Maite Gómez, cap de premsa del llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha declarat davant la jutgessa que la informació remesa als mitjans sobre el que Mazón va fer la vesprada del 29 d’octubre de 2024 es va construir sobre suposicions considerades lògiques i no després de parlar amb ell directament. La compareixença s’emmarca en la causa penal oberta per la gestió de la DANA.
Segons el seu testimoniatge, l’equip de comunicació va donar per vàlides versions internes sense verificació amb el president, la qual cosa revela una fallada de contrast en plena emergència, quan cada moviment institucional condiciona decisions operatives i la percepció pública.
Cronologia de la vesprada del 29-O
Gómez ha explicat que va treballar en el Palau de la Generalitat fins a les 17.30 i que desconeixia el parador de Mazón durant eixes hores. Només va tornar a coincidir amb ell quan va pujar al cotxe oficial per a dirigir-se al Centre de Coordinació d’Emergències.
Preguntada per les diferents versions sobre l’arribada de Mazón al Palau, ha assenyalat que van informar basant-se en el que consideraven lògic, no en el que sabien de primera mà, perquè no li van preguntar directament.
La jutgessa ha considerat poc creïble eixa conducta i ha retret que, en un dia de DANA amb 230 morts, es difonguera el parador del president sense confirmació directa. La valoració incidix en la necessitat de verificar dades crítiques abans de comunicar-los en una crisi.
Gómez ha assegurat que a les 19.45 va rebre una trucada de María Jesús García, directora general d’Organització, Coordinació i Relacions Institucionals, perquè acudira al Palau amb la intenció d’anar a l’Eliana, on des de les 17.00 estava reunit el Cecopi per l’emergència. No se li va precisar el motiu.
Ha relatat que el cotxe oficial, en el qual anaven Mazón i l’assessor Josep Lanuza, la va arreplegar finalment a les Torres de Serrans i, poc després de pujar, va sonar l’És-Alert. Asseguda en el seient davanter, no va poder observar la reacció de la resta. En eixe moment va cridar a les seues filles, que estaven soles, i al seu marit, que treballava en un polígon i li va indicar que no podien eixir i que passaria la nit allí. També va parlar amb el llavors director general de Promoció Institucional, Francisco González, per a informar-lo que anaven de camí a l’Eliana.
Amb eixe escenari, va decidir no enviar l’agenda del president als mitjans i va ordenar anul·lar els bitllets de l’equip de premsa per a un acte previst a Madrid l’endemà, en entendre que no anaven a agafar el tren de les 6.00. La decisió va suposar prioritzar la gestió de l’emergència i ajustar el calendari institucional a l’evolució del temporal.
