Els principals partits de la Comunitat Valenciana mantenen, a deu dies d’obrir-se el termini de candidatures, la incògnita sobre qui encapçalarà les llistes a les eleccions generals del 29 de novembre, uns comicis que consideren clau i en què aspiren a millorar els resultats obtinguts en 2023.
La Comunitat Valenciana elegirà l’últim diumenge de novembre 33 dels 350 diputats del Congrés, quasi el 10 %. Esta xifra mostra el pes polític del territori en la configuració del pròxim Govern central.
En estos comicis, la província de València torna a tindre un paper destacat. És la quarta de tot l’Estat en nombre de diputats, amb 16 escons en joc. Al seu costat, Alacant és la cinquena província amb més representació, amb 12 parlamentaris, mentres que Castelló completa el repartiment valencià.
Des que s’ha activat esta setmana el procés electoral, amb la publicació del decret de convocatòria després de l’avanç anunciat per Pedro Sánchez, els partits han centrat l’estratègia en dos calendaris. D’una banda, el termini per registrar coalicions, que es pot comunicar fins al 16 d’octubre. De l’altra, el període formal per presentar candidatures, fixat entre el 21 i el 26 d’octubre.
El PP vol ‘posar fi al sanchisme’
El PP valencià ha activat esta setmana el seu comité de campanya per a les generals. El dirigeix el diputat nacional César Sánchez i té com a portaveu el també diputat al Congrés Gerardo Camps. L’objectiu que traslladen és mobilitzar tota l’organització per a, segons expliquen, ‘posar fi al sanchisme‘ i aconseguir que Alberto Núñez Feijóo siga el pròxim president del Govern.
En les eleccions de juliol de 2023, el PP va guanyar a la Comunitat Valenciana amb 922.064 vots, el 35,1 % del total. Aquell resultat es va traduir en 13 escons: 6 per València, 5 per Alacant i 2 per Castelló.
Les llistes d’aquella convocatòria les van encapçalar Esteban González Pons per València, Macarena Montesinos per Alacant i Alberto Fabra per Castelló. Estos noms continuen presents en totes les quinieles internes, encara que el partit no ha oficialitzat encara els caps de cartell.
El president del PPCV i de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha ressaltat que compten amb una ‘gran avantatge’ en estos comicis. Segons ha afirmat, la dreta ‘està mobilitzada perquè pensa que es puga tirar al carrer a Pedro Sánchez’, cosa que a la seua manera de vore suposa ‘el millor programa electoral’.
El PSPV plantejarà ‘drets o dretes’
El PSPV-PSOE va quedar com a segona força en les generals de 2023, amb 849.620 vots i el 32,4 % del cens valencià. Eixe suport es va traduir en 11 diputats: 5 per València, 4 per Alacant i 1 per Castelló.
Esta setmana, la formació ha nomenat el seu comité de campanya, coordinat per Vicent Mascarell. La direcció vol centrar el relat en què estes eleccions, en paraules seues, ‘van de drets o de dretes’ i en el rebuig a ‘les polítiques feixistes’ que, al seu juí, implicaria un govern de PP i Vox.
La comissió federal de llistes del PSOE no aprovarà les candidatures fins al 16 d’octubre. Un dia després les haurà de ratificar el comité federal. No obstant això, ja s’ha avançat que hi haurà canvis en els primers llocs per València.
En 2023, la llista la va liderar la ministra Diana Morant, que ha anunciat que no repetirà. Ha comunicat que vol centrar-se en la seua candidatura a la presidència de la Generalitat. El número dos anterior, José Luis Ábalos, està actualment a la presó, la qual cosa obliga també a reconfigurar la candidatura per la circumscripció de València.
En este context, s’especula amb la possibilitat que el ministre Arcadi España o la secretària d’Organització del PSOE, Rebeca Torró, assumisquen els primers llocs per València. En Alacant, el cap de llista en 2023 va ser Alejandro Soler, mentres que a Castelló la candidatura la va encapçalar Susana Ros.
Vox apura els terminis
Vox es va convertir en la tercera força política de la Comunitat Valenciana en les generals de 2023. Va obtindre 413.703 paperetes, el 15,8 %, i 5 diputats: 2 per València, 2 per Alacant i 1 per Castelló.
En aquella convocatòria, les llistes per València les van liderar Carlos Flores Juberías i José María Gil Lázaro. Per Alacant, el cap de cartell va ser David García, i a Castelló, Alberto Asarta.
Segons recorden fonts del partit, és habitual que Vox apure fins al límit els terminis per tancar les seues candidatures. Per això encara no ha activat un equip electoral específic a la Comunitat Valenciana, ni ha fet públic un calendari per designar caps de llista.
Tot i això, dirigents de la formació han assegurat en les seues declaracions públiques que ‘estan preparats’ per a la campanya. També han afirmat que volen que les urnes permeten ‘canviar la misèria que ha portat a Espanya el sanchisme’.
Compromís busca una marca valenciana
La direcció de Compromís s’ha reunit esta setmana i ha acordat impulsar ‘una candidatura valenciana, oberta i plural‘. L’objectiu és presentar una marca construïda des de la Comunitat Valenciana i no des de Madrid.
Per això, la coalició no està participant en les reunions per a un hipotètic Front Ampli d’àmbit estatal. Compromís vol que la seua candidatura ‘ajude a construir una majoria social progressista’ al Congrés, i que incorpore altres opcions de l’esquerra valenciana.
En les generals de 2023, Compromís va concórrer baix la marca ‘Compromís-Sumar: Sumem per guanyar’. Va aconseguir 402.813 vots, el 15,3 %, i 4 diputats. Tres d’estos escons van ser per la circumscripció de València i un per la d’Alacant.
Les llistes de 2023 per València les van liderar Àgueda Micó i Alberto Ibáñez. Micó va passar l’any passat al grup mixt del Congrés. Per Alacant, el cap de cartell va ser Txema Guijarro, que també forma part de les travesses per a estes noves generals.
Dotze senadors en joc a la Comunitat
En la convocatòria del 29 de novembre també es triaran 209 senadors en tot l’Estat, dels quals 12 correspondran a la Comunitat Valenciana, quatre per cada província.
En les últimes generals, el PP va aconseguir huit senadors valencians i el PSPV en va obtindre quatre. Els partits donen per fet que la batalla pel Senat tornarà a ser clau, tant per a marcar majories a la Cambra Alta com per a reforçar el pes polític valencià en la pròxima legislatura.
