MURCIA, 27 (EUROPA PRESS)
El president de la Comunitat, Fernando López Miras, ha dit este dijous, durant la seua intervenció en l’I Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Premsa Ibèrica i celebrat al Palau de les Arts de Valeència, que “si tots els territoris d’Espanya fan el mateix que fa la Regió de Múrcia hi haurà aigua per a tots”.
“Hi haurà aigua suficient per a tots els sectors i totes les necessitats i les demandes del nostre país”, ha dit López Miras, que ha insistit que a la Regió “portem més de 30 anys invertint, tecnificant, modernitzant, aprofitant cada gota d’aigua, de manera que som el territori del món que millor l’aprofita”.
El màxim dirigent regional ha asseverat que esta comunitat utilitza només el 3% de l’aigua del país i, al mateix temps, produïx el 25% de les fruites i hortalisses que exporta Espanya. Això, ha dit, “ho fem no desaprofitant ni un sol recurs”.
Ha criticat que a Espanya, “les institucions, les administracions, els governs” no parlen de l’escassetat de l’aigua i la necessitat de gestionar-la, un assumpte que, ha recalcat, “sí mereixeria un acord d’Estat” regit pel consens i els principis d’igualtat i solidaritat, arreplegats a la Constitució.
En este sentit, ha recalcat que l’aigua, com a recurs natural, “no és dels territoris, no és de les comunitats autònomes per les quals passen els rius”, sinó “de tots els espanyols”, i, per tant, és l’Administració General de l’Estat “qui ha d’administrar-la i, a més, impedir els enfrontaments continus entre territoris”.
A més, ha defensat que tots “devem pagar el mateix per l’aigua”. Com a mostra que això no ocorre ha explicat que a la Regió de Múrcia “portem molts anys pagant per l’aigua, mentre que en altres territoris no es paga” per aquest recurs.
López Miras s’ha referit a continuació al principi de solidaritat. “En el finançament es veu clarament quin és el principi de solidaritat, tots aportem a la caixa comuna i l’Administració central de l’Estat redistribuïx la riquesa perquè tots els espanyols tinguen els mateixos serveis, independentment que vives en una regió més rica o més pobra”, ha dit.
Alguna cosa similar ocorre, segons ha precisat el cap de l’Executiu murcià, amb l’accés a la sanitat o a l’educació, o, per exemple, al petroli. Així, ha recordat que el 80% del cru que arriba al país ho fa pel port de Cartagena, en la Regió de Múrcia, i des d’ací es distribuïx a altres llocs com Puertollano, a Ciudad Real (Castella-la Manxa).
“És un discurs tan simplista, tan insolidari, tan de fa tres segles”, ha asseverat López Miras en referència als qui defensen que l’aigua és d’un lloc concret perquè el riu passa per allí.
Respecte a l’aigua desalada, ha comentat que “és important”, encara que ha destacat alguns inconvenients que presenta, com el seu preu –entorn d’un euro per metre cúbic, enfront dels 0,013 cèntims de l’aigua procedent del Tajo-Segura–; el procés “altament contaminant” que comporta i la pitjor qualitat del recurs.
López Miras ha defensat el mix d’aigües, la interconnexió de conques i els transvasaments, com el del Tajo-Segura, que, ha recordat, va ser ideat en la Segona República, construït en la dictadura franquista i després impulsat “definitivament” pel PSOE d’Indalecio Prieto.
En relació amb este transvasament, ha assenyalat que es regix per unes regles d’explotació a les quals “ningú pot posar objeccions” perquè es basen que “si hi ha aigua, hi ha transvasament, i si no, no”, i que la conca excedent “té prioritat sobre la receptora”.
“Però negar un recurs, negar una solució que s’està abordant a la resta d’Espanya, no sembla atendre al sentit comú”, ha dit López Miras, per a qui és demostrable l’absència d’una gestió “coordinada i centralitzada de l’aigua” quan, per exemple, en un mateix dia a Catalunya o Andalusia es plantegen restriccions per la sequera i, al mateix temps, a Castella i Lleó s’obrin les comportes dels pantans perquè ja no hi ha més capacitat per a emmagatzemar.
