El Ministeri d’Igualtat envia este dilluns al Poder Judicial i a la Fiscalia General de l’Estat un paquet de recomanacions per a reforçar la protecció enfront de la violència de gènere, després de deu assassinats en el que va d’any, sis d’ells amb denúncies prèvies. La proposta perseguix que les mesures judicials d’allunyament i el control telemàtic siguen més eficaços i dissuasius.
Distància mínima i resposta als incompliments
Igualtat planteja elevar la distància de prohibició d’aproximació quan siga inferior a 350 metres, llindar recomanat perquè el sistema de polseres telemàtiques i els avisos permeten una reacció a temps. A distàncies menors, la capacitat d’intervenció es reduïx perquè les Forces i Cossos de Seguretat disposen de menys marge per a arribar i evitar noves agressions.
Davant el mal ús dels dispositius Cometa per part d’alguns inculpats i els incompliments associats a la mesura, el departament advoca per ‘una resposta ferma‘: incoar procediments per trencament quan es vulneren les condicions i exigir responsabilitat pels danys derivats. La intenció és que el control no siga només tecnològic, sinó també jurídic i amb conseqüències visibles per a qui infringisca les ordes.
Cobertura i saturació d’alertes
Les cartes remeses a jutges i fiscals advertixen de dos problemes operatius que resten eficàcia al sistema. D’una banda, la saturació d’alarmes quan el domicili de l’agressor està dins del perímetre fix d’exclusió fixat per l’autoritat judicial entorn de la vivenda o el treball de la víctima: en eixos casos s’activen avisos continus que tiben el sistema i augmenten l’ansietat de la dona afectada, sense aportar una alerta útil.
Per un altre, Igualtat assenyala que els nivells de cobertura deficients en zones on es mouen agressor o víctima impedixen garantir el monitoratge permanent de les seues posicions. Sense senyal suficient, la geolocalització falla i el control perd sentit, per la qual cosa el ministeri demana extremar la precaució en estos supòsits per a no sobredimensionar una seguretat que l’entorn tècnic no pot sostindre.
El context recent ha accelerat estes recomanacions. Esta setmana s’han conegut diversos assassinats, entre ells un pendent de confirmació oficial en Sarriguren, i s’han registrat també dos crims vicaris: el d’una xiqueta de 12 anys a Xilxes i el d’un xiquet de 10 a Arona. De confirmar-se l’últim cas, el nombre de dones assassinades per les seues parelles o exparelles des de 2003 ascendiria a 1.353. Després de tancar 2025 amb 48 víctimes mortals, la xifra més baixa de la sèrie, 2026 ha arrancat amb un dels pitjors començaments.
En tot just mes i mig, 6 menors han quedat òrfens per feminicidis de les seues mares, que eleven a 510 el total des de 2013 en les estadístiques oficials per a menors d’edat. Estes dades reforcen la idea que les mesures d’allunyament requerixen ajustos pràctics perquè el risc avaluat es traduïsca en protecció efectiva.
La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha reconegut esta setmana que a vegades les avaluacions de risc no es realitzen amb la profunditat necessària i ha apostat per més contundència una vegada dictades les ordes d’allunyament. Els recursos d’atenció romanen actius: el 016 i els seus canals associats presten assistència permanent, i en emergències es pot acudir al 112 o a les forces de seguretat, també mitjançant l’aplicació AlertCops.
