Les inundacions causades per la dana del 29 d’octubre de 2024 van devastar gran part de la província de València i van deixar un balanç que va dimensionar la tragèdia. L’episodi va concentrar precipitacions extraordinàries en les capçaleres de barrancs: a Turís es van arreplegar 771 litres per metre quadrat en 24 hores i 187 en una sola hora, un rècord històric a Espanya, la qual cosa va deslligar crescudes llampec en rambles com la del Pedrís, el cabal del qual va aconseguir 2.409 metres cúbics per segon. La combinació d’intensitat i rapidesa va explicar l’abast dels danys.
Víctimes i abast humà
En les inundacions van morir 229 persones, entre elles la bebé nonada d’una dona embarassada de huit mesos, i tres persones van seguir desaparegudes. La xifra podria elevar-se a 231 si es reconeguera a dos ancianes d’una residència de Paiporta que van morir a l’hospital. A més, en els treballs de neteja van morir dos treballadors. Va haver-hi 2.641 ferits i 117.000 persones van rebre atenció mèdica; en total, es va calcular que 303.295 van resultar afectades de manera directa o indirecta. En la zona zero, més de 80.000 patirien trastorn d’estrés posttraumàtic, una seqüela que va prolongar la necessitat de suport psicosocial i d’acompanyament a les famílies.
Quinze municipis van ser els més danyats i es van denominar ‘zona zero‘, amb exemples com Paiporta, Catarroja o Aldaia, cada un amb més de 20.000 afectats. Es va tractar d’àrees de gran densitat de població —2.098 habitants per quilòmetre quadrat enfront dels 250 de la ciutat de València—, que concentren el 10% dels habitants de la província i una alta densitat empresarial —29,7 empreses per quilòmetre quadrat—. Eixa concentració va potenciar el número de damnificats i l’afectació del teixit productiu. L’impacte laboral va aconseguir a 274.883 persones treballadores, la qual cosa va evidenciar la paralització de l’activitat en els sectors més exposats.
Danys, territori i infraestructures
Els danys materials es van xifrar en 17.800 milions d’euros, als quals el Consell va considerar necessari sumar 12.000 milions per a reposar el perdut, millorar infraestructures i adaptar el model territorial, la qual cosa va elevar la factura a 29.000 milions. Van resultar afectats 66.000 locals comercials i 15.969 vivendes —1.530 van ser declarades inhabitables—; també 115 centres educatius, amb més de 48.000 alumnes impactats, i 136 infraestructures sociosanitàries, entre elles 57 centres de salut. Van quedar inutilitzats 144.000 vehicles —el 85% va ser sinistre total—, la qual cosa va reduir la mobilitat de milers de famílies i empreses. Estos danys es van traduir en interrupcions de classes, pressió assistencial i activitat econòmica interrompuda en nombrosos barris i polígons.
La superfície devastada va abastar 564 quilòmetres quadrats en 75 municipis amb un milió d’habitants, on es concentra el 30% del PIB i de l’ocupació provincials. Eixa petjada territorial va explicar l’impacte generalitzat en comerços, servicis i logística. Les infraestructures van patir danys en 1.450 quilòmetres de carreteres, 566 de vies ferroviàries, 140 trams viaris i 380 ponts i pontons, a més de 2.755 quilòmetres de pistes forestals i 123 depuradores. L’afectació va aconseguir al 74% de la xarxa de transport de la província de València, comprometent desplaçaments i subministraments, i es van danyar 640.000 hectàrees de massa forestal, amb efectes ambientals afegits.
Les riuades van generar un milió de tones de residus. La seua retirada, a una mitjana de 15.000 tones diàries, va permetre buidar en les primeres setmanes 767 vials obstruïts en les localitats més afectades. Es van evacuar 70.000 metres cúbics de llot, 130.000 vehicles i 20.000 tones de canyes. Eixe ritme de neteja va reobrir accessos i va possibilitar un restabliment gradual de servicis, encara que la magnitud del residu i l’avaria de tants vehicles va allargar la volta a la normalitat. Amb el balanç de danys i uns registres de pluja inèdits, la prioritat va passar per adaptar el territori per a reduir riscos en futures avingudes.
