La Associació per la Coeducació de València ha advertit que el nou Decret de Convivència, que entra en vigor el 7 de gener en la Comunitat Valenciana, invisibilitza la violència de gènere a les aules. L’entitat ha considerat que el que es presenta com una actualització normativa suposa un retrocés alarmant en igualtat i deixa una desprotecció evident davant les violències masclistes en l’entorn escolar.
Segons l’associació, ha sostingut que el text desplaça la coeducació del seu paper com a eix vertebrador i la reduïx a una referència merament testimonial. En diluir la igualtat de gènere en nocions genèriques com a ‘benestar’, es perd capacitat per a intervindre sobre les causes estructurals dels conflictes i per a activar mesures específiques de prevenció i atenció. En la pràctica, han advertit, esta ambigüitat pot traduir-se en casos mal classificats com a simples problemes de convivència, amb respostes més lentes i menys eficaces.
‘La coeducació ha passat de ser una ferramenta de prevenció activa a convertir-se en un element decoratiu que manca de mesures concretes o obligacions reals per als centres’, ha sostingut l’organització, que també ha lamentat l’absència de participació de la comunitat educativa i d’associacions especialitzades en la redacció del decret. Esta exclusió, han afirmat, mostra que es va ignorar a agents implicats i especialistes en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques de convivència.
Benestar ambigu i risc de revictimització
Un dels punts més crítics assenyalats per l’associació és la substitució d’enfocaments específics pel concepte de ‘benestar‘. Encara que el terme puga semblar positiu, la seua ambigüitat és, al seu juí, perillosa: ‘En ficar en un mateix trac situacions tan diverses com l’assetjament escolar, els problemes emocionals i la violència sexual, es corre el risc de neutralitzar la gravetat d’estes últimes. Cridar-ho tot benestar no protegix més; al contrari, invisibilitza les violències’. En eixe marc, es diluïxen prioritats, es dificulta la detecció precoç i es desdibuixen els circuits de protecció.
La preocupació s’estén a la generalització de mètodes de conciliació per a resoldre conflictes. La Associació per la Coeducació ha alertat que aplicar el diàleg o la mediació de manera indiscriminada en contextos de desigualtat pot derivar en una greu revictimització: en relacions marcades per la por o per un desequilibri de poder, forçar una mediació no és una solució justa, sinó una pressió afegida per a la víctima. Sense protocols clars amb perspectiva feminista i sense formació especialitzada, estes ferramentes poden desplaçar mesures de protecció i de denúncia.
Falta de recursos i exigència de rectificació
L’entitat ha denunciat a més una falta de mitjans per a executar el que la norma preveu. Al seu juí, el decret incrementa la càrrega de responsabilitat sobre el professorat i els equips directius, però arriba sense pressupost, sense personal especialitzat i sense plans de formació obligatòria. Legislar sobre salut mental i convivència sense dotar als centres de ferramentes reals és, diuen, ‘un brindis al sol’ que deixa als professionals en situació d’indefensió i reduïx la capacitat de prevenció, detecció i acompanyament.
Per això, l’associació demana una dotació urgent de recursos econòmics, humans i formatius, inclòs personal especialitzat en salut mental i mediació amb perspectiva de gènere. Reclama mantindre i reforçar la figura de la coordinació d’igualtat i convivència, així com l’Observatori d’Igualtat i Convivència. L’associació considera un èxit l’adhesió de firmes al seu comunicat com a mostra que la inquietud no és particular, sinó compartida socialment, i exigix una resposta immediata i una rectificació per part de la Conselleria d’Educació.
Entre les entitats firmants cita a la Confederació Gonzalo Anaya, FAMPA; als sindicats de l’ensenyança STEPV, Intersindical Valenciana, CCOO de l’Ensenyament i UGT; al Institut Interuniversitari d’Estudis dels Dons de la Universitat de València; a l’Associació Professional d’Agents d’Igualtat; a la Coordinadora Feminista de València i a la Federació Dons Progressistes.
