Les 22 pèrdues de pilota van acabar marcant el destí del València Basket en la pista del Partizan de Belgrad. El conjunt taronja va tindre en diverses fases l’opció de trencar el xoc i fins i tot va disposar de llançaments per a guanyar-lo tant al final del temps reglamentari com al tancament de la primera pròrroga, però va acabar caient 110-104 en la segona pròrroga davant un rival ja sense opcions de classificació que no va deixar de creure.
Amb esta derrota, l’equip de Pedro Martínez va deixar escapar una ocasió d’or per a amarrar matemàticament el play in, la repesca que disputen els conjunts classificats entre el sèptim i el desé lloc. Encara que seguix ben situat per a no caure per davall de l’onzena plaça, el marge amb la sèptima posició es reduïx a un solo partit, la qual cosa estreny la lluita pel tram final de la fase regular.
Domini inicial i primeres senyals d’alarma
El València Basket va manar en el marcador durant pràcticament tota la trobada. No obstant això, des de l’inici van apuntar els problemes amb la pilota. El conjunt serbi, molt intens arrere, va incomodar els primers ataques visitants i va castigar amb tres pèrdues quasi consecutives una certa relaxació en la passada. La reacció de Martínez no es va fer esperar: va accelerar la rotació, va renovar el quintet i va endurir el to defensiu, la qual cosa va donar més solidesa al seu equip.
L’entrada en escena de Darius Thompson va aportar punts i criteri, mentres que la defensa de Omari Moore va frenar a Carlick Jones, referència ofensiva del Partizan. Sense el seu generador principal, els llargs atacs locals es van quedar sense finalitzador i el València va aprofitar el domini del rebot en els dos cércols per a obrir bretxa fins al 10-16 en el minut 7 i consolidar el seu comandament en el xoc.
El Partizan, lluny de rendir-se, va saber atacar les debilitats de Badio, tant en la direcció com en el pot, per a retallar diferències. De nou, el retorn de Moore i l’aportació de Taylor van retornar les millors sensacions als visitants, que van aconseguir la seua màxima renda amb el 24-36 en el minut 14. Semblava el moment d’assestar un colp quasi definitiu, però les pèrdues es van convertir en un problema crònic.
En tot just tres minuts, el Partizan va explotar les pèrdues taronja per a córrer i anotar en transició, i va trobar a més triples alliberats de Dylan Osetkowski i Aleksej Pokusevski. En eixe tram, l’Arena va rugir en veure com el seu equip li donava la volta al marcador fins al 39-38 del minut 17. En ple sotsobre, el València va trobar en De Larrea un director que va donar una certa pausa al joc, i amb els punts de Neal Sako va aconseguir arribar al descans amb empat, evitant un mal major després d’eixe enfonsament.
Després del pas per vestuaris, el ritme anotador va baixar en les dos canastres. El València va buscar als seus interiors per a sumar prop del cércol i tornar a prendre la iniciativa, però l’acumulació de pèrdues, algunes forçades per l’agressivitat defensiva sèrbia i altres producte d’errors no provocats, va impedir qualsevol intent d’enlairament seriós. Així, el 56-57 del minut 29 reflectia un dol obert però ple de vaivens.
En el tram final del tercer quart, el Partizan va acusar l’esforç i es va quedar sense claredat ofensiva, mentres que el València, amb un Badio més encertat i un Taylor seré en la presa de decisions, va reobrir la bretxa fins als deu punts (63-73 en el minut 33). El context semblava ideal per a tancar el partit enfront d’un rival sense opcions reals de passar de ronda, però els errors amb la pilota van reaparéixer i van retornar vida als locals.
Les pèrdues del València, o les recuperacions del Partizan, van servir de combustible als serbis, que van augmentar la seua agressivitat per a robar pilotes, encara que això els va portar també a acumular faltes i a protestar als àrbitres. Malgrat eixa tensió, Sterling Brown i Carlick Jones van tirar de caràcter per a tornar a igualar el xoc fins i tot després d’haver estat dotze punts a baix, fins al 80-80 del minut 38.
En un final a cara o creu, una penetració de Badio, un rebot ofensiu de Taylor i altres dos tirs lliures de Badio van semblar encarrilar el triomf visitant. No obstant això, el Partizan va respondre a cada colp i va mantindre el pols. Amb el partit empatat i 26 segons per jugar, el València va esgotar la possessió buscant un tir guanyador, però el triple de Badio ni tan sols va tocar el cércol. Brown va disposar d’un últim llançament a dos segons del final que tampoc va entrar, i el partit va marxar a la pròrroga amb 84-84 en el marcador.
En el temps extra, Badio no es va amagar: va obrir la pròrroga amb un triple, va donar una assistència a Reuvers i va protagonitzar una defensa que va facilitar un robatori de Thompson, qui va culminar l’acció amb canastra i addicional. El mateix Thompson va firmar un altre 2+1 que, en molts partits, hauria significat un avantatge definitiu. Però, una vegada més, el Partizan es va negar a rendir-se, va aprofitar cada concessió i, mancant 20 segons, Jones va igualar el xoc amb un triple lejanísimo que va deslligar l’eufòria en la graderia.
El guió es va repetir: amb 20 segons per disputar-se i possessió per al València, esta vegada va ser Omari Moore qui va assumir la responsabilitat i va fallar el tir guanyador, forçant una segona pròrroga en una trobada que es feia cada vegada més pesat mental i físicament.
En l’inici del segon temps extra, Brown va prendre definitivament les regnes del Partizan. Els seus punts i el seu caràcter van marcar la diferència davant un València al qual li van entrar els nervis i al qual li van faltar idees clares per a atacar amb orde. Sense trobar bones opcions de tir i mantenint els problemes amb la pèrdua de pilota, el conjunt taronja va veure com s’escapava un partit que va arribar a tindre diverses vegades a la mà i que va acabar amb un 110-104 que va premiar la fe local.
En l’apartat individual, Jones (27 punts) i Brown (31) van liderar al Partizan, ben secundats per la descaradura exterior de Osetkowski i Pokusevski. Al València, Taylor (18 punts), Badio i Thompson (16 cada un) i Reuvers (12) van sostindre l’anotació, però no van poder compensar el llast de les 22 pèrdues.
Al final de la trobada, Pedro Martínez va admetre que el seu equip no va saber gestionar els avantatges en els moments clau. Segons va explicar, van tindre fallades importants en el tram final del temps reglamentari, quan dominaven per deu punts i era el moment de controlar el ritme, i es va repetir el mateix patró en la primera pròrroga, en la qual els 2+1 obtinguts no es van traduir en un avantatge definitiu per les canastres fàcils concedides arrere. El tècnic també va destacar el treball de Joan Peñarroya al capdavant del Partizan i la fe amb la qual el seu equip va barallar durant els cinquanta minuts de partit.
Fitxa tècnica
110 Partizan Belgrad (17+24+18+25+13+13): Jones (27), Brown (31), Bonga (13), Lakic (3), Fernando (4) -cinc titular- Milton (-), Osetkowski (14), Pokusevski (7), Radanov (2) i Calathes (9).
104 València Basket (27+14+25+18+13+7): De Larrea (4), Badio (16), Port (-), Pradilla (8), Sako (7) -cinc titular- Thompson (16), Moore (8), Taylor (18), Key (8), Costello (7) i Reuvers (12).
Àrbitres: Ryzhyk (Ucraïna), Sukys (Lituània) i Bissuel (França). Sense eliminats.
Incidències: partit corresponent a la trenta-quatrena jornada de la fase regular de l’Eurolliga disputat en l’Arena de Belgrad davant uns dotze mil cinc-cents espectadors.
