La Generalitat ha adquirit en subhasta pública per al Museu de Belles Arts de València (MuBAV) l’obra ‘El matador Pepillo’ d’Ignacio Zuloaga, un oli sobre tela de 1908 (198 x 91 cm) que s’integra en la seua sèrie de retrats de figures populars. La peça ha sigut incorporada als fons del museu i completa la col·lecció dels segles XIX i XX juntament amb recents adquisicions d’obres de Francisco Iturrino i Vázquez Úbeda.
Una fita per a la col·lecció del MuBAV
Amb esta compra, el MuBAV reforça el seu relat sobre la modernitat artística a Espanya i oferix al públic un recorregut més complet per les tensions estètiques de finals del XIX i començaments del XX. La presència de Zuloaga, figura clau en la interpretació dels tipus populars i les identitats col·lectives, permet contextualitzar tendències que ja estaven representades i facilita comparar sensibilitats, tècniques i mirades sobre la vida quotidiana i el ritual.
La incorporació dialoga a les sales amb obres de José Benlliure, Ignacio Pinazo o Joaquín Sorolla, artistes que també van fixar tipus humans i escenes recognoscibles com a imatges identitàries. Esta suma crea un dels conjunts més eloqüents per a comprendre la modernitat artística a Espanya i, amb la nova adquisició, la col·lecció dels segles XIX i XX del museu avança per a convertir-se en una de les millors de l’art contemporani espanyol.
Un retrat que condensa l’estètica madura de Zuloaga
‘El matador Pepillo’ ocupa un lloc especialment significatiu en la trajectòria del pintor perquè condensa, amb inusual claredat, els principis estètics, ideològics i formals de la seua etapa madura. El seu llenguatge s’assentisca en la tradició de Goya, El Greco i Velázquez, reinterpretada des d’una mirada moderna que busca permanència i profunditat psicològica en els retrats de figures populars.
Des del punt de vista formal, l’obra respon a constants recognoscibles en Zuloaga: una composició tancada i un fons auster que concentren l’atenció en el personatge; una paleta dominada per terres, negres i rojos profunds; una pinzellada ferma i continguda; i un dibuix que estructura la figura amb voluntat de permanència, en sintonia amb la tradició barroca espanyola, en particular amb Velázquez i Ribera.
Realitzada en els anys de la seua consolidació internacional, la pintura s’inscriu en la sèrie de retrats de figures populars que l’artista va desenrotllar a partir de la primera dècada del segle XX i va ser exposada amb gran èxit en la Hispanic Society of America en 1909. Eixa recepció confirma l’interés que va despertar la seua visió d’Espanya, allunyada del pintoresquisme complaent i orientada a l’essencial, el ritual i l’arcaic.
Obres pròximes com ‘El nan Gregorio el Botero’ (1908), ‘Les bruixes de Sant Millán’ (1907) o ‘El Crist de la Sang’ (1911) evidencien eixa busca. En eixe marc, ‘El matador Pepillo’ subratlla l’interés pels màrgens socials i per una iconografia arrelada que Zuloaga va convertir en emblema de la seua pintura.
Amb l’adquisició en subhasta pública, el museu incorpora una peça que enfortix els seus discursos expositius i afavorix lectures comparades amb altres autors del seu temps. Per a visitants i especialistes, el conjunt resultant oferix un mapa més nítid de la pluralitat de la modernitat espanyola entre els segles XIX i XX.
