L’hivern 2025-2026 en la Comunitat Valenciana s’ha caracteritzat per un temps molt càlid i humit. La temperatura mitjana s’ha situat 1,3 graus per damunt de la mitjana climàtica habitual, mentres que la precipitació ha sigut un 53% superior a la del període de referència 1991-2020, segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia.
En conjunt, s’ha tractat del sext hivern més càlid i del tretzé més humit des de 1950. La temperatura mitjana ha aconseguit els 9,9 graus, enfront dels 8,6 graus considerats normals, la qual cosa confirma un notable excés de calor en els mesos de desembre, gener i febrer. Quant a les pluges, s’han registrat 191,8 litres per metre quadrat, enfront dels 125,1 litres per metre quadrat de la mitjana 1991-2020, la qual cosa es traduïx en un clar superàvit d’aigua.
A més de l’augment de les temperatures i de les precipitacions, l’hivern ha destacat per la falta de sol. Segons les estimacions d’insolació obtingudes per satèl·lit, ha sigut l’hivern amb menys hores de sol en la Comunitat Valenciana des de 2010. Esta menor insolació és coherent amb la successió de fronts i borrasques que han mantingut abundant nuvolositat durant bona part de l’estació.
Pics càlids i absència d’onades de fred
En l’apartat tèrmic, el trimestre ha estat marcat per cinc pics càlids molt destacats, quatre d’ells concentrats al febrer. Estos episodis de temperatures anòmalament altes han contribuït decisivament al caràcter molt càlid de l’hivern. Malgrat això, no s’han registrat onades de fred, encara que sí dos episodis breus d’enfonsament tèrmic el 25 de desembre, dia de Nadal, i el 6 de gener, dia de Reis, quan els termòmetres van baixar de manera notable per davall dels valors normals per a eixes dates.
Febrer ha sigut especialment excepcional: s’ha situat com el tercer mes de febrer més càlid des d’almenys 1950, només per darrere dels febrers de 1990 i 2020. En els observatoris de Castelló i València únicament es troba un precedent comparable, el febrer de 1937. En l’observatori d’Alacant, este febrer s’ha situat com el quart més càlid, per darrere de 1937, 1990 i 2007, la qual cosa evidencia una anomalia tèrmica molt marcada en la franja final de l’hivern climatològic.
L’explicació d’esta desviació tan acusada es troba en la continuïtat dels temporals de vent de ponent. Estos vents arrosseguen masses d’aire temperades en origen i, en alguns casos, fins i tot d’origen tropical. Esta circulació ha afavorit l’arribada reiterada d’aire més càlid de l’habitual. L’11 de febrer s’ha convertit en el dia d’hivern més càlid en la Comunitat des que hi ha registres, amb temperatures mínimes ressenyables: 19,5 graus a Castelló, 19,1 a València i 18,5 a Alacant, valors que habitualment s’associen a jornades primaverals o fins i tot estiuenques en la costa.
Un trimestre molt humit i amb temporals d’avís roig
Pel que fa a les pluges, el trimestre hivernal s’ha comportat com el sext més humit dels últims sis anys. Este comportament s’ha concentrat especialment al desembre, quan s’han succeït quatre temporals molt destacats. La intensitat de l’onatge i del vent va obligar a activar l’avís roig en els litorals de la província de València els dies 14, 15 i 28, encara que en este últim cas l’avís màxim es va limitar al litoral sud.
El 28 de desembre s’ha considerat el dia més advers del mes. Una borrasca molt activa va deixar tempestes intenses i un episodi elèctric excepcional, amb 2.057 descàrregues de llamp que van impactar dins del territori de la Comunitat Valenciana, el màxim històric registrat al desembre. En algunes zones es van arribar a acumular fins a 200 litres per metre quadrat en poques hores, la qual cosa va suposar un episodi de pluja molt abundant i concentrada, amb possibles incidències en drenatges urbans i llits secundaris.
Al gener s’han registrat dos temporals importants: un entre els dies 3 i 6, que va coincidir amb les dates nadalenques, i un altre el dia 20. Els dos van contribuir al caràcter humit del trimestre i van mantindre actiu el pas de fronts. No obstant això, febrer ha mostrat un comportament distint quant a precipitacions, amb un 47% de dèficit pluviomètric del 47%. Esta falta de pluja s’ha degut a una circulació anòmala de fronts i a la persistència de temporals de vent de ponent, que arriben a la Comunitat amb masses d’aire resseques després de travessar la Península.
El vent també ha sigut protagonista. El 14 de febrer es van registrar les ratxes més intenses de l’hivern, amb avís roig activat a la província de Castelló per vents superiors a 130-140 quilòmetres per hora. Estes ratxes tan fortes són pròpies de temporals molt severs i poden provocar danys en arbratge, estructures lleugeres i xarxes de servicis.
La dinàmica atmosfèrica hivernal s’ha prolongat al març, ja fora del trimestre climatològic. En el que va de mes s’han produït dos temporals que han deixat pluges generalitzades els dies 5 i 6, i un nou episodi el dia 10 que ha afectat sobretot la província d’Alacant, amb especial incidència en la zona d’Elx.
Esta successió de borrasques i fronts està relacionada amb la presència quasi permanent de baixes pressions associades al doll polar al sud de les Illes Britàniques. Esta configuració ha afavorit la contínua circulació de fronts i de temporals de vent de ponent que han aconseguit la Comunitat, amb fins a catorze borrasques de gran impacte acumulades des de l’inici de la temporada.
Amb les dades disponibles fins al 18 de març, l’arrancada de l’any hidrològic 2025-2026, que va començar l’1 d’octubre, presenta un caràcter molt humit. La precipitació acumulada és un 43% superior a la de la mitjana normal, la qual cosa reflectix una situació d’abundància de pluges en la Comunitat Valenciana durant els últims mesos, amb implicacions directes per a embassaments, aqüífers i sòls agrícoles, que han rebut més aigua de l’habitual per a estes dates.
