Els sindicats de CaixaBank mantenen este divendres una jornada de vaga en tot el grup coincidint amb la celebració de la Junta General d’Accionistes a València, on delegats sindicals es concentren a les portes del Palau de Congressos per a denunciar la pressió comercial que, asseguren, suporta la plantilla i exigir canvis en l’organització del treball.
Des de les 9 del matí, representants de diverses organitzacions sindicals amb presència en l’entitat es mobilitzen davant el recinte on està prevista la junta d’accionistes, que comença a les 11 hores. Acudixen amb pancartes i, en molts casos, vestits amb samarretes roges en les quals reclamen que es deixe d’esprémer als empleats, un missatge amb el qual busquen visibilitzar el malestar acumulat pels objectius comercials.
El Sindicat d’Empleats de CaixaBank (SECB), majoritari en l’entitat amb una representació del 42%, recorda que la protesta de hui arriba després d’aturs parcials d’una hora els dies 3 i 9 de març, secundats per uns 15.000 treballadors. Amb eixa escalada de mobilitzacions, que culmina ara en una vaga de 24 hores, l’organització pretén denunciar la pressió comercial que sent la xarxa i l’impacte que esta situació està tenint en la salut mental de la plantilla.
Una pressió creixent sobre la xarxa comercial
La convocatòria de vaga es dirigx al conjunt de la plantilla de CaixaBank, tant d’oficines com de servicis centrals i departaments en tot el territori. No obstant això, els sindicats assenyalen que la xarxa comercial és la part que suporta una pressió més intensa, per la seua exposició directa als objectius de venda i al tracte diari amb els clients.
Segons la presidenta del SECB, Begoña Peiró, els treballadors reclamen canvis profunds en el model comercial. En concret, demanen revisar el sistema de reptes, actualment quadrimestral, perquè consideren que els tancaments de cada període disparen l’estrés i generen un ritme de treball poc sostenible. També exigixen una major autonomia en la gestió comercial i que es pose fi a la fiscalització contínua de l’activitat, que es traduïx en controls permanents i seguiment detallat dels objectius.
Peiró subratlla que CaixaBank ha encadenat grans triomfs en resultats i creixement i que la plantilla, formada per unes 38.000 persones, ha demostrat àmpliament la seua capacitat per a treballar de manera autònoma. Segons el parer dels sindicats, eixe esforç no s’ha vist acompanyat d’una millora equivalent en les condicions laborals ni d’una rebaixa en la pressió diària.
Per part de CCOO, el responsable estatal de CaixaBank, Íñigo Vicente Herrero, insistix que la vaga no està motivada per un expedient de regulació d’ocupació ni per la negociació del conveni col·lectiu, sinó pel clima laboral. Denúncia una situació de pressió constant i una càrrega de treball que, segons el sindicat, s’ha anat incrementant amb els anys al mateix temps que es reduïen recursos i s’intensificava l’exigència comercial.
Herrero recorda que, des de 2008, la plantilla del sector financer en general i de les entitats que van acabar formant CaixaBank va assumir sacrificis importants per a garantir la viabilitat del grup. En eixe període s’han produït ajustos, processos d’integració i canvis organitzatius que han exigit un esforç addicional als treballadors. Ara, sostenen des de CCOO, l’entitat està en una situació de beneficis rècord però no trasllada eixa millora a la plantilla, ja que els gastos de personal han passat de representar el 76% dels beneficis a nou punts menys.
Els sindicats interpreten esta evolució com una mostra que una part creixent del resultat es destina a altres fins mentres es manté, i fins i tot s’incrementa, la pressió sobre els empleats. Per això esperen que la vaga, per a la qual confien en un seguiment massiu coincidint amb l’aprovació de resultats i de la gestió en la junta, faça reflexionar a la direcció sobre el model de relació amb el seu personal.
La secretària general d’UGT en CaixaBank, Raquel Ruiz, descriu una plantilla cansada, enfadada i molt decebuda després d’anys del que qualifica com una pressió laboral brutal. Al seu juí, eixa tensió continuada ha erosionat la motivació i ha generat una sensació de distància creixent entre la direcció i els qui treballen en oficines i servicis centrals.
Ruiz critica el que denomina sordesa i ceguesa de l’empresa, en considerar que la direcció no escolta ni dialoga amb els representants dels treballadors i mostra poc interés per conéixer de primera mà la situació real de la plantilla. Eixa falta de comunicació agreuja, segons els sindicats, el malestar en un context on els objectius comercials i la supervisió són cada vegada més exigents.
Des de CSIF, la representant de la secció sindical, Elena Villalba, advertix d’un clima laboral que considera insostenible i que, segons afirma, ja està afectant la salut mental de molts empleats. Associat a eixa pressió, assenyala també conseqüències directes en la relació amb els clients.
Villalba apunta que les queixes dels usuaris s’han multiplicat perquè perceben que la pressió comercial ha transformat la relació tradicional amb el banc. Explica que, en lloc de trobar un sistema bancari al qual acudien amb confiança per a exposar les seues necessitats financeres, molts clients senten que reben propostes constants que associen a una espècie de spam, la qual cosa deteriora la imatge de l’entitat i la confiança en la xarxa d’oficines.
