La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha rebutjat practicar una pericial informàtica sobre el telèfon mòbil d’Alberto Núñez Feijóo i ha desestimat citar com a testimoni a Gabriel Rufián. En diverses actuacions fetes públiques, la magistrada delimita la instrucció a diligències considerades pertinents i descarta actuacions que no guarden relació directa amb els fets investigats.
La petició d’examinar el mòbil del líder del PP ha sigut presentada per l’acusació popular exercida pel partit Liberum, mentres que la sol·licitud de citar a Rufián partia d’una acusació particular. En el primer cas, l’acusació va al·legar que ‘l’acta notarial dels missatges que va intercanviar amb -el llavors president de la Generalitat, Carlos- Mazón només dona fe de visibilitat i no constituïx una certificació de l’autenticitat, integritat o autoria material del contingut dels missatges’.
Motius de la jutgessa
La instructora recorda que Feijóo va declarar com a testimoni, no com investigat, ‘la qual cosa suposa descartar eixa petició d’arrel’. En eixa condició, no procedix sotmetre-li a una pericial intrusiva sobre el seu dispositiu si no hi ha indicis que la justifiquen dins de l’objecte del procediment.
La citació de Rufián va ser sol·licitada després del seu interrogatori en el Congrés a la exconsellera Salomé Pradas, al final del qual el diputat li va entregar un tros de corda que, segons va explicar, havia subjectat a una xiqueta que va morir en la riuada del 29 d’octubre de 2024. La sol·licitud pretenia que Rufián aclarira com va obtindre eixe objecte, qui li ho va facilitar i que precisara les circumstàncies de la defunció que va esmentar la exconsellera, investigada en esta causa.
La jutgessa ja havia rebutjat eixa diligència i va raonar que ‘els pares no han d’explicar, no Gabriel Rufián, per què este tros de corda es trobava en poder d’este diputat. Estan en el seu perfecte dret d’entregar-li’l a qui estimen pertinent. El tros de corda no constituïx prova, el seu cos va ser trobat. Les circumstàncies en les quals va morir van ser ja narrades, no sols per la seua família, sinó per una testimoni, que va resultar lesionada i que, malgrat tots els seus esforços, no va poder salvar-la’.
Ara, en resoldre el recurs contra la primera negativa, insistix: ‘Ni és procedent la unió a esta causa com a peça de convicció del tros de corda, ni la realització d’una pericial que analitze l’existència de restes biològiques. Saber com va morir la menor no fa precís l’anàlisi d’un possible ADN que poguera obtindre’s de la corda, i manca de sentit igualment efectuar una pericial física i hidrològica. Ningú dubte sobre com va morir. Cap de les parts’. A més, la instructora afig que en el recurs de reforma ‘no s’ha buidat la incògnita sobre quins supòsits delictes habilitarien la realització d’una exposició raonada -prèvia a la seua citació- per esta jutge respecte del diputat Gabriel Rufián’.
Amb estes decisions, la causa se centra en els fets ja acreditats sobre la gestió de l’emergència i en responsabilitats potencials connectades amb ells, evitant obrir vies d’investigació que no aporten elements probatoris ni finalitat penal definida.
