La plantilla de CaixaBank afronta una jornada de vaga en tot el país coincidint amb la celebració de la Junta General d’Accionistes a València. Delegats sindicals es concentren a les portes del Palau de Congressos per a denunciar la pressió comercial que, segons sostenen, patix el conjunt de treballadors i per a exigir canvis en l’organització del treball i en el sistema d’objectius.
Des de les nou del matí, representants de diversos sindicats amb presència en l’entitat es mobilitzen enfront del recinte on està convocada la junta d’accionistes a les onze. Acudixen amb pancartes i samarretes roges en les quals reclamen que es deixe d’esprémer a la plantilla, visualitzant així una protesta que busca coincidir amb el moment en el qual la direcció exposa els seus resultats i la seua gestió davant els inversors.
El Sindicat d’Empleats de CaixaBank (SECB), organització majoritària amb un 42% de representació, destaca que els aturs parcials d’una hora realitzats els dies 3 i 9 de març, secundats per 15.000 empleats, han sigut el preludi d’esta vaga de 24 hores. Amb estes mobilitzacions volen denunciar la pressió comercial que asseguren que suporta la plantilla i l’efecte que té sobre la salut mental, en incrementar l’estrés, l’ansietat i la sensació de vigilància constant en el dia a dia.
La convocatòria de vaga es dirigx al conjunt de la plantilla de CaixaBank, des de les oficines fins als servicis centrals i els diferents departaments a nivell estatal. No obstant això, els sindicats apunten al fet que és la xarxa comercial, la que està en contacte directe amb els clients i amb els objectius de venda, la que patix una pressió més intensa pel compliment dels reptes marcats.
Reivindicacions i crítiques al model d’objectius
Entre les principals reclamacions es troba la modificació del sistema de reptes comercials, actualment estructurat en períodes quadrimestrals. Els sindicats sostenen que este model estressa especialment als treballadors perquè concentra l’exigència de resultats en trams de temps molt definits, la qual cosa agreuja els pics de càrrega de treball i fomenta una dinàmica d’urgències permanents. Reclamen una sistemàtica comercial més autònoma per als empleats, amb menys fiscalització diària i més confiança professional.
Els representants sindicals afirmen que la plantilla, formada per unes 38.000 persones, ha demostrat que sap treballar de manera autònoma i que ha contribuït al fet que CaixaBank aconseguisca el que descriuen com a grans triomfs empresarials. Per això, consideren incoherent que, després d’haver superat processos de reestructuració i ajustos, es mantinga un control tan intens sobre l’assoliment d’objectius, en lloc de reconéixer eixe esforç amb millors condicions laborals i menys pressió.
Des de CCOO, la representació estatal de CaixaBank subratlla que la vaga no respon a un expedient de regulació d’ocupació ni a un conflicte directe pel conveni col·lectiu, sinó que se centra en el clima laboral. Denuncien una situació de pressió constant i una càrrega de treball que, al seu juí, s’ha anat accentuant amb els anys a mesura que es reduïen plantilles i s’ampliaven funcions.
Els sindicats recorden que des de 2008 la plantilla del sector financer i de les entitats que van acabar integrades en CaixaBank van assumir molts sacrificis per a garantir la viabilitat de l’entitat. Durant eixos anys, van acceptar ajustos, canvis de condicions i processos d’integració. Ara, amb l’entitat en una etapa de beneficis rècord, critiquen que no es trasllade part d’eixos resultats a millores per als treballadors i assenyalen que el pes dels gastos de personal sobre els beneficis s’ha reduït, passant de representar el 76% a nou punts menys.
En este context, confien que el seguiment de la vaga siga ampli i que la protesta obligue la direcció a reflexionar sobre la situació. Consideren especialment significatiu que la mobilització es realitze en el mateix dia en què l’entitat sotmet a aprovació els seus resultats i la gestió, la qual cosa convertix la jornada en un gest de pressió simbolica i pràctica cap a la cúpula.
Altres organitzacions, com a UGT, insistixen que la plantilla està cansada, enfadada i molt decebuda pel que qualifiquen com una pressió laboral brutal mantinguda durant anys. Assenyalen que esta situació no és puntual, sinó que s’ha anat acumulant sense que la direcció haja atés els advertiments ni les propostes de millora plantejades en diferents taules de negociació.
Els sindicats critiquen el que descriuen com a sordesa i ceguesa per part de la direcció de l’empresa, a la qual acusen de no escoltar ni dialogar sobre com es troba realment la plantilla. Interpreten este silenci com una falta de voluntat per a abordar d’arrel els problemes de càrrega de treball, pressió comercial i salut laboral, la qual cosa ha alimentat el malestar intern.
També des de CSIF es denuncia un clima laboral insostenible que, segons els seus representants, afecta de manera directa a la salut mental dels treballadors. Expliquen que la pressió constant per la venda de productes i el compliment d’objectius repercutix en la relació amb els clients, que es queixen d’un tracte cada vegada més centrat en l’oferta comercial que en les seues necessitats financeres.
Esta dinàmica, advertixen, està transformant la percepció del banc. En lloc de ser vist com una entitat a la qual acudir amb confiança per a plantejar necessitats i projectes, molts clients ho perceben ara com una espècie de spam permanent, amb ofertes insistents i objectius que marquen el ritme de l’atenció en oficina. Per als sindicats, este canvi és una conseqüència directa de la política comercial i un senyal que la pressió interna no sols danya al personal, sinó també a la imatge i al servici de CaixaBank.
