Marcelino García Toral va advertir que la Reial Societat arriba a la Ceràmica en un dels seus millors moments de la temporada, molt reforçada des de l’arribada de Pellegrino Matarazzo a la banqueta. El tècnic del Vila-real va recalcar que el conjunt donostiarra s’ha convertit en un rival que incomoda constantment, estreny a dalt i exigix màxima concentració durant els noranta minuts.
És el tercer equip millor de tota la segona volta del 2026. És clar que l’impacte que ha tingut este entrenador ha sigut immediat i positiu. És un equip que t’incomoda moltíssim, que et pressiona molt, va afirmar en roda de premsa, subratllant que eixes dades reflectixen el salt competitiu que ha donat la Real en les últimes jornades.
L’entrenador del Vila-real va explicar que amb Matarazzo diversos futbolistes han aconseguit el seu sostre de rendiment. Des de la seua arribada hi ha diversos futbolistes que tenen el seu màxim nivell. Tenim a un Gonçalo Guedes extraordinari, a Mikel Oyarzabal en el mateix nivell… i en el mitjà del camp, per exemple a Carlos Soler, va detallar, assenyalant que el bon moment de les seues estreles multiplica les amenaces ofensives del quadre basc.
Marcelino es va detindre especialment en el paper de Guedes, al qual coneix bé de la seua anterior etapa en el club. Va recordar que el portugués va desembarcar al Vila-real després d’un període prolongat sense competir i que això va condicionar el seu rendiment. No el sorprén, tanmateix, el nivell que està oferint ara amb la Reial Societat. Ho va definir com un jugador extraordinari i diferent, capaç de desequilibrar partits sense intervindre de manera constant en el joc. Els cinc mesos que va fer ací van ser irregulars, però va tindre moments molt bons. No té necessitat de participar molt per a demostrar eixos detalls que té, va explicar, ressaltant eixa capacitat per a marcar diferències amb poques accions.
La Reial Societat, a més de talent ofensiu, ha guanyat solidesa arrere, alguna cosa que el tècnic considera clau per a entendre la seua escalada en la classificació. L’entrenador groguet va destacar la solidesa defensiva que ha guanyat l’equip donostiarra i que té un porter que ha demostrat ser dels millors de la lliga i amb accions determinants. Esta seguretat en la porteria i en la línia defensiva permet als de Matarazzo arriscar més en la pressió alta i apostar per un ritme molt elevat sense perdre equilibri.
Un rival molt incòmode i letal al contraatac
Marcelino va insistir que la Real combina agressivitat amb i sense pilota. Va assenyalar que l’equip de Matarazzo realitza transicions precises i ràpides i manté un gran ritme de joc, la qual cosa li convertix en un conjunt molt competitiu. Al seu juí, eixe estil obliga el Vila-real a aconseguir un nivell molt alt si vol sumar els tres punts. Fa transicions precises i ràpides i té un gran ritme de joc, alguna cosa que els porta a ser un equip molt competitiu. Hem de tindre un gran nivell per a guanyar i som conscients d’això, va apuntar.
El tècnic asturià va augurar una trobada difícil perquè la Real obliga els seus rivals a prendre decisions constants, tant en eixida de pilota com en defensa posicional. Va explicar que el seu equip haurà de defendre molt ràpid i molt bé per a contindre les transicions rivals, ja que el conjunt basc aconseguix molts gols de contraatac. Eixe escenari exigix minimitzar pèrdues en zones compromeses i estar molt coordinats en les vigilàncies i cobertures.
En el capítol físic, Marcelino va confirmar la baixa de Ayoze Pérez, aclarint que no es tracta d’un simple colp sinó d’una lesió muscular que li impedix estar disponible. En canvi, va oferir un missatge molt diferent respecte a Gerard Moreno, en assegurar que el davanter està en perfectes condicions. Creiem que està en disposició de jugar de titular. Pot eixir d’inici, igual que la resta que estan convocats, va afirmar, deixant la porta oberta al fet que siga una peça important des del primer minut.
Marcelino també es va referir a la situació del Vila-real en la taula, que va qualificar de privilegiada. Va assegurar que el vestuari vol mantindre eixa posició i aprofitar l’oportunitat que oferix el dol davant la Reial Societat. Sabem que si guanyem, ens posem tercers una altra vegada. Sumar tres punts més per a anar a l’aturada seria meravellós, va reconéixer, posant en valor la importància anímica i classificatòria del xoc.
L’entrenador va explicar que, amb encara 30 punts en joc, l’objectiu ideal passa per intentar sumar tots, encara que és conscient que no és un repte senzill de gestionar a nivell mental. Nosaltres hem de pensar en el partit i si queden 30 punts per disputar, el pensament ideal és sumar els 30. El cap de cada un pensa diferent i manejar esta situació ara no és senzilla. Tens avantatge respecte als de darrere, però també il·lusió per l’immediat, va reflexionar.
Per a Marcelino, la distància que el Vila-real manté amb la Reial Societat és una mostra del rendiment que ha oferit la seua plantilla. Quan veiem que li traiem 17 punts a la Real, indica el nivell dels nostres futbolistes, va remarcar, encara que va advertir que eixa renda no garantix res en un partit a 90 minuts i que han de mantindre la tensió competitiva.
El tècnic espera una gran entrada en La Ceràmica i confia que l’empenyiment de la graderia torne a ser determinant. Va assenyalar que per a mantindre’s en els llocs alts de la taula és clau la solvència que es tinga com a local. Va recordar que al Vila-real li resten cinc trobades en el seu estadi i que la idea és intentar guanyar-los tots. Ens queden cinc partits i hem d’intentar guanyar els cinc. Portem molt bona dinàmica en el nostre camp i així hem de seguir. Però hem d’anar partit a partit, va subratllar.
Marcelino va insistir que l’únic càlcul vàlid ara mateix és el del pròxim compromís. Ara, primer, la Real. Després, ja pensarem en el següent. No soc de comptes, perquè m’eixien malament, i ara l’únic compte és el partit immediat. Cada victòria és un pas per a aconseguir un objectiu que el Vila-real en la seua trajectòria no ha aconseguit, va recordar, en al·lusió a la possibilitat d’encadenar per primera vegada dos classificacions consecutives per a la Lliga de Campions.
Amb este context, el dol davant la Reial Societat es presenta com una prova d’alt nivell per a mesurar la solidesa del projecte de Marcelino, la resposta de l’equip davant un rival en creixement i la capacitat del Vila-real per a seguir afermat en els llocs de privilegi.
