La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA ha desestimat la sol·licitud de l’acusació popular per a citar com a testimoni al president del Govern, Pedro Sánchez. La petició es basava en un missatge que el cap de l’Executiu va enviar a les 22.50 del 29 d’octubre de 2024 al llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, una hora que, segons l’acte, s’aparta radicalment del moment en què es va produir el procés de presa de decisions. L’últim avís És-Alert a la població s’havia remés a les 20.57, per la qual cosa la comunicació posterior no hauria influït en la cadena de decisions d’eixa vesprada.
Fonaments del rebuig
La magistrada qualifica la prova de ‘clarament improcedent‘ i subratlla que no es pot equiparar de cap manera a la declaració testifical ja acordada del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. En eixe cas, recorda l’acte, va ser el propi Feijóo qui va afirmar que va estar informat ‘en temps real’ per Mazón, per la qual cosa el supòsit és clarament diferent. La diferència clau que establix el jutjat és que una comunicació tardana no aporta indicis sobre com es va gestionar l’emergència ni sobre les decisions adoptades mentres s’emetien els avisos oficials.
L’acte afig que ‘no consten’ anomenades del president del Govern en el llistat que Mazón va facilitar a la comissió d’investigació de Les Corts Valencianes, ni que este manifestara de manera pública haver parlat amb Sánchez durant les hores en què es gestionava l’emergència i es produïen les defuncions, ni tampoc l’han referit testimonis o investigats. A més, recorda que la competència en la gestió de l’emergència era atribuïda ‘exclusivament a la Generalitat Valenciana’ en haver-se declarat el nivell 2 del Pla Especial d’Inundacions, un marc que, des del punt de vista normatiu, no justificaria la necessitat d’eixes comunicacions amb Moncloa.
Diligències sobre missatges i personal d’emergències
En una providència, la jutgessa ha demanat a la Direcció General de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Generalitat que indique si és factible recuperar els missatges de wasap intercanviats entre José Manuel Cuenca, llavors secretari autonòmic del Gabinet de Presidència i Comunicació, i Mazón a través del telèfon corporatiu del primer. Si és possible, ordena que no s’eliminen els missatges i que s’informe sobre el procés de substitució del dispositiu realitzat el passat 15 de juny, amb concreció de ‘les causes per les quals es va sol·licitar i va acceptar la substitució del telèfon mòbil i del funcionari que va dur a terme l’operació’. Amb això, el jutjat busca preservar possibles evidències i aclarir la traçabilitat del terminal utilitzat per a comunicacions sensibles en plena gestió de la crisi.
La magistrada sol·licita també que la Conselleria d’Emergències identifique, en el termini de tres dies, als treballadors que van exercir les seues funcions en els dos llocs d’operació de la Sala de Comandament i Control del Centre d’Emergències de la Generalitat durant el 29 d’octubre. Esta informació permetrà reconstruir amb major detall els torns i responsabilitats en l’epicentre operatiu del dispositiu.
En un altre acte, el jutjat rebutja el recurs de reforma d’una acusació particular contra la denegació de citar com a testimonis als bidells del Palau de la Generalitat. Considera ‘altament improbable’ que estos ‘escoltaren algun tipus de conversa relacionada amb la gestió de l’emergència’ a causa del ‘escàs temps’ que Mazón va romandre en l’edifici abans de desplaçar-se al Cecopi després de menjar en el restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. Segons el parer de la magistrada, incorporar testimoniatges sense connexió directa amb la presa de decisions aportaria poc a l’aclariment dels fets i dilataria innecessàriament la instrucció.
