La Comunitat Valenciana va tancar 2025 com la tercera comunitat autònoma que més viatgers nacionals va rebre, amb un total de 17 milions de desplaçaments interns que van generar 4.562 milions d’euros de gasto turístic. Este volum situa al territori valencià en la part alta del rànquing autonòmic i confirma el seu pes dins del turisme de residents a Espanya.
En el conjunt del país, els espanyols van realitzar 175,7 milions de viatges en 2025, un 4,7% menys que l’any anterior. No obstant això, el gasto associat a eixos desplaçaments va créixer un 2,6%, fins a aconseguir els 63.853 milions d’euros. Es manté així una tendència ja visible en 2024: es viatja una mica menys, però cada viatge resulta més car o incorpora un major desemborsament per part dels residents.
Este comportament es traduïx en què el nombre total de viatges continua per davall dels nivells de 2019, abans de la pandèmia, quan es van fregar els 194 milions de desplaçaments. En canvi, els diners gastats se situa clarament per damunt d’aquell exercici, en el qual es van registrar al voltant de 48.000 milions d’euros. És a dir, amb menys viatges que en el màxim històric, el turisme de residents mou hui més recursos econòmics.
Dins d’estes xifres globals, els viatges interiors continuen sent majoritaris: representen el 87% del total. No obstant això, en 2025 van experimentar una caiguda del 6,1%, la qual cosa explica en bona part que el nombre global de desplaçaments no abast encara les marques prèvies a la crisi sanitària. En paral·lel, els viatges internacionals de residents van evolucionar a l’alça, amb un increment del 5,2%, la qual cosa reforça la idea que una part dels espanyols canvia part dels seus desplaçaments interns per estades a l’estranger.
Les nits consumides en els quasi 176 milions de viatges van arribar a 788 milions, un 2,8% menys que un any abans. De totes estes pernoctacions, un 77,2% es van realitzar en destins nacionals, que van concentrar al seu torn el 63,1% del gasto total. En este àmbit, el desemborsament mitjà per persona i dia es va situar en 66 euros, una referència que servix per a mesurar quant aporten els residents a les economies regionals quan viatgen dins del país.
Turisme nacional en màxims de gasto
El turisme nacional s’ha anat recuperant de manera progressiva després de la pandèmia, però encara no aconseguix el volum rècord de 2019. El motiu principal és que els moviments interns seguixen clarament per davall dels d’aquell any, mentres que les eixides a l’exterior s’han reactivat amb més intensitat. rècord de 2019
Prova d’això és que en 2025 es va superar el màxim previ a la covid en viatges a l’estranger, amb 22,7 milions enfront dels 20,1 milions registrats en 2019. Esta evolució es traduïx en un augment del pes relatiu del turisme internacional dins del conjunt dels desplaçaments dels residents.
A més, tant en destins nacionals com internacionals, el gasto ha batut àmpliament els màxims anteriors. Darrere d’este repunt està, d’una banda, el fort encariment dels servicis turístics, que des de 2019 han viscut una escalada de preus associada en part a la inflació general. Per un altre, influïx la pressió d’una demanda que, després de les restriccions sanitàries, s’orienta cap a viatges en els quals s’està disposat a pagar més per allotjament, transport o oci.
En els viatges a l’exterior, el desemborsament mig diari es va elevar fins als 131 euros. Encara que estos viatges representen el 22,8% de les pernoctacions totals, concentren el 36,9% del gasto, la qual cosa reflectix el seu alt impacte econòmic. El fet que cada dia a l’estranger resulte de mitjana bastant més car que un en destí nacional explica que, amb menys pes en nombre de nits, els viatges internacionals acaparen més d’un terç del gasto total.
L’estada mitjana per viatger va augmentar lleugerament en 2025, fins als 4,49 dies, enfront dels 4,4 dies de l’any anterior. També se situa per damunt de la dada de 2019. Este allargament de les estades contribuïx al fet que el gasto cresca més que el nombre de viatges, ja que cada desplaçament concentra més nits i, per tant, més consum turístic.
En canvi, en els viatges a l’exterior la duració mitjana es va reduir lleument, des dels 8,18 dies de 2024 als 7,9 dies en 2025. Així i tot, continua sent una estada clarament superior a la mitjana general i als viatges interns. En esta sèrie, el màxim es va marcar en 2021, amb 9,56 dies de mitjana per viatge a l’estranger, un pic que no s’ha repetit en els anys posteriors.
Andalusia, Catalunya i Comunitat Valenciana lideren el turisme nacional
Per destins, Andalusia va ser la comunitat autònoma que més viatgers nacionals va rebre en 2025, amb 29 milions de desplaçaments i un gasto associat de 8.200 milions d’euros. A continuació es va situar Catalunya, amb 22,8 milions de viatges i 5.275 milions de gasto turístic.
En tercer lloc apareix la Comunitat Valenciana, que va atraure 17 milions de viatges de residents espanyols i va generar 4.562 milions d’euros de gasto. Esta posició de podi confirma que el territori valencià és un dels principals pols d’atracció del turisme intern, tant per volum de visitants com per impacte econòmic directe.
Després d’estes tres comunitats se situen Castella i Lleó, amb 14,4 milions de viatges i una mica més de 3.000 milions d’euros de gasto, i la Comunitat de Madrid, amb 12,2 milions de desplaçaments i 3.544 milions desemborsats pels viatgers nacionals. Este grup de territoris concentra bona part del turisme intern, combinant grans centres urbans, patrimoni cultural i destins de costa i naturalesa.
Quant al gasto mig diari en els viatges dins d’Espanya, les xifres més elevades es van registrar a Madrid i Canàries, amb 102 i 101 euros per dia, respectivament. Cap altra comunitat va superar la barrera dels 100 euros diaris. En el cas de la Comunitat Valenciana, el gasto mitjà per persona i dia es va situar en 56 euros, per davall de la mitjana nacional, però amb un volum de viatges prou alt com per a sostindre un impacte econòmic rellevant en el seu teixit turístic.
Les dades del quart trimestre de 2025 confirmen la mateixa tònica observada en els períodes anteriors de l’any: menys viatges i més gasto per desplaçament, fins i tot durant l’estiu, quan tradicionalment es concentra una part molt important de l’activitat turística. Només el segon trimestre es va desmarcar d’esta pauta en registrar un augment en el nombre de viatges, la qual cosa indica que el comportament dels residents encara combina fases de recuperació de la mobilitat interna amb una aposta més intensa pels desplaçaments a l’exterior.
