Marissa Lynn, de 38 anys i natural d’Ohio, és enguany la fallera major de la comissió Els Somnis de València, en el barri de Campanar. Quan li van proposar el càrrec, va pensar que era una bogeria per ser estrangera, però va acabar convencent-se que la festa s’assega i que era ara o mai per a fer el pas i viure-la des de dins.
Va arribar a València en 2009 gràcies a un intercanvi universitari de la Universitat de Virgínia i, quasi per casualitat, va descobrir que les Falles no se senten, es viuen. L’amor amb qui hui és el seu marit, Josep, la va portar a quedar-se després d’un temps de relació a distància i, quinze anys després, afirma que la ciutat és la seua llar. Des de llavors ha construït un arrelament que unix família, barri i comissió, i que explica per què ha assumit la banda de fallera major amb naturalitat i orgull.
Les Falles se senten
Marissa combat els tòpics que associen la festa només amb soroll i excés. Resumix la seua mirada en una frase: ‘Com a estranger a vegades pensen que és una festa amb molt de soroll i gent borratxa però no és així. És cultura, tradició i emoció’. Per això convida a ser ací durant el mes de març per a viure’l i sentir-lo perquè és una cosa única en el món. El seu missatge és clar: comprendre les Falles exigix xafar el carrer, mesclar-se amb el veïnat i deixar-se portar per l’emoció compartida.
Reconeix que mai hauria imaginat ser fallera major per no haver nascut a València, però insistix que el sentiment falla no entén de passaports. Ho resumix així: ‘Les Falles m’han ensenyat que no fa falta nàixer ací per a tindre eixe amor per la cultura, les tradicions i esta festa’. La seua elecció evidencia que el compromís diari amb la comissió i la comunitat pesa més que l’origen.
Viure la festa en família
Este havia de ser un any per a gaudir-lo com a mamà, perquè els seus bessons, Leo i Sofía, d’11 anys, són president i fallera major infantil de Els Somnis. No pensava fer un pas més, fins que una amiga, fallera major l’any passat, li va llançar un repte directe: ‘per què no?’. Llavors es va dir que era ara o mai per a compartir una experiència irrepetible amb els seus fills i amb la comissió que sent com la seua casa.
La seua família d’Ohio, que ja va conéixer les Falles com a turistes, torna enguany per a acompanyar-la. Marissa vol portar-los als actes essencials i començar per una mascletà ran de carrer, al costat d’estrangers, valencians, veïns i amics, perquè li resulta més emotiva que veure-la des d’un balcó. A més, agraïx que a València l’hagen acollida com a una valenciana més: viure lluny dels seus i veure’ls a penes una vegada a l’any fa que sentir-se abrigallada tinga un valor especial.
Admet que als Estats Units les Falles són poc conegudes i que, en parlar d’Espanya, molts pensen abans en els bous, els Santfermins o el flamenc andalús. Recalca que València i la seua festa, reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, mereixen més focus. Diu que la ciutat li ha donat una segona identitat i que li encanta compartir-la amb la seua família, perquè ja forma part d’ella.
Li costa triar un sol acte. Gaudix la mascletà perquè la viu ‘en un moment d’emoció i celebració tots junts’, però confessa que l’Ofrena és el més emotiu: la desfilada en el qual s’entreguen flors a la Verge dels Desemparats, patrona de la ciutat. Ho explica amb emoció: ‘És un moment molt íntim i sentimental per a mi, que tu el vius dins. Cada un passa per la Verge a la seua manera i és una cosa molt bonica i únic’. Com a assessora immobiliària, el seu horari flexible li facilita estar en tots els actes i, enguany, vol prendre-s’ho amb tranquil·litat perquè és una vegada en la vida.
