La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) està revisant i actualitzant els mapes de perillositat i risc d’inundació en tota la seua demarcació, amb especial atenció a les zones més afectades per les pluges extraordinàries de la DANA del 29 d’octubre de 2024, com les conques del riu Magre i el barranc de Poio. L’objectiu és afinar la delimitació de les àrees potencialment inundables per a anticipar millor els episodis d’avinguda i reforçar les mesures de prevenció.
La CHJ ha celebrat a València una jornada informativa centrada en esta revisió cartogràfica, informació clau per a l’elaboració del Pla de Gestió del Risc d’Inundació (PGRI) de la demarcació, el tercer cicle de la qual (2028-2032) està en redacció. L’actualització es troba en fase d’informació pública i s’emmarca en el tercer cicle d’aplicació de la Directiva d’inundacions, que arranca amb la revisió de l’Avaluació Preliminar del Risc d’Inundació (EPRI) per a identificar els trams amb major risc potencial.
Com a resultat de la revisió, aprovada al juliol de 2025 i incorporant els efectes de la DANA d’octubre de 2024, en la demarcació del Xúquer es van afegir tres noves Àrees de Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSI) i quatre subtrams addicionals, tots d’origen fluvial, que sumen més de 70 quilòmetres de llits. En total, la demarcació compta amb 129 subtrams inclosos en 61 ARPSI, amb una longitud conjunta superior a 1.070 quilòmetres. Este increment de trams mapatges amplia el detall disponible i condiciona la planificació d’usos del sòl a l’entorn dels llits.
Nous trams i tecnologia d’alta precisió
Per a la revisió dels mapes de perillositat i risc en les ARPSI, s’han utilitzat nous models hidrològics i hidràulics i ferramentes cartogràfiques d’alta precisió que permeten simular el comportament de les avingudes i definir amb major detalle les zones inundables. Amb això s’ajusten nivells esperats de làmina d’aigua i velocitats del flux, una base tècnica que facilita el disseny de defenses, el calibratge de sistemes d’alerta i el dimensionament d’obres de protecció.
Entre les novetats, destaca l’actualització de la informació dels quatre nous subtrams ARPSI identificats en la EPRI: el riu Sot a Sot de Chera (València), el barranc Ràtils entre Onda i el riu Sec o Sonella (Castelló), la confluència de la canyada del Monegrillo amb el rierol de l’Alzina a Iniesta (Conca) i el riu Servol aigües amunt de la N-340 fins a la seua desembocadura (Castelló). La seua incorporació posa el focus en punts amb dinàmica torrencial o confluències sensibles, on xicotetes variacions del llit poden multiplicar el risc.
A més, s’ha actualitzat la cartografia de 18 subtrams ja identificats com ARPSI en cicles anteriors, entre els quals s’inclou el riu Túria des de l’embassament de Loriguilla fins a l’Assut del Repartiment. En este cas, els canvis morfològics experimentats després de la DANA de 2024 obliguen a millorar la informació sobre zones inundables per a reflectir el nou estat del llit i recalcular escenaris d’inundació amb major realisme.
Avaluació després de la DANA i ús en emergències
Esta revisió té en compte la DANA d’octubre de 2024 en les àrees més greument afectades, com les conques del Magre i el barranc de Poio. Segons la CHJ, la magnitud de l’episodi i els danys ocasionats en infraestructures i llits han suposat un ‘intens treball’ de recuperació en les zones afectades, on s’executen ‘nombroses obres d’emergència i de reconstrucció’. En paral·lel, s’estan realitzant nous estudis hidrològics i hidràulics i vols per a obtindre informació topogràfica actualitzada que permeta caracteritzar millor els llits.
Resulta especialment rellevant el treball tècnic del Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) per a analitzar el comportament hidràulic de rius i barrancs el 29-O, atés que ‘la magnitud de l’avinguda registrada va superar en molts casos els registres i referències utilitzats fins ara, la qual cosa obliga a revisar models hidràulics, corbes de gasto, hidrogrames i estimacions de períodes de retorn’. Este recalibratge és clau per a ajustar els paràmetres de disseny i millorar la fiabilitat de les alertes.
La CHJ preveu incorporar tots estos resultats ‘al llarg de 2026‘ a l’actualització definitiva dels mapes de perillositat i risc d’inundació, dins del procés d’elaboració del tercer cicle del PGRI. La seua integració en el pla permetrà prioritzar inversions, ordenar mesures de protecció i orientar el planejament amb criteris homogenis en tota la demarcació.
Els mapes finalment obtinguts constituïxen ‘una ferramenta fonamental’ per a la gestió del risc d’inundacions: ajuden a identificar les zones més vulnerables, establir prioritats d’actuació i orientar la planificació de mesures de prevenció i protecció. A més, ‘servixen de base’ perquè les administracions públiques i els servicis de Protecció Civil planifiquen actuacions d’autoprotecció, evacuació i resposta davant episodis d’avinguda. En trobar-se en informació pública, el procés obri la porta a incorporar observacions que milloren la precisió local del mapa i la seua utilitat operativa.
