Huit de cada deu hospitals manquen d’experts en oncologia de precisió

Huit de cada deu hospitals a Espanya manquen de suficients especialistes per a desplegar l’oncologia de precisió. La primera radiografia detallada de l’Observatori de Medicina de Precisió a Espanya de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, basada en 82 servicis d’Oncologia, confirma que el model està en expansió i amb base sòlida, però fragmentat per diferències territorials, organitzatives i de recursos. Només el 57,3% disposa de pressupostos autonòmics finalistes per a finançar proves moleculars.

L’oncologia de precisió es recolza en proves genètiques i genòmiques, biomarcadores i la seua interpretació per a orientar teràpies dirigides. Este procés exigix equips multidisciplinaris amb oncòlegs, patòlegs, biòlegs moleculars, bioinformàtics, farmacèutics, genetistes i tècnics de laboratori. El 79,3% dels centres assenyala la falta d’estos perfils com la principal barrera, la qual cosa compromet la lectura de resultats, la selecció de tractaments i l’equitat en l’accés.

Bretxa per grandària i territori

L’accés real depén de la grandària i de la ubicació. Els hospitals mitjans i xicotets, que tracten al voltant del 40% dels casos de càncer, declaren més limitacions per a accedir a biomarcadores, tecnologies avançades, recursos humans especialitzats i estructures clau. A nivell global, el 48,8% té totalment implementades les proves genètiques i genòmiques, el 40,2% de manera parcial i un 11% està en procés; en els centres xicotets, estos percentatges baixen al 25,8%, 58,1% i 16,1%. Esta bretxa es traduïx en derivacions, temps d’espera més llargs i decisions menys homogènies segons el codi postal.

L’existència de Comités Moleculars de Tumors (CMT) també marca diferències. Quasi la mitat dels hospitals compta amb estos equips que analitzen els tumors des de la genètica i la biologia molecular per a ajustar teràpies personalitzades, però només el 16% dels centres de menys de 500 llits disposa d’ells. L’absència de CMT dificulta la interpretació de troballes complexes i la presa de decisions terapèutiques, i augmenta el risc de variabilitat entre professionals i servicis.

Tecnologia i organització en desenrotllament

En tecnologia, la NGS en teixit tumoral està consolidada i permet analitzar l’ADN del tumor per a identificar variants amb potencial terapèutic. Altres ferramentes emergents, com NGS en ctDNA, WES/WGS o RNA‑Seq, es concentren en hospitals de referència, la qual cosa obliga a articular circuits de derivació de mostres i informes. Esta concentració, sense una xarxa ben estructurada, afig passos intermedis que poden retardar l’inici de tractaments dirigits.

Els circuits assistencials encara no estan plenament estandarditzats i això repercutix en els temps d’accés, en la interpretació de resultats i en la seua incorporació a la història clínica. Així i tot, el 87% dels centres declara una integració total dels resultats en el registre clínic, la qual cosa deixa marge de millora per a la resta i evidència la necessitat de procediments homogenis que asseguren traçabilitat i qualitat.

L’anàlisi autonòmica mostra una evolució desigual. Catalunya, la Comunitat Valenciana i Galícia ja despleguen estratègies específiques i consolidades amb xarxes de nodes NGS, estructures de governança, circuits homogenis, carteres de servicis ben definides i programes formatius. Estos models faciliten que les proves arriben al pacient de forma ordenada i amb criteris comuns, mentres que en altres regions persistix la fragmentació.

Per a garantir un accés equitatiu i sostenible, l’informe proposa consolidar xarxes autonòmiques de medicina de precisió amb nodes clínics i diagnòstics ben definits i circuits homogenis de derivació i interpretació. També planteja el desplegament progressiu de tecnologies avançades, la creació de centres de càncer en hospitals generals i el reforç estable de perfils tècnics i científics, juntament amb personal administratiu de suport. Entre les prioritats figuren consolidar els CMT en tots els hospitals i establir finançament públic específic, finalista i sostinguda, deslligada dels pressupostos hospitalaris i del finançament privat. En els centres xicotets, el full de ruta passa per integrar-se plenament en xarxes regionals o nacionals, habilitar circuits ràpids i assegurances per a accedir a tecnologies avançades, reforçar el suport formatiu i tècnic, i fomentar la col·laboració multidisciplinària i entre nivells assistencials.

Últimes notícies

Cultura reclama una resposta unitària i coordinada pel robatori del Tresor de Villena

La Conselleria de Cultura ha exigit una resposta conjunta amb el Ministeri i les autonomies després del robatori del Tresor de Villena, que s’emmarca en una onada de colps contra museus espanyols i europeus. El Govern valencià insistix que no és un cas aïllat i demana reforçar la cooperació i revisar els protocols de seguretat.

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.