Les 22 pèrdues de pilota del València Basket van marcar de principi a fi la seua visita a la pista del Partizan de Belgrad. L’equip taronja, que va arribar a manar per més de deu punts i va tindre opcions clares de guanyar en el temps reglamentari i en la primera pròrroga, va acabar caient per 110-104 en el segon temps extra, incapaç de rematar una trobada que va tindre diverses vegades a la mà.
El conjunt dirigit per Pedro Martínez sabia que una victòria li hauria assegurat matemàticament la seua presència en el play in, l’encreuament de repesca que disputen els equips classificats entre el sèptim i el desé lloc de l’Eurolliga. Encara que seguix ben posicionat per a no baixar a l’onzé lloc, el marge amb els seus rivals directes es reduïx a només un partit, la qual cosa afig pressió a les últimes jornades de la fase regular.
Enfront d’un Partizan ja sense opcions d’avançar de ronda, el València va portar la iniciativa en el marcador durant quasi tot el dol. No obstant això, l’equip de Joan Peñarroya, alliberat de la pressió classificatòria, es va mantindre competitiu gràcies a una defensa molt agressiva i al pes ofensiu de la parella formada per Carlick Jones i Sterling Brown, que va impulsar la quinta victòria consecutiva dels serbis.
Els primers senyals d’alarma per al València van aparéixer ja en l’arrancada, amb tres pèrdues quasi seguides fruit d’una certa relaxació en la passada davant la intensitat local. Martínez va reaccionar accelerant la rotació, canviant pràcticament el quintet i pujant el nivell físic del seu equip. Eixa aposta va tindre premi, perquè l’aparició de Darius Thompson va sumar punts importants i la defensa de Omari Moore va aconseguir frenar a Jones, tallant la fluïdesa dels atacs llargs del Partizan i permetent als visitants obrir una primera bretxa (10-16, m.7), consolidada també en el domini del rebot en els dos cércols.
Malgrat eixe control inicial, el Partizan va saber castigar els problemes de Brancou Badio tant en la passada com en el pot per a retallar diferències. El retorn de Moore, esta vegada acompanyat per Taylor, va retornar aire i confiança al València, que va tornar a estirar-se fins als dotze punts de renda (24-36, m.14), un avantatge que convidava a pensar en un possible colp definitiu a la trobada.
No obstant això, les pèrdues es van convertir en un problema crònic per als visitants en tota la primera mitat. El Partizan va explotar eixa debilitat amb canastres en transició i triples alliberats, especialment de Dylan Osetkowski i Aleksej Pokusevski, que van deslligar a la graderia de l’Arena. En tot just tres minuts, el conjunt serbi li va donar la volta al marcador (39-38, m.17), demostrant com els errors no forçats del València alimentaven la reacció rival.
En eixe moment de sotsobre, el jove base Millán Jiménez De Larrea va assumir la direcció amb energia i va saber ordenar l’atac visitant. Els punts de Neal Sako van ajudar a contindre l’allau local i el València va aconseguir aconseguir el descans amb el marcador igualat, un alleujament després d’haver malgastat un avantatge ampli en tan poc temps.
Després del pas per vestuaris, el ritme anotador es va reduir en els dos costats, amb atacs més travats i menys claredat per a trobar tirs senzills. En este escenari, el València es va recolzar en els seus hòmens grans per a recuperar la iniciativa i tornar a manar en el marcador. Així i tot, l’acumulació de pèrdues, algunes provocades per l’agressivitat defensiva sèrbia i altres fruit d’imprecisions pròpies, va impedir que el conjunt espanyol s’enlairara de manera definitiva (56-57, m.29).
La recta final del tercer quart va semblar obrir de nou el partit per al València. Amb un Badio molt més encertat i els punts d’un Taylor seré en els moments importants, els visitants van tornar a arreplegar premi a la seua millora i van estirar una altra vegada la diferència fins a la desena de punts (63-73, m.33). En eixe tram, el Partizan va fer l’efecte d’acusar l’esforç i el desgast físic, una circumstància que el València necessitava aprofitar per a tancar el xoc.
Però la història es va repetir. Les pèrdues, o les recuperacions del Partizan, van tornar a ficar en la trobada al bloc serbi. L’agressivitat local per a robar pilotes va portar a l’equip a cometre moltes faltes i a embullar-se en protestes amb els àrbitres, però així i tot Sterling Brown i Carlick Jones van assumir la responsabilitat ofensiva i van restablir la igualtat malgrat que minuts abans el seu equip estava dotze a baix (80-80, m.38). El València, una altra vegada, veia com s’escapava una renda valuosa.
Final d’infart i pròrrogues
En un desenllaç a cara o creu, una penetració de Badio, un rebot clau de Taylor i altres dos tirs lliures del propi Badio van mantindre al València per davant o enganxat al partit en els últims compassos del temps reglamentari. El Partizan va respondre colp per colp i el xoc va entrar en els últims segons igualat. Amb 26 segons per jugar-se i possessió visitant, l’equip taronja va apurar el rellotge a la recerca d’una última opció, però el triple de Badio no va arribar a tocar cércol. Encara quedava temps per a una rèplica local: el llançament de Brown, mancant dos segons, tampoc va entrar i el dol es va anar a la pròrroga amb empat a 84.
Lluny d’amagar-se després d’eixe error, Badio va arrancar el temps extra amb personalitat: va anotar un triple, va donar una assistència a Reuvers i va participar en una defensa que va acabar en robatori de Thompson, qui va culminar la jugada amb canastra i addicional. Thompson va tornar a firmar una altra acció de 2+1 que semblava encaminar definitivament el triomf visitant, però de nou el Partizan es va negar a rendir-se. Mancant 20 segons, Carlick Jones va empatar amb un triple llunyà que va retornar la pressió als valencians.
El guió es va repetir quasi al mil·límetre. Amb 20 segons per disputar-se, la possessió va tornar a ser del València i esta vegada Omari Moore va assumir el tir decisiu. El seu llançament tampoc va trobar el cércol i el partit es va encaminar a una segona pròrroga, símptoma de la incapacitat de l’equip espanyol per a tancar un partit que s’havia posat en diverses ocasions de cara.
En el segon temps extra, Brown va prendre el comandament del Partizan des de l’inici i el València va començar a notar el cansament, els nervis i la frustració acumulada. Sense idees clares en atac i arrossegant el pes de les pèrdues comeses durant tot el xoc, el conjunt de Martínez ja no va trobar la manera de reaccionar. El Partizan, més sòlid mentalment en eixe tram definitiu, va assegurar la victòria i va convertir en realitat una remuntada que s’havia anat construint cada vegada que el València deixava escapar el seu avantatge.
El marcador final, 110-104, va reflectir un dol d’alta anotació, dos pròrrogues i una sensació clara: les 22 pèrdues de pilota del València van ser un llast insalvable. Més enllà del colp esportiu i anímic, la derrota obliga al conjunt taronja a gestionar amb major precisió els pròxims partits si vol assegurar la seua presència en el play in sense dependre de tercers.
L’aportació dels màxims anotadors ajuda a entendre el desenrotllament de la trobada. En el Partizan, Jones va firmar 27 punts i Brown es va anar fins als 31, acompanyats pels 14 de Osetkowski i els 13 de Bonga. Per part del València, Taylor va liderar amb 18 punts, mentres que Badio i Thompson van sumar 16 cada un i Reuvers va aportar 12 eixint des de la banqueta. Malgrat estos números, la falta de control de la pilota i les nombroses pilotes perdudes van marcar la diferència en una nit en la qual el València va tindre la victòria a l’abast i la va deixar escapar.
