La jutgessa que investiga els efectes de la DANA a València ha assegurat en un auto que existeixen indicis clars que les morts registrades en la pedania valenciana de La Torre podrien haver sigut evitades si la llavors consellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, tots dos investigats, hagueren exercit les seues funcions conforme marcava la normativa.
En l’escrit, fet públic pel Tribunal Superior de Justícia valencià, la magistrada descriu les morts de La Torre com ‘una mostra evident de les negligències en la gestió de l’emergència, així com de la carència i del retard d’avisos i de les conseqüències que va tindre per a aquelles víctimes que van morir als garatges, a les seues cases o de camí als seus cotxes’.
Responsabilitats i presa de decisions
La instructora considera decisiu, per a reaccionar amb rapidesa, conéixer bé les competències en la gestió de l’emergència. I adverteix: ‘Quan Pradas arriba a la conclusió que la presa de decisions queia en ella mateixa com a mando únic en la situació 2 d’emergència del Pla d’Inundacions, l’actuació que va assumir ja va ser tardana i errònia’.
Pel que fa a Emilio Argüeso, la jutgessa rebutja la seua afirmació que ‘no tenia per què anar al CECOPI’. Ho qualifica ‘difícilment intel·ligible’, tenint en compte que la convocatòria del CECOPI la fa l’AVSRE (Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències) i que el secretari autonòmic és el director d’este organisme. Afig que esta actitud ‘només es pot explicar com una forma de justificar la seua escassa o nul·la intervenció’, cosa que, segons apunta, també hauria incidit en el resultat mortal a La Torre.
L’auto recorda que el 29 d’octubre de 2024 ja hi havia un avís roig de l’Aemet des del matí. Malgrat això, hi havia bombers forestals que no van ser mobilitzats per a vigilar els caus, el CECOPI es va convocar ‘anormalment tard’ i es va produir una ‘ralentització coneguda en la presa de decisions rellevants’. Tot això va culminar amb un missatge Es-Alert a les 20.11 hores, ‘amb les ja conegudes vacil·lacions, disquisicions jurídiques i lingüístiques’.
‘Tot l’anterior ens conduïx fins a les morts que van tindre lloc a La Torre, de les quals efectivament existixen indicis clars que haurien pogut ser íntegrament evitades pels investigats, si hagueren exercit les seues funcions conforme els exigia la normativa en matèria de protecció civil i el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions’, afirma la jutgessa en el seu auto.
En esta línia, sosté que baixar als garatges a La Torre ‘va resultar mortal, però també caminar pel carrer o circular amb el vehicle’. L’auto detalla diferents situacions en què van morir veïns de la pedania: una parella, un matrimoni amb la seua filla, un resident, una vianant, dos persones que tornaven de la faena, un home amb mobilitat reduïda a la seua vivenda, així com dos veïnes els cossos de les quals van ser trobats a Sedaví.
Errors en el missatge d’alerta
La jutgessa aprofundeix també en el que, al seu juí, van ser errors en el procés de redacció del missatge Es-Alert. Recorda les distintes propostes de text que recomanaven ‘romandre en els seus domicilis’ o ‘evitar desplaçaments’ i assenyala que, amb el missatge final, ‘no s’alertava del perill real, per exemple, de baixar a un garatge o de quedar-se a la planta baixa de casa’.
‘Es desconeix encara per quins motius es va canviar eixe text del borrador núm. 706, que deia “romanen en els seus domicilis”. En el cas de La Torre hauria pogut evitar baixar a un garatge o eixir al carrer’, indica. A més, considera que un missatge clar de pujar a pisos alts ‘hauria pogut salvar vides a La Torre, si s’haguera enviat abans de les 20.57 hores’.
Segons assenyala l’auto, ‘la població de La Torre, on no plovia, no podia ser conscient del perill en què es trobava quan baixava a un garatge, o estava a la planta baixa de sa casa, caminava per la vorera o circulava amb el cotxe per la pedania’.
Respecte a la informació institucional, la jutgessa recorda que l’alcalde pedani de La Torre, Rafael Arnal, va declarar el passat 5 d’octubre que ‘no havia rebut avisos de manera directa des del Centre de Coordinació d’Emergències, sinó que va ser la mateixa alcaldessa de València, María José Catalá, la que va remetre en un xat de WhatsApp l’avís roig de l’Aemet’.
Noves diligències a l’Ajuntament
Per tot això, en l’auto d’este dimarts, la instructora requerix a l’Ajuntament de València que identifique, en un termini de cinc dies, el funcionari adscrit a la pedania de La Torre que prestava servici el dia de la DANA. Demana també que aporte còpia de les comunicacions traslladades a l’alcaldia pedània i al seu alcalde entre les 7 i les 21 hores del 29 d’octubre.
A més, l’Ajuntament haurà d’enviar, en el mateix termini, còpia de les comunicacions traslladades des de qualsevol organisme públic, siga 112, Emergències, Diputació o Administració central, a l’alcaldia pedània. En canvi, la jutgessa desestima incorporar a la causa el contingut d’un grup de WhatsApp on figuren l’alcaldessa de València i els alcaldes pedanis.
Finalment, cita com a testimoni, per la seua situació adjacent amb La Torre, l’alcalde pedani d’Horno de Alcedo. Este podrà aportar voluntàriament els missatges del xat relacionats amb l’emergència, segons recull l’auto judicial.
