La Comunitat Valenciana està més exposada als aranzels impulsats per l’administració Trump: els Estats Units concentra el 7,7% de les seues exportacions, clarament per damunt del 4,7% de la mitjana espanyola. Eixa dependència eleva el risc de sobrecostos i pèrdua de competitivitat en preu, encara que l’estructura productiva, amb un pes notable de grans companyies en els sectors sensibles, aporta capacitat d’ajust. Així ho detalla un informe de l’Observatori GECE, que ha sigut presentat este dilluns.
L’estudi identifica els sectors amb major impacte potencial pel seu pes en el Valor Afegit Brut, la proporció de vendes als Estats Units i la intensitat exportadora. Al capdavant figuren els vehicles de motor, la maquinària i equip, l’alimentació, begudes i tabacs i els productes minerals no metàl·lics, on s’inclou la ceràmica. En estos casos, l’aplicació d’aranzels encarix l’entrada al mercat estatunidenc i obliga les empreses a protegir màrgens, ja siga optimitzant processos, revisant catàlegs o negociant condicions amb clients i distribuïdors per a sostindre volums.
Fortalesa de les grans empreses
En els sectors més exposats, el 60,8% de la renda i el 53% de l’ocupació es concentra en companyies de gran grandària, la qual cosa es traduïx en més recursos financers, capacitats logístiques i xarxes internacionals. Esta base permet reaccionar amb major rapidesa davant canvis en condicions comercials: redissenyar rutes d’enviament, ajustar lots i terminis, diversificar carteres de productes i prioritzar mercats alternatius quan l’aranzel reduïx la demanda als Estats Units. L’escala també facilita absorbir part del cost aranzelari o traslladar-lo de forma ordenada, evitant disrupcions brusques en comandes i ocupació.
L’impacte no és uniforme. Amb un nivell intermedi se situen la indústria química, el material i equip elèctric i la indústria tèxtil, on l’exposició existix però és menor per la seua mescla de destins i productes. En un escaló d’impacte moderat queden els productes informàtics, electrònics i òptics, el moble i altres manufactureres, l’agricultura i ramaderia, les activitats artístiques i d’entreteniment, els productes metàl·lics i la indústria del cautxú i plàstic. En estos casos, l’aranzel pot estrényer màrgens i desplaçar part de l’oferta cap a altres mercats, però l’efecte agregat és més delimitat pel seu menor pes relatiu o per una cadena de valor més diversificada.
Els autors recomanen reforçar polítiques de suport a la competitivitat en els sectors més sensibles: consolidar grandària i escala empresarial, impulsar la productivitat, millorar l’accés al finançament de pimes, promoure la diversificació de mercats internacionals i afavorir la transformació digital i la protecció del medi ambient. Estes palanques ajuden a reduir costos unitaris, guanyar eficiència comercial i elevar la resiliència operativa, factors clau quan un canvi aranzelari altera preus, terminis i exigències reguladores en un destí tan rellevant com els Estats Units.



