Matrimoni igualitari: 17 anys d’un ‘sí, vull’ cap a la igualtat

La lluita pel matrimoni igualitari continua. El mes de juny s’ha convertit en l’espenta total de pràcticament tota la societat per a reivindicar els drets de les parelles homosexuals i barallar per deixar de costat l’estigmatització que hui dia encara continua massa present.

Encara que en un inici només s’atribuïa al dia 28 de juny, que a Espanya es va reconéixer a partir de 2018, a mesura que han anat passant els anys, tant el col·lectiu com la societat general, ha vist imprescindible i necessari anar més enllà i tots els esdeveniments i activitats que es fan en pro d’aquesta causa s’estenen pràcticament tot el mes.

En l’àmbit del matrimoni igualitari, a poc a poc, són cada vegada més països els que canvien les lleis i legalitzen el matrimoni homosexual. No obstant això, encara són massa els territoris en els quals no se’ls està permés i, en alguns casos, està castigat per pena de mort.

Un camí cap a la igualtat

Des del 2005, a Espanya, el matrimoni igualitari està aprovat. Concretament a partir del 3 de juliol d’aqueix mateix any, Espanya permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe i, com a conseqüència, tots els drets que això suposava: adopció conjunta, herència i pensió.

Només en el primer any, segons dades de l’INE, es van celebrar més de 900 bodes de parelles del mateix gènere. Una xifra que no ha fet més que augmentar any rere any i que en 2019, últim any de normalitat per a les noces previ a la pandèmia, va aconseguir la xifra de 2500, convertint-se en el segon any en què més parelles homosexuals es casaven, per darrere de l’any 2006.

Un camí constant en el qual encara queda molt per recórrer i per lluitar, però que a poc a poc sembla obrir-se camí. Des de Bodas.net, web de referència en el sector nupcial i que forma part del grup internacional The Knot Worldwide, José Melo, Vicepresident de Vendes EMEA del grup, assenyala que “Des de Bodas.net, com a part d’un grup global i amb influència internacional, som conscients de la necessitat de fer costat a aquest col·lectiu, treballant i defensant que qualsevol parella del món tinga els mateixos drets”.

En aquest sentit, ha realitzat una enquesta a les parelles del mateix sexe que estan organitzant les seues noces i els ha preguntat si s’havien trobat amb algun problema amb algun dels proveïdors de les seues noces. Només el 5.6% dels enquestats ha confirmat que sí que ha tingut algun problema, però en cap cas per la seua orientació sexual: el 67% perquè els proveïdors no van donar resposta i el 33% perquè van mostrar poca flexibilitat per a acceptar canvis.

Es tracta d’unes dades que reflecteixen que des del sector nupcial es dona suport a totes les parelles i treballa perquè tots els i les enamorades tinguen el dia amb què tant han somiat. Així ho confirmen Jose i David, que es van casar al maig: ‘No vam tindre cap problema, ens sentim súper abrigallats’. O Almudena i Yoli, que es van donar el ‘sí, vull’ el març passat a Saragossa i parlen així del seu wedding planner: ‘Ens va cuidar com si fora de la nostra família tots els dies previs, en cada elecció. Aconsegueix que cada parella es veja reflectida en cada instant, encara sent la nit i el dia, com en el nostre cas’.

Holanda va ser el primer país a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix gènere, ara ja fa 21 anys. Uns altres ho han anat fent al llarg de tot aquest temps, si bé encara són molts els que no el reconeixen i, fins i tot, castiguen amb la pena de mort. 

Fotografia de Ana Amarillo i Andrés Amarillo vía Bodas.net

Molt per fer

La lluita continua. L’últim a sumar-se ha sigut Xile, que ho va aprovar a la fi de 2021, i prompte ho farà Suïssa, en concret, a partir de l’1 de juliol d’aquest mateix any. I és que malgrat que en 20 anys, des que Holanda es convertira en el primer país a legalitzar el matrimoni homosexual, han sigut molts els països que s’han anat sumant, encara són més els que es mostren reticents.

Sense necessitat d’anar tan lluny, el 67% dels països europeus membres de l’ONU encara no ho reconeixen. I si aquesta dada s’extrapola a tothom, ascendeix al 85%. En aquest sentit, territoris veïns com Andorra, Itàlia, Grècia o Liechtenstein, països d’Europa Occidental encara no l’han legalitzat.

Però més enllà d’això, en ple segle XXI, encara hi ha països en els quals existeix la pena de mort per a les persones homosexuals: Brunei, l’Iran, Mauritània, Nigèria, Aràbia Saudita i Iemen.

Vint-i-un anys han passat des que Holanda fera el primer pas per a legalitzar el matrimoni gai. Des de llavors, hi ha hagut un llarg recorregut cap a una societat més igualitària i lliure de perjudicis que reconega els mateixos drets per a totes les persones independentment de la seua orientació sexual.

Últimes notícies

Ovació del Roig Arena a Jean Montero en la seua tornada com a rival

El Roig Arena s’ha posat en peu per ovacionar Jean Montero en la seua primera visita com a jugador de l’Olympiacos, després de liderar la històrica última temporada del Valencia Basket. El club taronja ha projectat un vídeo amb els seus èxits abans del partit d’Euroliga.

Luiz Júnior torna a la porteria del Villarreal en la visita del Nàpols

Luiz Júnior recupera la titularitat amb el Villarreal per la baixa d’última hora de Peter Gulacsi en el duel de Champions contra el Nàpols, amb Gerard Moreno i Mikautadze com a referents ofensius.

Beatriz Blanco, nova fallera major de València per a les Falles de 2027

Beatriz Blanco ha sigut triada fallera major de València per a l’exercici de 2027 i la xiqueta Julia Vizcayno representarà el món infantil. L’alcaldessa María José Catalá ho ha anunciat després del veredicte del jurat i de les tradicionals telefonades.

Atracament violent a la vivenda de Gulacsi mentre era amb la família

El porter del Villarreal Peter Gulacsi ha patit un robatori a mà armada esta matinada a la seua vivenda de Puçol mentre estava amb la família. El futbolista es perdrà el duel de Champions contra el Nàpols, encara que ni ell ni els seus familiars han resultat ferits.

El ple de la Diputació tomba la crítica del PSPV i reivindica la seua gestió de la DANA

El ple extraordinari de la Diputació de València ha rebutjat una moció del PSPV que qüestionava la gestió de la DANA d’octubre de 2024, mentres el govern provincial ha defensat l’atenció als municipis afectats i les inversions en aigua i carreteres. El debat ha estat marcat per l’abandonament de la sala per part dels socialistes i per les peticions de dimissió del president, Vicent Mompó, per part de Compromís.

El Teatre Principal de València busca futur amb cooperació institucional i 60 milions sobre la taula

El Teatre Principal de València, tancat des del 22 de setembre per riscos estructurals, s’està planificant amb una inversió estimada de més de 60 milions i amb cooperació entre Generalitat, Diputació i Ajuntament. Mentrestant, la programació teatral s’ha traslladat al Teatre Martín i Soler, on la consellera Carmen Ortí assegura que la seguretat està garantida.

Condemnat a dos anys de presó per agredir sexualment la seua neboda menor a Alacant

L’Audiència d’Alacant ha imposat dos anys de presó i una multa de 12 mesos a un home que va agredir sexualment la seua neboda quan tenia entre 8 i 9 anys i li va mostrar pornografia. La pena de presó queda suspesa durant quatre anys, amb ordre d’allunyament i indemnització de 6.000 euros per danys morals.

La Fiscalia de Madrid investiga els crits catalanòfobs en el partit Atlètic-Villarreal

La Fiscalia Provincial de Madrid ha obert diligències per possibles delictes d’odi pels crits de 'puta Barça y puta Cataluña' de part de l’afició de l’Atlético en el partit contra el Villarreal del 23 d’agost, arran d’una denúncia de l’associació Acció Cassandra.