L’exdirectora de la residència Saba de Paiporta, Inés Talaya, ha assegurat davant la comissió investigadora de la DANA en el Congrés dels Diputats que el centre no va rebre cap comunicació directa de l’administració alertant de l’episodi de pluges abans de la riuada del 29 d’octubre de 2024, en la qual van morir sis residents. Talaya ha defés que totes les decisions que es van adoptar durant aquella jornada i la nit de la inundació van tindre un únic objectiu: protegir, cuidar i tractar de salvar la vida dels majors al seu càrrec.
Talaya treballava com a psicòloga en la residència quan es va produir la riuada i ha recordat que, en el moment de la catàstrofe, en el centre vivien 119 persones. Durant la seua compareixença ha subratllat el profund impacte personal i emocional que va deixar la tragèdia, que es va produir en un context de situació extrema i inesperada i en la qual, segons ha destacat, van perdre la vida 230 persones en total per la DANA en diferents punts.
Els grups parlamentaris han centrat les seues preguntes a esclarir si els treballadors van seguir algun protocol d’emergència específic i si el centre va rebre algun tipus d’avís previ sobre el risc d’inundacions. L’exdirectora ha insistit que, al llarg del dia, no es va rebre comunicació directa de cap administració o organisme que advertira del que estava a punt d’ocórrer, la qual cosa, al seu juí, va condicionar la capacitat d’anticipar mesures addicionals més enllà de l’atenció rutinària als residents.
Heroïcitat del personal durant la nit de la riuada
La compareixent, que va ser reconeguda per la Generalitat Valenciana per la seua actuació en tornar al centre per a ajudar en l’evacuació una vegada acabat el seu torn, ha destacat l’heroïcitat dels seus companys. Ha descrit el seu paper com a fonamental per a socórrer als residents, molts d’ells amb problemes de mobilitat que dificultaven qualsevol trasllat ràpid.
Segons ha relatat, els catorze professionals que es trobaven en la residència aquella vesprada i nit no van dubtar ni un instant a protegir els majors. Ha elogiat la seua valentia, lliurament i compromís exemplars, que va considerar decisius en una nit que, en les seues paraules, va desafiar els límits de l’imaginable. Esta reacció immediata del personal va permetre organitzar una evacuació d’urgència dins del propi edifici, prioritzant a les persones més vulnerables i als qui tenien més dificultats per a desplaçar-se per si mateixes.
Talaya ha explicat que la jornada del 29 d’octubre va transcórrer amb absoluta normalitat fins aproximadament les 19.30 hores. Ha remarcat que no va ploure en tot el dia i que es van rebre visites de familiars fins a les 19.00 hores, tal com consta en els registres del centre. Al seu entendre, eixa sensació de normalitat reforçava la idea que no existía un risc imminent i va contribuir al fet que ningú en la residència prevera la magnitud del que estava per arribar.
En finalitzar el seu torn, a les 19.30 hores, ella i una companya es disposaven a abandonar la residència. En eixe moment, segons ha relatat davant els diputats, va veure al lluny el que va descriure com una mar en calma, una làmina d’aigua que avançava sense baluern aparent. El següent que recorda és pujar al seu vehicle i haver d’eixir per la finestreta en estar este inundat d’aigua, la qual cosa il·lustra la rapidesa amb la qual l’aigua va negar la zona.
L’exdirectora ha contat que va tornar a l’interior de la residència entrant per una finestra, des d’on va començar a cridar que tothom pujara a la planta superior. Ha descrit que va demanar als qui pogueren caminar que pujaren el més ràpid possible perquè, segons les seues paraules, va entrar un tsunami. Ha narrat també el gran baluern que es va produir quan els cotxes van començar a impactar contra la porta del centre, un soroll que reflectia la força del corrent que arrossegava els vehicles.
Una vegada els residents van estar en la planta de dalt, la prioritat immediata de l’equip va ser posar a tots fora de perill i atendre les seues necessitats bàsiques. Talaya ha explicat que el primer que van fer va ser canviar-los de roba perquè estigueren secs, amb la finalitat d’evitar que la humitat i el fred agreujaren el seu estat de salut, especialment en persones majors i fràgils. En paral·lel, el personal va tractar de mantindre la calma entre els residents, molts d’ells desorientats davant el soroll, la foscor i la rapidesa amb la qual havia canviat la situació.
Durant la compareixença, la diputada Teresa Jordá, del Grup Republicà, li ha preguntat si haguera pogut actuar de manera distinta i protegir encara millor als residents en cas d’haver rebut un avís clar amb hores d’antelació. Amb esta qüestió, la parlamentària ha buscat aclarir fins a quin punt la falta d’alertes directes va influir en la capacitat de resposta del centre i en l’adopció de mesures preventives.
Talaya ha reiterat que durant tot el dia no es va rebre comunicació directa per part de cap administració o organisme alertant del que anava a succeir. Ha insistit que, d’haver existit un avís concret i personalitzat dirigit a la residència, podrien haver-se valorat altres decisions, però ha remarcat que van actuar en tot moment amb la informació de la qual disposaven i centrats en la protecció dels usuaris.
L’exdirectora ha assenyalat que, sobre les 3.30 hores de la matinada, tres persones de la Unitat Militar d’Emergència van arribar caminant fins a la residència per a comprovar l’estat del centre. La seua presència va marcar un punt d’inflexió en la gestió de la situació, en aportar reforços i suport extern a l’equip que portava hores enfrontant-se a la inundació i a les seues conseqüències. Abans de l’arribada d’estos efectius, ha recordat que la vicepresidenta de la Generalitat, Susana Camarero, va cridar personalment per a interessar-se per la situació, preguntar com estaven i què estaven fent per a afrontar l’emergència.
Al tancament de la seua intervenció, Talaya ha volgut deixar clar que, fins i tot davant unes circumstàncies que ha descrit com les més adverses i en un context límit, la prioritat del seu equip va ser sempre la mateixa: protegir, cuidar i tractar de salvar la vida de les persones usuàries del centre. Ha defés que totes les decisions preses es van guiar per eixe objectiu i ha insistit que el comportament dels professionals de la residència va ser exemplar en una nit marcada per la por, la incertesa i la falta d’avisos directes sobre la DANA.
