El Barcelona va consolidar el seu lideratge amb un 4-1 davant el Vila-real en el Spotify Camp Nou, impulsat per una exhibició de Lamine Yamal. Amb 18 anys, 7 mesos i 15 dies, l’atacant va firmar el seu primer triplet en LaLiga i es va convertir en el més jove en la història blaugrana a aconseguir-ho, en una nit que va reforçar a l’equip i l’acosta anímicament a la volta de les semifinals de la Copa del Rei enfront de l’Atlètic.
El dol va nàixer obert i elèctric. Hansi Flic va apostar per un 4-3-3 recognoscible, amb Marc Bernal com ancora i Fermín López i Dani Olmo en els interiors, sense Pedri d’inici i amb Frenkie de Jong fora per lesió. Des del primer minut, el pla va ser clar: pilota, pressió rere pèrdua i un ús constant del carril dret per a activar a Lamine Yamal, que va desbordar una vegada i una altra a Sergi Cardona.
Vila-real no va renunciar al seu llibret. Marcelino va repetir onze i va buscar danyar l’esquena de la defensa avançada del Barça amb les conduccions de Moleiro o Ayoze i la velocitat de Mikautadze. Esta vegada, no obstant això, els centrals locals es van mostrar més concentrats que en cites recents, malgrat algunes imprecisions de Kounde i Balde en els laterals, i la primera ocasió clara visitant no va arribar fins al minut 40.
Abans d’eixe avís, el Barcelona ja manava. El 1-0 va caure en el 28, fruit de la seua pressió alta: Fermín va recuperar davant Pape Gueye i va filtrar a l’espai per al ’10’. Lamine va definir amb serenitat, batent a Luiz Júnior en la primera acció realment exigent per al meta, després que Kounde haguera perdonat una opció molt clara.
El 2-0, en el 37, va parlar del talent pur. Lamine es va desfer de Cardona, va sortejar l’ajuda de Moleiro i es va perfilar a la seua esquerrana per a dibuixar un tret amb rosca que va deixar sense resposta al portera. El Barça vivia en camp contrari, amb el triangle Bernal-Fermín-Lamine marcant el ritme i castigant cada desajustament visitant.
El gol visitant i la reacció
La segona part va semblar seguir el mateix guió. Dani Olmo va fregar el tercer res més reprendre’s, però el xoc es va estrényer de colp: en un córner, Pape Gueye va aprofitar una distracció defensiva per a firmar el 2-1 en el 49. Eixe punt va donar aire al Vila-real i va desordenar per moments al líder, fins al punt que Ayoze va fregar l’empat amb una rematada a porteria buida.
La tensió va créixer després d’una acció amb Lamine adolorit en la gespa; Flic va protestar que els visitants no detingueren el joc i la picabaralla amb Marcelino va acabar amb groga per als dos tècnics. El partit es va tornar aspre durant uns minuts, amb més interrupcions i menys control.
Flic va moure la banqueta i l’entrada de Pedri en el 58 va calmar el dol. El canari va donar pausa i precisió a la primera passada, el Barça va reprendre el comandament i va acumular arribades clares de Ferran Torres i del propi Lamine, mentres el Vila-real va esperar la seua oportunitat a la contra.
La sentència va portar de nou la firma del protagonista. En el 69, Lamine va atacar l’espai i Pedri va interpretar el desmarcatge amb un enviament profund perfecte. L’internacional espanyol va creuar davant Luiz Júnior per a completar el seu triplet i situar-se en 18 gols en la temporada, superant a Ferran Torres (16) com a màxim anotador blaugrana del curs. Flic ho va substituir en el 73 per a reservar-ho amb vista a la Copa i l’estadi el va acomiadar amb una ovació.
Amb el xoc encarrilat, el Barcelona no va alçar el peu. Ja en l’afegit, Lewandowski va tancar la golejada en espentar una assistència de Kounde, establint el 4-1 definitiu davant un Vila-real que, malgrat el revés, es va mantindre en la tercera plaça.
Un pas avant en un moment clau
Més enllà del marcador, el líder va oferir senyals de solidesa que no es veien amb continuïtat: va minimitzar les transicions rivals, va sostindre la pressió amb un Fermín incansable i a penes va concedir, fins a eixe córner, una ocasió clara en tota la primera mitat. L’ús insistent de la banda dreta va desordenar al rival i va generar superioritats constants, just el que exigix un calendari que estreny.
El triomf va elevar a quatre punts l’avantatge sobre el Reial Madrid, que encara havia de jugar el seu partit de la jornada, i consolida sensacions abans d’una eliminatòria copera que requerix gols: el Barça va marcar quatre, els mateixos que necessita per a igualar la sèrie amb l’Atlètic. Difícil, però no impossible si es manté la versió que va liderar Lamine Yamal davant 44.256 espectadors en el Spotify Camp Nou.
