La Comunitat Valenciana ha registrat en 2025 un total de 65 morts per ofegament en espais aquàtics, la qual cosa la situa com la tercera autonomia amb més morts, per darrere d’Andalusia (81) i Canàries (75), segons l’Informe Nacional d’Ofegaments.
En el conjunt d’Espanya, 2025 tanca amb 472 morts per ofegament. És el segon pitjor dada des de 2015 i suposa només una mort més que l’any anterior, però consolida una tendència a l’alça que la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme considera preocupant.
El tancament de l’any inclou un avís addicional: desembre va registrar 31 víctimes, una xifra que confirma que el risc no es limita a l’estiu i que es manté actiu durant tot l’any, quan la vigilància sol ser menor i la percepció de perill descendix.
Risc actiu tot l’any
Més de la mitat dels morts tenien 45 anys o més. Els grups de major risc es concentren entre els 65 i 74 anys, seguits pels majors de 75. Este perfil apunta a una major vulnerabilitat de la població adulta i d’edat avançada, per a la qual la fatiga o problemes de salut poden reduir la capacitat de reacció en l’aigua.
La sinistralitat també va afectar menors: 47 xiquets i adolescents van perdre la vida, un 10% del total. L’informe subratlla la necessitat d’una supervisió constant i d’impulsar una ‘educació preventiva des de la infància’ que reforce hàbits segurs dins i al voltant de l’aigua.
El 81,5% de les víctimes van ser hòmens enfront del 18,5% de dones, i 392 morts tenien nacionalitat espanyola. La disparitat per sexe suggerix una major exposició masculina a conductes o entorns de risc durant el bany o la pràctica d’activitats aquàtiques.
Platges i falta de vigilància, factors clau
La platja va ser l’escenari més freqüent, en concentrar més de la mitat dels casos. Li van seguir els rius, amb 88 morts, i les piscines, amb 49; la resta es va produir en altres espais com a embassaments, canals o ports. Les zones obertes i canviants, amb corrents o onatge, eleven la probabilitat d’incidents quan no es valoren bé les condicions.
La vigilància va resultar decisiva: 422 de les morts van ocórrer en llocs sense socorrista o amb el servici inactiu en el moment de l’incident. Només en 52 casos va haver-hi una supervisió adequada. L’informe, en línia amb la posició de la Federació, insistix a prolongar la presència de socorristes més enllà de la temporada estival i a millorar i actualitzar la seua formació, juntament amb unes condicions laborals que permeten mantindre el servici amb continuïtat.
Per territoris, Andalusia va encapçalar el llistat per tercer any consecutiu, amb 81 morts, seguida de Canàries (75), Comunitat Valenciana (65), Galícia (54) i Catalunya (53). A continuació figuren Castella i Lleó (31), Balears (26), País Basc (14), Castella-la Manxa, Regió de Múrcia i Cantàbria (13 cada una), i Astúries (11). Tanquen la taula Aragó (6), Comunitat de Madrid (5), Navarra i La Rioja (4), Extremadura (3) i Melilla (1).
Les dades dibuixen un patró clar: el risc és present durant tot l’any, es concentra en platges i en entorns sense vigilància activa, i afecta sobretot a persones de major edat i a població masculina. Les mesures apuntades pels experts —major consciència social del risc i reforç dels servicis de salvament— emergixen com a palanques immediates per a contindre l’estadística.
