La Comunitat Valenciana va tancar novembre de 2025 amb un dèficit de 1.844 milions d’euros, equivalent al 1,18% del seu PIB. Va ser una de les poques autonomies en números rojos al costat de Múrcia (0,76%) i Madrid (0,06%), mentres la majoria va registrar superàvit.
El saldo negatiu valencià va estar condicionat pel gasto extraordinari associat a la dana, que va suposar 1.326 milions a la regió. Eixe desemborsament va pressionar els comptes i va explicar que, malgrat l’avanç de la recaptació, l’autonomia acabara el mes en terreny deficitari.
Impacte de la dana i context nacional
Amb dades fins a novembre, el conjunt de les administracions públiques espanyoles, excepte les locals, va acumular un dèficit de 18.206 milions, un 32,7% menys que un any abans i equivalent al 1,08% del PIB. La correcció es va produir malgrat els 4.502 milions de gasto extraordinari per la dana; sense eixe impacte, el dèficit hauria baixat a 13.704 milions, el 0,81% del PIB.
Els ingressos van créixer un 7,4% en els onze primers mesos, impulsats sobretot per un augment del 9% en la recaptació tributària, mentres el gasto va avançar un 5,6%. Amb este perfil, el dèficit públic va quedar, mancant els ajustos de tancament, molt per davall de l’objectiu del 2,5% del PIB fixat per a tot l’exercici.
L’administració central va registrar un dèficit de 30.117 milions, el 1,79% del PIB, un 22,6% menys que en 2024 gràcies al millor comportament dels ingressos i al fet que la liquidació del sistema de finançament va tindre un impacte menys negatiu que l’any anterior, la qual cosa va permetre absorbir 3.146 milions vinculats a la dana.
En l’àmbit autonòmic, les comunitats van tancar novembre amb un superàvit conjunt de 3.406 milions, el 0,2% del PIB, la mitat que un any abans per l’efecte de la liquidació del sistema i per l’impacte de la dana en la Comunitat Valenciana. Totes van aconseguir superàvit excepte la Comunitat Valenciana, Múrcia i Madrid.
Per part seua, la Seguretat Social va obtindre un superàvit de 8.505 milions, el 0,5% del PIB, quasi el doble que en 2024, degut principalment a majors transferències rebudes de l’Estat. Estes xifres són les últimes abans del tancament de l’exercici, que es publicarà a la fi de març.
