L’arrancada d’any en el mercat de la vivenda arriba marcat per un fort encariment dels preus i una frenada en l’activitat. El preu mitjà de la vivenda a Espanya va pujar al gener un 9% interanual, amb un repunt especialment intens en la Comunitat Valenciana, on va aconseguir el 16,7%. En paral·lel, la compravenda de vivendes va caure un 11,4% i la concessió d’hipoteques per a la compra de casa es va reduir un 6,8% després d’encadenar 21 mesos consecutius a l’alça.
Este comportament desigual respon a un mercat en el qual l’oferta disponible no aconseguix donar resposta a una demanda creixent. El dèficit de vivenda pressiona els preus a l’alça, al mateix temps que dificulta l’accés, sobretot entre els jóvens i les llars amb menys recursos, que es veuen obligats a destinar una part major dels seus ingressos o a posposar la compra.
La pressió sobre els preus es produïx, a més, després que 2025 tancara ja amb un encariment del 7,5%, superant els màxims aconseguits en 2007, en plena bambolla immobiliària. Eixe any també es va registrar un augment de les compravendes del 4,4%, que va portar les operacions al segon millor dada de la sèrie històrica, la qual cosa reflectix que l’encariment actual es recolza en una base d’elevada activitat prèvia.
Preus que no deixen de pujar
Al gener, el preu mitjà del metre quadrat de vivenda es va situar en 2.065 euros. En el cas dels pisos, la pujada va ser encara més acusada: un 10,6% interanual, fins als 2.382 euros per metre quadrat. Este segment concentra bona part de la demanda en les zones urbanes i metropolitanes, on l’escassetat de sòl i de vivenda disponible es traduïx en pujades més intenses.
Les vivendes unifamiliars també van continuar encarint-se, amb un augment del 7% fins als 1.539 euros per metre quadrat. Esta xifra supera per primera vegada el màxim de juliol de 2007, quan el metre quadrat es pagava a 1.503 euros, la qual cosa evidencia que este tipus de vivenda ha recuperat i depassat ja els nivells de l’anterior fase alcista.
En el cas dels pisos, els preus ja havien depassat el màxim de la bambolla immobiliària (2.148 euros per metre quadrat) al gener de 2025, quan van aconseguir els 2.155 euros. El nou avanç de 2026 confirma la continuïtat d’eixa tendència i consolida un escenari de preus històricament alts tant en vivenda col·lectiva com unifamiliar.
Per comunitats autònomes, el preu de la vivenda va pujar al gener en tretze territoris. Els increments de La Rioja, amb un 27,5%; Castella-la Manxa, amb un 23,3%; la Comunitat Valenciana, amb un 16,7%; les Illes Canàries, amb un 16,5%; Cantàbria, amb un 15,9%; les illes Balears, amb un 14,2%; Astúries, amb un 13,7%; la Comunitat de Madrid, amb un 11,5%, i Catalunya, amb un 10,9%. En totes estes regions, la combinació de demanda sòlida i oferta limitada intensifica l’encariment.
En sentit contrari, es van registrar descensos de preus a Navarra, amb una caiguda del 4%; Extremadura, amb un 3,7%; el País Basc, amb un 0,8%, i Murcia, amb un 0,4%. Estos retrocessos apunten a mercats menys tensionados, on l’oferta disponible o la menor pressió compradora moderen l’evolució de les taxacions.
Cantàbria i Madrid lideren la caiguda de les compravendes
Al gener es van formalitzar 49.685 compravendes de vivenda en tota Espanya. Les operacions sobre pisos van disminuir un 12,6%, fins a les 37.405 unitats, mentres que les transaccions de vivendes unifamiliars es van reduir un 7,8%, fins a 12.280. La contracció es produïx després d’un període prolongat d’activitat intensa, la qual cosa suggerix un ajust lligat a l’encariment i a unes condicions de finançament més exigents.
Les compravendes van disminuir en totes les comunitats autònomes excepte a Castella-la Manxa, on van créixer un 6,1%, i a La Rioja, amb un augment del 5,6%. Estos dos territoris es desmarquen del conjunt, la qual cosa indica que mantenen una dinàmica de demanda més forta o que encara compten amb oferta disponible a preus relativament competitius.
Els descensos més acusats en el nombre d’operacions es van registrar a Cantàbria, amb una caiguda del 18%; la Comunitat de Madrid, amb un 15,9%; Andalusia i Navarra, les dos amb un 14,2%; Galícia, amb un 13,9%; les Illes Canàries, amb un 13,6%; el País Basc, amb un 13,3%, i les illes Balears, amb un 13,2%. En estes zones, la combinació de preus elevats i menor accés al finançament podria estar frenant noves compres.
A més, la superfície mitjana de les vivendes venudes a Espanya va experimentar al gener un lleuger increment interanual del 1,1%. Este augment apunta a un cert desplaçament de la demanda cap a immobles una mica més amplis, dins de les possibilitats de cada comprador i condicionat per l’encariment del metre quadrat.
Les hipoteques per a vivenda cauen després de 21 mesos a l’alça
En paral·lel al descens de les operacions, la concessió de préstecs hipotecaris per a l’adquisició de vivenda es va reduir al gener un 6,8% després de 21 mesos consecutius de pujades, fins a situar-se en 26.450 operacions. El canvi de signe reflectix un entorn de finançament més prudent i un ajust entre bancs i demandants després del fort creixement anterior.
Malgrat la caiguda en el nombre d’hipoteques, la quantia mitjana d’estos préstecs va augmentar un 13%, fins als 186.857 euros. Este increment s’explica per l’encariment general de la vivenda: encara que es formalitzen menys crèdits, els imports són majors perquè el preu dels immobles és més elevat i exigix finançament més alt per operació.
Un 53,2% de les compravendes es va finançar amb hipoteca, mentres que la resta d’operacions es va tancar sense recórrer a préstec. En els casos en els quals sí que va haver-hi finançament, l’import del crèdit va representar de mitjana el 72,3% del preu de compra, la qual cosa implica que els compradors continuen aportant una part significativa d’estalvis propis per a poder tancar l’operació.
Per comunitats, els descensos més intensos en el nombre d’hipoteques per a vivenda es van observar a Andalusia, amb una caiguda del 14,5%; la Comunitat Valenciana, amb un 13,4%; Castella i Lleó, amb un 13,3%; Cantàbria, amb un 13,2%; Murcia, amb un 12,3%; les Illes Canàries, amb un 12%; Aragó, amb un 11,7%, i Galícia, amb un 11,5%. En tots estos territoris, l’ajust del finançament acompanya al refredament de les compravendes.
En contrast, Castella-la Manxa, Catalunya i Astúries van ser les úniques autonomies en les quals va augmentar el nombre de préstecs hipotecaris per a vivenda, amb avanços del 15,3%, el 2,5% i el 1,1%, respectivament. Esta evolució reflectix un comportament més dinàmic de la demanda i una major capacitat d’accés al crèdit en estes regions, dins d’un context general de preus a l’alça en bona part del país.
