La família de l’ex tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero ha expressat el seu dolor després que l’arquebisbe general castrense, Juan Antonio Aznárez, denegara la celebració del funeral en la Catedral de les Forces Armades de Madrid. Tejero va morir el 25 de febrer a Alzira (València) i el seu nom va quedar lligat a l’intent de colp d’Estat del 23 de febrer de 1981.
Denegació de les exèquies en la catedral
Els sis fills de Tejero han emés un comunicat, a través de la seua advocada, en el qual traslladen el seu ‘profund pesar i perplexitat’ i informen que l’arquebisbe els va comunicar este dimecres que denegava la celebració de les exèquies que la família havia anunciat per al 25 de març.
‘Entenem que esta prohibició manca totalment de fonaments al no traslladar-nos cap raó eclesial que sustente privar a un fidel del sufragi de l’Església en la seua pròpia seu diocesana’, han indicat, per a afegir que reben la notícia ‘amb el cor ferit’.
En eixa mateixa nota, sostenen que les exèquies ‘constituïxen un acte de pietat i consol per als vius, no un juí sobre la vida del difunt’ i que ‘la decisió de monsenyor Juan Antonio Aznárez Cobo, dependent de la Subsecretaria de Defensa, ha sigut rebuda amb gran dolor’. També afirmen que el que qualifiquen com a ‘dret espiritual‘ sembla ‘haver-se vist supeditat a consideracions d’índole temporal o política’.
La negativa impedix que l’adeu tinga lloc en la seu de la diòcesi castrense i ha obligat la família a replantejar el lloc i la forma de l’ofici previst per a eixa data. El fet que la comunicació s’haja produït després d’anunciar la convocatòria afig, segons el seu propi relat, sorpresa i malestar.
Les cendres de Tejero està previst que reposen, al costat de les restes de la seua esposa, Carmen Díaz Pereira, en Torre de la Mar, nucli costaner de Vélez-Málaga.
La mort d’Antonio Tejero es va produir l’endemà passat del 45 aniversari del 23F i el mateix dia en què el Govern va desclassificar els documents relacionats amb aquell intent de colp d’Estat, del qual ell va ser la seua cara visible en entrar en el Congrés dels Diputats pistola en mà i retindre durant hores per les armes al Govern i als parlamentaris que participaven en un ple d’investidura.
En el juí posterior, en 1982, Tejero va ser expulsat de la Guàrdia Civil i condemnat a 30 anys de reclusió per rebel·lió militar, fins que en 1996 va obtindre la llibertat condicional. Eixe rerefons explica l’especial sensibilitat pública entorn de la seua figura i emmarca la lectura que la família ha fet de la negativa de l’arquebisbe com una decisió condicionada per factors no estrictament religiosos
