Huit de cada deu hospitals a Espanya manquen de suficients especialistes per a desplegar l’oncologia de precisió. La primera radiografia detallada de l’Observatori de Medicina de Precisió a Espanya de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, basada en 82 servicis d’Oncologia, confirma que el model està en expansió i amb base sòlida, però fragmentat per diferències territorials, organitzatives i de recursos. Només el 57,3% disposa de pressupostos autonòmics finalistes per a finançar proves moleculars.
L’oncologia de precisió es recolza en proves genètiques i genòmiques, biomarcadores i la seua interpretació per a orientar teràpies dirigides. Este procés exigix equips multidisciplinaris amb oncòlegs, patòlegs, biòlegs moleculars, bioinformàtics, farmacèutics, genetistes i tècnics de laboratori. El 79,3% dels centres assenyala la falta d’estos perfils com la principal barrera, la qual cosa compromet la lectura de resultats, la selecció de tractaments i l’equitat en l’accés.
Bretxa per grandària i territori
L’accés real depén de la grandària i de la ubicació. Els hospitals mitjans i xicotets, que tracten al voltant del 40% dels casos de càncer, declaren més limitacions per a accedir a biomarcadores, tecnologies avançades, recursos humans especialitzats i estructures clau. A nivell global, el 48,8% té totalment implementades les proves genètiques i genòmiques, el 40,2% de manera parcial i un 11% està en procés; en els centres xicotets, estos percentatges baixen al 25,8%, 58,1% i 16,1%. Esta bretxa es traduïx en derivacions, temps d’espera més llargs i decisions menys homogènies segons el codi postal.
L’existència de Comités Moleculars de Tumors (CMT) també marca diferències. Quasi la mitat dels hospitals compta amb estos equips que analitzen els tumors des de la genètica i la biologia molecular per a ajustar teràpies personalitzades, però només el 16% dels centres de menys de 500 llits disposa d’ells. L’absència de CMT dificulta la interpretació de troballes complexes i la presa de decisions terapèutiques, i augmenta el risc de variabilitat entre professionals i servicis.
Tecnologia i organització en desenrotllament
En tecnologia, la NGS en teixit tumoral està consolidada i permet analitzar l’ADN del tumor per a identificar variants amb potencial terapèutic. Altres ferramentes emergents, com NGS en ctDNA, WES/WGS o RNA‑Seq, es concentren en hospitals de referència, la qual cosa obliga a articular circuits de derivació de mostres i informes. Esta concentració, sense una xarxa ben estructurada, afig passos intermedis que poden retardar l’inici de tractaments dirigits.
Els circuits assistencials encara no estan plenament estandarditzats i això repercutix en els temps d’accés, en la interpretació de resultats i en la seua incorporació a la història clínica. Així i tot, el 87% dels centres declara una integració total dels resultats en el registre clínic, la qual cosa deixa marge de millora per a la resta i evidència la necessitat de procediments homogenis que asseguren traçabilitat i qualitat.
L’anàlisi autonòmica mostra una evolució desigual. Catalunya, la Comunitat Valenciana i Galícia ja despleguen estratègies específiques i consolidades amb xarxes de nodes NGS, estructures de governança, circuits homogenis, carteres de servicis ben definides i programes formatius. Estos models faciliten que les proves arriben al pacient de forma ordenada i amb criteris comuns, mentres que en altres regions persistix la fragmentació.
Per a garantir un accés equitatiu i sostenible, l’informe proposa consolidar xarxes autonòmiques de medicina de precisió amb nodes clínics i diagnòstics ben definits i circuits homogenis de derivació i interpretació. També planteja el desplegament progressiu de tecnologies avançades, la creació de centres de càncer en hospitals generals i el reforç estable de perfils tècnics i científics, juntament amb personal administratiu de suport. Entre les prioritats figuren consolidar els CMT en tots els hospitals i establir finançament públic específic, finalista i sostinguda, deslligada dels pressupostos hospitalaris i del finançament privat. En els centres xicotets, el full de ruta passa per integrar-se plenament en xarxes regionals o nacionals, habilitar circuits ràpids i assegurances per a accedir a tecnologies avançades, reforçar el suport formatiu i tècnic, i fomentar la col·laboració multidisciplinària i entre nivells assistencials.
