Marcelino col·loca el focus en el ritme del dol davant el Raig i subratlla que el Vila-real necessita controlar el joc perquè no es convertisca en un intercanvi de colps. Al seu juí, el pla passa per baixar pulsacions, triar bé i ser precís en els metres finals: ‘Hem d’imposar el nostre joc amb pausa i precisió’. El tècnic assumix un repte exigent davant un rival incòmode que, si imposa el seu pla, castiga cada error.
L’entrenador definix al Raig com un equip que ‘no dona respir’: pressiona molt a dalt, concedix poc temps per a pensar i t’espenta a jugar ràpid. Si no es finalitza, avisa, ells transiten amb velocitat i ataquen l’esquena de la defensa. D’ací ve que insistisca a protegir-se de l’anada i tornada, un context que, pel seu estil vertical, beneficia al conjunt madrileny.
Marcelino lliga el resultat a l’encert en les dos àrees i a la gestió del tempo. Per a inclinar el partit, demana atacs més elaborats quan toc i decisions netes en eixida per a evitar pèrdues que activen les transicions rivals. El missatge és clar: paciència amb pilota, precisió en l’execució i disciplina tàctica sense ell.
Evitar l’anada i tornada
El tècnic recalca que s’enfronten a un rival ‘molt complicat’, amb una identitat clara i bons números a domicili, recordant victòries a Sant Sebastià i en el camp del Llevant, a més d’una ratxa de tres triomfs seguits. També porta a la memòria l’empat del curs passat en La Ceràmica per a reforçar una idea: ningú regala res. ‘El que pense que és fàcil guanyar un partit en Primera Divisió és un il·lús’, afirma, i posa la humilitat com a condició per a competir: ‘Si eres prepotent, et cauran pals’.
Sobre l’horari, admet que preferiria jugar de nit pel ritme i la velocitat de la gespa, però rehúye excuses: ‘L’hora no és excusa’. La prioritat, remarca, és adaptar-se a les circumstàncies i sostindre el pla durant noranta minuts.
També apel·la a la graderia. Està satisfet amb la resposta de l’afició i reclama el seu empenyiment en els trams crítics: ‘Estem molt contents amb l’afició’. Considera que l’equip ha de guanyar-se eixe suport des de l’actitud i el joc, perquè quan l’estadi estreny, el Vila-real guanya metres, defén millor i troba abans la porteria rival.
Defensa en creixement i competència interna
El preparador explica el bon moment per la millora defensiva: ‘Rebem molt pocs’ i s’han sumat 20 punts de 30 possibles. Afig que encara hi ha marge perquè en partits recents l’equip va encaixar després d’errors evitables. Com a síntesi, resumix que com menys t’arriben i menys tirs et fan, menys opcions hi ha d’encaixar, fruit d’un treball col·lectiu. D’ací es deduïx un bloc més junt, distàncies curtes entre línies i una pressió més coordinada per a tancar passadissos i reduir el risc en camp propi.
En noms propis, destaca el rendiment de Santiago Mouriño. Encara que els números no compten ‘la veritat absoluta’, sí que aporten ‘la veritat’ que importa a l’entrenador: si ha jugat molt és perquè ha respost. Ho definix amb virtuts d’alt rendiment —mentalitat guanyadora, competitivitat, treball i humilitat— i li demana ‘eficàcia‘ en tot el que fa.
En el capítol físic, assegura que compta amb tots excepte els lesionats de llarga duració. Valora que Gerard i Ayoze encadenen entrenaments i minuts, amb un matís de cautela: amb el primer cal ‘ser prudents‘. La volta dels dos eleva el potencial ofensiu i multiplica alternatives per a canviar partits des de la banqueta.
Eixa competència interna, reconeix, l’obliga a decidir amb justícia. ‘Ara tenim opcions’, i quan l’equip guanya, triar és més senzill; si el resultat no acompanya, admet que hi haurà més rotacions. La meritocràcia, ve a dir, sosté el nivell i repartix minuts sense perdre cohesió.
Sobre Salomon, explica que ho coneixen menys per la poca càrrega d’entrenament entre tants partits, però sempre que ha eixit ha donat ‘un gran nivell’. Continuarà comptant amb ell i els seus minuts dependran del context del joc i de les necessitats de l’equip. Per a Marcelino, l’equilibri entre ritme, eficàcia i humilitat marcarà el xoc d’este dissabte en La Ceràmica.
