La presidenta de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), Alejandra Kindelán, ha defés la simplificació reguladora financera com una urgència i una palanca per al creixement i la competitivitat. Al seu juí, este canvi es connecta amb ‘les necessitats d’Europa de créixer i té un impacte real en la capacitat de les famílies i les empreses de créixer’.
El debat s’ha emmarcat en la XIII Jornada sobre el sector bancari espanyol organitzada pel Ivie, en la qual han participat, a més de Kindelán, el director general de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), Antonio Romero, i la secretària general de la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (UNACC), Cristina Freijanes. En la cita també s’han abordat la digitalització, l’avanç dels grans competidors tecnològics, l’euro digital i la ciberseguretat.
Preguntada per la creixent pressió normativa, Kindelán ha concretat que hui conviuen més de 20 reguladors i supervisors i que, només en els últims quatre anys, s’han aprovat 1.750 normes que afecten el sector, unes ‘90.000 pàgines’. Ho ha qualificat de ‘una barbaritat’ i ha subratllat que és ‘urgent simplificar‘. Esta densitat normativa multiplica processos de compliment, dispersa criteris i absorbix recursos que podrien destinar-se a crèdit i innovació, amb efectes directes sobre el servici al client.
En paral·lel, ha advertit que el requeriment de capital ‘no para de pujar, i no veiem el final’. Esta tendència, al costat de les ‘enormes necessitats de finançament‘ que afronta Europa en tecnologia, infraestructures o intel·ligència artificial, reforça que la simplificació siga ‘una urgència’. Menys complexitat i major claredat facilitarien que els bancs canalitzen finançament cap a l’economia real en millors condicions.
Un sistema basat en principis
En la mateixa direcció, Antonio Romero ha parlat de ‘hiperinflació normativa’ i ha sostingut que el sistema actual ‘no és gestionable’ ni en quantitat ni en qualitat. Al seu juí, ‘hem de canviar eixe sistema institucional, dissenyat per a produir normes de manera industrialitzada, a un sistema basat en principis, més harmonitzat’. Un marc d’este tipus reduiria duplicitats, donaria major seguretat jurídica i permetria adaptar les regles a l’evolució del mercat sense perdre control.
Romero ha proposat a més debatre a Europa ‘repensar els mandats’ per a fer compatible l’estabilitat financera amb la competitivitat de l’economia. Ha recordat que diverses institucions tenen capacitat per a emetre lleis i guies, com el Parlament i el Consell Europeu, la Comissió Europea i altres autoritats, i que una coordinació més clara evitaria solapaments i càrregues innecessàries per a les entitats.
Per part seua, Cristina Freijanes ha advocat per la proporcionalitat i perquè la normativa s’adapte a la grandària i a la idiosincràsia de cada entitat. Les exigències homogènies, ha remarcat, poden resultar desproporcionades per a cooperatives i entitats més xicotetes, amb el risc de restar-los capacitat de competir mantenint la solvència.
Digitalització i inclusió financera
Quant als altres desafiaments del sector, els representants han assenyalat que s’han implementat solucions específiques després de la campanya ‘Soc major, no idiota’, que va reclamar una atenció adequada a les persones majors. Entre les mesures, han citat punts físics, ofibuses, caixers i un acord amb Correus per a portar efectiu i operacions bàsiques al món rural. Han assegurat estar satisfets amb els resultats i han destacat que els llocs sense punts físics bancaris s’han reduït al 0,69% de la població en 2024. Este avanç suggerix una millora de la cobertura presencial, encara que el repte de l’accessibilitat i l’acompanyament digital continua requerint seguiment.
Sobre digitalització, la banca necessita estar a l’avantguarda tecnològica per a oferir millors productes i experiències. Com a exemple, Bizum és un mitjà de pagament que usen 30 milions d’espanyols i en el qual s’està treballant per a fer-ho interoperable amb altres països. Si prospera, eixa interoperabilitat facilitaria pagaments transfronterers més senzills per a ciutadans i empreses, i afavoriria la competència i l’escala, encara que exigirà acords tècnics i reguladors entre sistemes.
La jornada també s’ha detingut en els competidors no bancaris. Freijanes ha assenyalat que no estan sotmesos a regulació ni supervisió ni compten amb departament d’atenció al client, a diferència del prestador tradicional. Esta asimetria reguladora, han apuntat els intervinents, pressiona la competència i planteja la conveniència d’ajustar les regles perquè el risc i la protecció de l’usuari es tracten de manera equivalent amb independència del tipus de proveïdor.
