La Comunitat Valenciana es va mantindre en el tercer trimestre com l’autonomia més endeutada en relació a la seua economia: el passiu equival al 40,5% del seu PIB. En termes absoluts concentra 62.424 milions d’euros, la segona xifra més alta del mapa autonòmic, només per darrere de Catalunya, amb 89.069 milions. Esta diferència entre percentatge i volum reflectix que la grandària del PIB condiciona el pes relatiu del deute.
Rècord de deute i ràtio a la baixa
Segons les dades del Banc d’Espanya, el deute públic del conjunt de les Administracions va aconseguir un màxim d’1.709.330 milions en el tercer trimestre, 18.408 milions més que en el segon i 73.599 més que un any abans. Malgrat el rècord nominal, el creixement econòmic ha permés que la ràtio sobre el PIB haja caigut al 103,2%, dos dècimes menys que en el trimestre previ i un punt per davall de fa un any.
L’explicació és directa: si el PIB avança més ràpid que l’endeutament, el quocient deute/PIB disminuïx, encara que l’import puge. Este ajust alleuja lleugerament la fotografia macro, però no evita que el nivell absolut continue marcant nous màxims.
Per subsectors, l’Administració central acumulava a tancament del trimestre 1,57 bilions de deute, un 94,8% del PIB, després de sumar 23.021 milions respecte al període anterior. En sentit contrari, les comunitats autònomes van reduir el seu passiu en 4.001 milions, fins a 338.804 milions, el 20,4% del PIB, i les corporacions locals van retallar 861 milions, fins a 22.477 milions, el 1,4% del PIB. La Seguretat Social també va baixar lleument, en 5 milions, fins a 126.173 milions, un 7,6% del PIB. Este comportament desigual suggerix que l’augment de l’endeutament es va concentrar en l’Administració central, mentres l’àmbit territorial va contindre les seues xifres.
Mapa autonòmic del deute
En termes relatius, la Comunitat Valenciana va liderar amb el 40,5% del seu PIB, seguida per Múrcia (30,2%), Castella-la Manxa (28,5%), Catalunya (28,4%) i Extremadura (19,1%). En l’extrem oposat, Navarra (9,9%), Canàries (10,8%), Madrid (11,5%) i País Basc (11,8%) van presentar els menors ràtios.
En valors nominals, els majors deutes es van registrar a Catalunya (89.069 milions), Comunitat Valenciana (62.424 milions), Andalusia (40.452 milions) i Madrid (37.829 milions). La comparació mostra que els rànquings canvien segons es mire percentatge o volum: territoris amb un PIB més alt poden suportar xifres inflades amb ràtios més moderats, com ocorre a Madrid.
Encara que les comunitats van reduir deute en el trimestre, la posició relativa a penes va variar: la Comunitat Valenciana va continuar com l’autonomia més exposada per ràtio. Un major pes del deute sobre el PIB tendix a estrényer el marge fiscal, en augmentar l’esforç en interessos i amortitzacions, i pot condicionar la capacitat d’inversió i de reacció davant xocs.
En l’àmbit municipal, entre les tretze ciutats de més de 300.000 habitants, Madrid va mantindre el major deute amb 2.106 milions, seguida de Barcelona amb 1.365 milions i Zaragoza amb 523 milions, la qual cosa confirma que les grans capitals concentren els majors imports en termes absoluts.
