La Universitat Politècnica de València (UPV) ha publicat un informe alarmant sobre la situació de la vivenda a la ciutat de València per al segon trimestre de 2025. La Càtedra Observatori de la Vivenda indica que l’oferta de vivenda nova a la venda representa menys del 0,02% del total de vivendes a la ciutat.
L’informe revela que en tota la capital valenciana únicament hi ha disponibles 91 vivendes plurifamiliars noves per a la seua venda, i a penes 15 vivendes de protecció pública actives en venda, la qual cosa és estadísticament irrellevant per a un parc residencial de més de 415.000 vivendes. L’escassetat d’oferta ha provocat que els preus es disparen, amb un cost mitjà de lloguer que supera els 1.900 euros mensuals.
Situació del mercat immobiliari
Fernando Cos-Gayón López, director de la Càtedra, assenyala que esta situació «mostra el col·lapse total del mercat immobiliari on ja no hi ha condicions reals per a produir vivenda nova» i advertix que esta crisi no és només econòmica sinó també social.
Factors que impedeixen la construcció
La impossibilitat creixent de construir noves vivendes es deu a diversos factors: l’augment del 30% en els costos de construcció des de 2020, l’escassetat de sòl disponible i una falta crítica de mà d’obra qualificada en el sector, amb una mitjana d’edat que supera els 50 anys. La falta de promoció de vivenda nova deriva en paralitzacions, increments de costos i cancel·lacions de projectes.
Escalada del mercat del lloguer
El mercat del lloguer, d’altra banda, experimenta una escalada contínua amb preus que ni tan sols disminuïxen malgrat la reducció de l’oferta, perquè el lloguer tradicional i turístic creixen, contràriament a la narrativa oficial. A més, la Llei 12/2023 ha tingut efectes contraproduents, provocant la retirada de xicotets propietaris del mercat i agreujant la crisi.
Impacte social
Socialment, la crisi es manifesta amb l’existència de prop de 40 assentaments informals a València, on famílies viuen en condicions precàries en barraques, caravanes i altres vivendes insalubres, afectant més de 200 menors sense condicions bàsiques. Esta situació és la conseqüència d’anys d’inacció institucional i falta de planificació adequada.
El paper de la Vivenda de Protecció Pública
L’informe també ressalta que la Vivenda de Protecció Pública (VPP), encara que amb un marc normatiu aprovat, no pot activar-se plenament sense la implementació del mòdul dinàmic de preus màxims segons el Decret 180/2024 de la Generalitat Valenciana, imprescindible perquè els promotors construïsquen vivenda assequible sota condicions viables.
Conclusió
En conclusió, Fernando Cos-Gayón definix l’actual situació com una «emergència residencial estructural» amb alt risc de deslligar un conflicte social si no es prenen mesures urgents. La falta de vivenda nova, els preus desorbitats i el creixement del barraquisme exigixen una resposta immediata i efectiva.
Esta crisi a València no sols reflectix problemes de mercat, sinó també la necessitat d’una política pública compromesa per a recuperar la funció social de la vivenda i evitar una deterioració social major a la ciutat.