Per a un acabat d’ascendir amb la plantilla en construcció, l’Elx ha completat una primera volta notable: s’ha mogut sempre en la zona tranquil·la, amb un pla de joc ofensiu i ambiciós que li ha permés encarrilar la permanència. Suma 23 punts, més de la mitat dels quals solen assegurar la salvació, i manté un matalàs de sis sobre el descens, un avantatge equivalent a dos partits que reduïx la pressió immediata i li dona marge per a corregir sense urgències.
En comparació amb la seua última campanya en Primera, l’equip ha fet un salt substancial: ha aconseguit 17 punts més que llavors, quan va acabar descendint com a cuer. A més, suma quatre i sis punts més que els projectes de 2021-22 i 2022-23, que van acabar assegurant la permanència. També avantatja en deu a Real Oviedo i Llevant, els seus companys d’ascens, encara que el conjunt valencià té dos trobades menys, un matís que no entela la sensació de solidesa actual.
Fortalesa a casa i arrancada històrica
L’Elx ha consolidat esta trajectòria en un inici convincent, fins i tot abans de tancar la plantilla, la qual cosa va multiplicar la confiança del vestuari. Va començar amb dos empats de pes davant Reial Betis i Atlètic de Madrid i va sumar el seu primer triomf enfront del Llevant, rival directe per la salvació. Va arribar a enllaçar set jornades sense perdre: la seua millor arrancada en 25 temporades en l’elit, una ratxa que va assentar la idea de joc i va allunyar els nervis d’un debut en la categoria.
El punt d’inflexió va arribar amb la derrota davant l’Alabés en l’octava jornada. A partir d’ací va encadenar set partits sense guanyar, però sense perdre la seua identitat: va continuar sumant i va oferir bona imatge davant Athletic Club, Reial Societat o Reial Madrid. A domicili va confirmar al principi dificultats per a puntuar en camps com Getafe o Mallorca, encara que les va buidar amb dos exhibicions posteriors en el Martínez Valero davant Girona i Rayo Vallecano, als quals va golejar. Eixa autoritat a casa, amb només una derrota en tota la primera volta, ha convertit l’estadi en una garantia de punts.
Un bloc recognoscible i fitxatges que rendixen
L’equip ha destacat per un joc coral recolzat en la vella guàrdia de l’ascens: els centrals Pedro Bigas i David Affengruber; els carrilers Álvaro Núñez i Germán Valera; i els migcampistes Aleix Febas i Marc Aguado. A eixa armadura s’han sumat reforços que s’han adaptat amb rapidesa, com Iñaki Peña, Grady Diangana, Martim Net, Héctor Fort i Víctor Chust, a més d’un trident ofensiu en forma amb André da Silva, Álvaro Rodríguez i Rafa Mir, màxim golejador amb sis punts.
L’única derrota a casa va arribar en la penúltima jornada de la primera volta, en el derbi contra el Vila-real, un colp emocional que l’equip va mitigar amb un punt a Mestalla enfront del València, un altre rival directe. Eixe tancament reforça la sensació que l’objectiu està ben canalitzat i que el grup gestiona els alts i baixos amb maduresa.
Eder Sarabia va subratllar després de l’últim partit que els 23 punts del primer tram són ‘espectaculars’. ‘Em deixen molt satisfet, però també sabem que tenim marge de millora. Tenim eixa exigència amb la qual continuarem treballant per a rendir millor i ser un equip encara més competitiu’, va afegir, en una declaració que resumix l’equilibri entre ambició i prudència de la plantilla.
