La Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt ha tornat a rebutjar que les dones puguen formar part de l’entitat i processionar en la Setmana Santa del municipi. La decisió s’ha pres en una junta extraordinària celebrada este cap de setmana, en la qual una part dels 1.700 confrares va votar sobre l’admissió de dones, amb un resultat clarament contrari a l’obertura.
Segons ha explicat la portaveu del col·lectiu Setmana Santa Inclusiva, Blanca Ribelles, dels quasi 400 confrares que van participar en la votació, 114 es van pronunciar a favor de permetre l’entrada de dones i 267 en contra. El rebuig reforça el manteniment del model tradicional de la confraria i frustra, de moment, les aspiracions dels qui reclamen igualtat de participació en un dels actes religiosos i culturals més arrelats de Sagunt.
Ribelles ha lamentat que, una vegada més, s’haja perdut el que considera una gran oportunitat per a adaptar la confraria a la realitat actual, i ha criticat el silenci de l’Ajuntament, que fins ara evita posicionar-se de manera explícita sobre el conflicte. El col·lectiu Setmana Santa Inclusiva porta des de 2022 impulsant canvis interns perquè les dones puguen integrar-se plenament en la Confraria de la Puríssima Sang, responsable de l’organització dels principals actes de la Setmana Santa saguntina.
Pressió social i risc per a la declaració turística
La votació celebrada este diumenge no sols té conseqüències per a la participació de les dones, sinó també per al futur de la pròpia festa. El manteniment del veto podria derivar en la pèrdua de la declaració de Festa d’Interés Turístic Nacional, un reconeixement que reforça la projecció exterior de la Setmana Santa de Sagunt i que contribuïx a atraure visitants cada any.
Fonts municipals apunten amb preocupació a este possible escenari, ja que el Ministeri d’Indústria i Turisme va obrir un procediment per a revisar la declaració d’interés turístic nacional i va anunciar que ho reprendria una vegada es coneguera el resultat de la votació sobre la inclusió de les dones. El criteri de participació ciutadana és un dels elements que es tenen en compte, i l’exclusió per raó de sexe pot interpretar-se com un incompliment d’este requisit.
Ribelles ha recordat que, en 2022, un grup de confrares hòmens va impulsar una recollida de firmes per a convocar una assemblea extraordinària sobre este mateix assumpte en considerar-ho injust. A partir d’aquella iniciativa, el col·lectiu va decidir intensificar la seua pressió amb concentracions cada Dimarts Sant enfront de l’ermita, amb l’objectiu de visibilitzar la discriminació que denuncien i reclamar un canvi en els estatuts de la confraria.
La portaveu ha insistit que no busquen crear una nova confraria alternativa, com alguns els han suggerit, sinó accedir en igualtat de condicions a la Confraria de la Puríssima Sang. Defén que esta entitat és, en la pràctica, la confraria de Sagunt, amb més de 500 anys d’història, organitzadora de la Setmana Santa i profundament lligada a la vida del municipi. Moltes dones han crescut acompanyant a pares, avis, germans i altres familiars confrares, però sense poder integrar-se en igualtat de drets i obligacions.
Ribelles ha subratllat que, tradicionalment, les dones han col·laborat en tasques auxiliars, com netejar l’ermita, vendre loteria o cosir la vesta que visten els confrares en processó. Considera que estes funcions, acceptables en un altre temps, resulten insuficients per a les dones del segle XXI, que reclamen participar en tots els àmbits de l’entitat, inclosa la processó, en les mateixes condicions que els hòmens.
Després del que definix com una garrotada en la votació d’este diumenge, el col·lectiu Setmana Santa Inclusiva es planteja ara acudir als tribunals. Ribelles ha explicat que han d’asseure’s a estudiar els passos a seguir i valorar les opcions legals, tenint en compte que ja existix una sentència del Tribunal Suprem en un cas que consideren molt similar, a Tenerife, en la qual els jutges van donar la raó als qui denunciaven l’exclusió.
La intenció inicial del col·lectiu era que el canvi isquera de la pròpia confraria, sense necessitat d’un pronunciament judicial. No obstant això, la negativa reiterada obri la porta a un escenari de major confrontació jurídica, en el qual es debatrien qüestions de drets fonamentals i d’igualtat entre hòmens i dones en el si d’organitzacions de caràcter religiós però amb un important impacte social i cultural.
Crítiques polítiques i debat sobre l’ús de fons públics
El conflicte també ha tingut repercussió política. Esquerra Unida ha anunciat el seu rebuig a la utilització de recursos públics, directes o indirectes, en activitats vinculades a la Setmana Santa mentres es mantenguen pràctiques d’exclusió per raó de sexe. La formació sosté que la tradició no pot servir d’excusa per a vulnerar drets fonamentals i defén que les institucions públiques no han d’emparar estes situacions, sinó corregir-les dins de les seues competències.
Des d’esta formació es considera incoherent que altres partits com a PSPV i Compromís defenguen la igualtat però continuen participant en els actes de la Setmana Santa en les condicions actuals. Al seu juí, la igualtat no és una preferència ideològica, sinó un dret fonamental i una obligació de totes les institucions que actuen amb fons públics i en nom de la ciutadania.
Dins de la pròpia confraria existixen també veus partidàries del canvi. El confrare Albert Llueca, que va votar a favor de l’admissió de dones, sosté que la tradició que s’esgrimix per a justificar el veto no pot interpretar-se com a masclisme en el sentit actual, ja que quan es va crear la Confraria l’organització social era molt distinta. No obstant això, reconeix que la societat ha evolucionat i que l’entitat no està apostant per la igualtat, per la qual cosa considera necessari aconseguir-la des de dins.
Llueca ha admés que, com a confrare, la possible pèrdua de la declaració de Festa d’Interés Turístic Nacional no afecta tant a l’entitat, que és de caràcter privat, però sí que tindria conseqüències per a la ciutat. Al seu juí, si es manté la negativa a l’entrada de dones i finalment es revoca el reconeixement, Sagunt pot acabar perdent turistes que contribuïxen a donar rellevància i projecció a la seua Setmana Santa.
En paral·lel, Ribelles insistix que el debat no gira entorn del desig de fundar una nova confraria, sinó al dret a pertànyer a l’existent en igualtat de condicions. Recorda que, durant generacions, les dones han estat vinculades a l’organització de la Setmana Santa a través de tasques invisibles o secundàries, i reclama que eixe compromís es traduïsca hui en un reconeixement ple dins de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt.
