La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha rebutjat la sol·licitud del expresident de la Generalitat Carlos Mazón per a personar-se en la causa penal i ha reiterat que la seua única condició processal és la de testimoni. La magistrada es recolza en la normativa vigent i en resolucions prèvies per a concloure que no existix base jurídica que permeta al dirigent canviar la seua situació en este procediment.
Segons exposa la resolució, la personació pretesa per Mazón únicament podria sustentar-se, en la pràctica, en dos supòsits molt concrets. El primer seria que el propi expresident manifestara la seua voluntat de reconéixer una participació en els delictes que s’investiguen, entre ells possibles homicidis i lesions imprudents. El segon, que considerara que el deure de dir la veritat quan declare com a testimoni —una compareixença encara sense data assenyalada— implicara de manera inevitable assumir responsabilitats penals. La jutgessa subratlla que cap d’estes circumstàncies s’esmenta en l’escrit presentat per la seua defensa.
La instructora afig que tampoc li consta que Mazón estiga investigat en un altre procediment penal vinculat amb estos fets que poguera justificar una protecció addicional dels seus drets, per exemple en relació amb el risc d’autoincriminació durant la seua declaració testifical. Al no concórrer estos elements, entén que no hi ha motiu per a modificar el seu estatut processal.
Figura de testimoni i limites legals
En l’acte, la magistrada afirma que la petició formulada per la representació de Mazón constituïx un tertium genus que no existix en el dret processal penal espanyol. Recorda que, si una persona és citada com a testimoni, no pot sol·licitar per iniciativa pròpia que se’l reconega com investigat dins de la mateixa causa. Eixa possibilitat, precisa, correspon al model del denominat testimoni assistit del dret francés, però no té encaix en la legislació espanyola.
La jutgessa destaca a més que l’escrit de personació es recolza en els articles 118 i 118 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, preceptes que es referixen de manera inequívoca a la condició d’investigat. Al seu juí, recórrer a estos articles per a intentar modificar el rol processal de Mazón resulta incoherent, ja que el propi procediment i les resolucions dictades fins al moment descarten que existisca una imputació formal contra ell.
En este sentit, la instructora recorda que un acte recent del Tribunal Superior de Justícia valencià va excloure per complet la responsabilitat del expresident en el seu vessant omisiva, en considerar que no ostentava la posició de garant en els fets analitzats. Eixe mateix pronunciament tampoc va apreciar indicis de delicte en una eventual participació activa de l’aforat. Per a la jutgessa, esta decisió reforça que, en la fase actual de la investigació, no hi ha elements que permeten tractar a Mazón com investigat.
La resolució conclou que el coneixement que poguera tindre Mazón sobre les decisions adoptades o no adoptades en el Cecopi, el centre de coordinació que va dirigir la resposta institucional a la DANA, així com sobre el moment i el contingut d’eixes decisions, haurà de recaptar-se a través de la seua declaració com a testimoni. És a dir, si es necessita aclarir la seua actuació i la informació de la qual disposava, eixe esclariment tindrà lloc mitjançant el seu testifical i no a través d’una personació com a part.
La jutgessa també advertix que no resulta possible anticipar si, a partir de la instrucció, sorgiran nous indicis que pogueren derivar en eventuals responsabilitats penals per al expresident. Assenyala que es tracta d’una mera hipòtesi futura que hui es desconeix i que, en cap cas, pot servir d’argument per a alterar ara la seua condició processal ni per a frenar la seua declaració com a testimoni.
Situació de la investigacion i recursos possibles
La instructora recorda igualment que la decisió de sentir com a testimoni a Mazón i de requerir-li directament els seus missatges i la factura de crides del 29 d’octubre de 2024 queda supeditada a la fermesa de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana sobre l’exposició raonada. Eixa exposició és la petició elevada per la pròpia magistrada perquè s’investigara al expresident i condiciona l’abast de les diligències acordades.
En el seu acte, la jutgessa resumix que la sol·licitud de personació manca de manteniment processal o fàctic i descarta que fins a la data s’hagen practicat diligències dirigides a investigar a Mazón com a tal. Només matisa esta afirmació per a advertir, en to crític, que únicament podria interpretar-se el contrari si el expresident considerara com a diligències contra ell aquelles que es van ajustar al criteri d’un acte de 16 d’octubre de 2025 de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de València, en el qual es va acordar la declaració testifical de la periodista Maribel Vilaplana, amb la qual va menjar i va passar bona part de la vesprada del 29 d’octubre.
La magistrada assenyala que entendre eixa citació com una decisió d’investigar a Mazón equivaldria a atribuir a l’Audiència Provincial la voluntat d’obrir una causa penal contra el expresident, alguna cosa que, segons recalca, la defensa del dirigent no sembla voler suggerir. Amb esta precisió, la instructora tanca la seua argumentació i reafirma que, hui dia, Mazón només figura en el procediment com a testimoni.
Contra este acte cal interposar recurs de reforma en el termini de tres dies o, alternativament, recurs d’apel·lació en el termini de cinc dies, d’acord amb les previsions generals de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Qualsevol canvi en la condició processal de Mazón o en l’abast de les diligències sobre el seu testifical dependrà, en última instància, de com es resolguen estos recursos i de l’evolució de la investigació sobre la gestió de la DANA.
