Cambra València considera que la intervenció militar dels Estats Units i la captura de Nicolás Maduro obri un període d’ incertesa a curt i mitjà termini per a les empreses valencianes amb interessos a Veneçuela, sèptim mercat client a Amèrica del Sud per a la Comunitat i dotzé proveïdor.
Este nou context obliga a extremar la prudència. Les companyies solen revisar calendaris de lliurament, condicions de pagament i cobertures de risc quan el marc polític se sacseja, i poden ajornar inversions o licitacions en curs a l’espera de senyals d’estabilitat. També s’anticipen possibles alteracions en la logística i en la disponibilitat de divises per a cobrar o pagar operacions.
Entre gener i octubre, les exportacions de la Comunitat Valenciana a Veneçuela es van centrar en hàbitat, alimentació i productes químics i van suposar 28,5 milions d’euros, un 22,1% més que en el mateix període de l’any anterior. El creixement confirma que, abans del gir polític, la demanda veneçolana mostrava tracció en béns de consum i subministraments per a la llar i la indústria.
En sentit invers, les importacions, principalment alimentàries —pescats i mol·luscos, productes de forn i preparacions de cacau—, van ascendir a 1,5 milions d’euros, un 17,3% més. Encara que el volum és reduït, qualsevol tensió en origen pot traduir-se en canvis de preu i en ajustos de subministrament per a distribuïdors i cadenes amb presència en la Comunitat.
Oportunitats i riscos a mitjà termini
A Veneçuela estan implantades 108 empreses espanyoles, de les quals tres són de la Comunitat Valenciana. Eixa base empresarial ajuda a mantindre canals comercials i coneixement del mercat, però les decisions d’expansió o replegament dependran de la seguretat jurídica, de l’operativa financera i de l’evolució de la demanda interna.
Cambra València identifica oportunitats en alimentació, infraestructures, turisme i digitalització. En agroalimentació, s’obri un nínxol en la transformació de cacau, café o dacsa, i creix la demanda d’abonaments i fertilitzants per a elevar la productivitat agrària. Per a proveïdors d’inputs i tecnologia, estes necessitats poden traduir-se en contractes si es consoliden les condicions per a invertir.
En infraestructures i aigües, un dels grans reptes del país és modernitzar les xarxes de transport —ferrocarril, ports i aeroports— i actualitzar el sistema de subministrament i reg. Són projectes intensius en capital que requerixen planificació, finançament i un entorn regulador predictible; quan eixe escenari es configure, les empreses valencianes estan en posició de competir.
Els servicis digitals presenten un potencial elevat per la necessitat de modernització tecnològica, i el turisme oferix oportunitats recolzades en el patrimoni natural del país. No obstant això, la materialització d’inversions en els dos fronts s’orienta a terminis mitjà i llarg i queda condicionada a una major estabilitat política.
Com a fortaleses, Veneçuela disposa de grans reserves de petroli, potencial de gas en alta mar i un entorn natural atractiu. Entre els reptes destaquen diversificar l’economia per a reduir la dependència dels hidrocarburs, rebaixar el deute i normalitzar pagaments, millorar els mecanismes de control de preus per a reduir pobresa i desigualtat, combatre l’economia informal, la burocràcia i la inseguretat, reprendre relacions comercials i polítiques a la regió i impulsar inversió en infraestructures i tecnologia. La resolució d’estos elements marcarà el ritme i abast de les oportunitats per al teixit empresarial valencià.
