. L'Ajuntament centra l'homenatge en les 229 persones mortes i en les desenes de milers d'afectats.