La Fiscalia sol·licita una pena de tres anys i mig de presó per a un sacerdot missioner acusat d’estafar quasi 65.000 euros a una dona a la qual hauria enganyat durant diversos anys, aprofitant una relació de confiança que va derivar en un vincle sentimental.
Segons el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el ministeri públic atribuïx a l’acusat un delicte d’estafa xifrat en 64.300 euros. El cas es jutjarà en la Secció Dècima de l’Audiència Provincial d’Alacant en una vista assenyalada per a este dimarts a partir de les 10 hores, on s’analitzarà el recorregut dels fets i la responsabilitat penal del sacerdot.
Relació a distància i projecte de vida en comú
El processament, missioner de la congregació dels Pares Blancs i resident a Burkina Faso en el moment dels fets, va conéixer a la víctima en 2010. A partir d’eixe primer contacte, els dos van iniciar una relació d’amistat a distància que es va anar intensificant amb el temps mitjançant correus electrònics i missatges de WhatsApp, la qual cosa va permetre generar una forta confiança entre ells malgrat la distància geogràfica.
En 2012, la dona va viatjar al país africà per a assistir a la cerimònia d’ordenació sacerdotal de l’encausat. D’acord amb l’acusació, durant esta visita la relació va evolucionar cap a un pla sentimental i els dos van començar a plantejar un projecte de vida en comú. La Fiscalia sosté que la parella va arribar a acordar que ell abandonaria l’entitat religiosa per a traslladar-se a Espanya, on tenien previst casar-se i començar una nova etapa.
El ministeri públic considera que, una vegada consolidada eixa relació i l’expectativa de futur conjunt, l’acusat va actuar guiat per l’ànim d’obtindre un benefici econòmic il·lícit. En eixe context, hauria començat a sol·licitar a la dona diferents quantitats de diners de manera periòdica, secundant-se en la confiança personal i en el compromís de dur a terme el trasllat a Espanya.
D’acord amb l’escrit d’acusació, el sacerdot justificava estes peticions econòmiques amb diversos pretextos: gastos de visat, pagaments relacionats amb l’assistència mèdica, ajudes destinades a una dona suposadament malalta o matrícules d’estudis que, segons indicava, podien facilitar i accelerar els tràmits per al seu viatge a Espanya. Cada nova sol·licitud es presentava com un pas més necessari per a culminar el pla de reunir-se i formalitzar la relació, la qual cosa, segons la Fiscalia, reforçava la pressió emocional sobre la víctima.
Estos lliuraments de diners s’haurien prolongat durant un període de cinc anys, temps durant el qual la dona va continuar confiant que l’acusat compliria el seu compromís de viatjar i contraure matrimoni. Només després d’eixe llarg període, i després de comprovar que els terminis promesos no es complien, la víctima va començar a sospitar de la verdadera situació.
Segons l’acusació, la dona va descobrir finalment l’engany en assabentar-se que el sacerdot portava temps fora d’Àfrica i residia a París amb el mateix orde religiós, sense haver avançat en els suposats tràmits per a traslladar-se a Espanya. Esta informació contrastava amb les explicacions que ell li havia donat i amb les raons esgrimides per a sol·licitar-li més diners.
Davant esta situació, la perjudicada va presentar una querella en 2019. Per a llavors, el processament ja havia reconegut l’import degut en una reunió mantinguda amb la víctima i amb superiors de la congregació, durant la qual s’hauria compromés a retornar les quantitats rebudes. No obstant això, segons la Fiscalia, el sacerdot va incomplir els terminis de devolució que havia promés, la qual cosa va portar definitivament a la dona a acudir a la via judicial.
En el juí, l’Audiència Provincial d’Alacant haurà de determinar si les sol·licituds de diners, encadenades durant anys baix diferents pretextes i vinculades al projecte de vida en comú, constituïxen el delicte d’estafa continuada que l’acusació atribuïx al sacerdot missioner i pel qual s’interessa la pena de presó.
