Matrimoni igualitari: 17 anys d’un ‘sí, vull’ cap a la igualtat

Ejemplo de shortcode con estilo
2019 va ser el segon any en què més bodes de parelles del mateix gènere es van celebrar, només per darrere de les xifres de 2006

La lluita pel matrimoni igualitari continua. El mes de juny s’ha convertit en l’espenta total de pràcticament tota la societat per a reivindicar els drets de les parelles homosexuals i barallar per deixar de costat l’estigmatització que hui dia encara continua massa present.

Encara que en un inici només s’atribuïa al dia 28 de juny, que a Espanya es va reconéixer a partir de 2018, a mesura que han anat passant els anys, tant el col·lectiu com la societat general, ha vist imprescindible i necessari anar més enllà i tots els esdeveniments i activitats que es fan en pro d’aquesta causa s’estenen pràcticament tot el mes.

En l’àmbit del matrimoni igualitari, a poc a poc, són cada vegada més països els que canvien les lleis i legalitzen el matrimoni homosexual. No obstant això, encara són massa els territoris en els quals no se’ls està permés i, en alguns casos, està castigat per pena de mort.

Un camí cap a la igualtat

Des del 2005, a Espanya, el matrimoni igualitari està aprovat. Concretament a partir del 3 de juliol d’aqueix mateix any, Espanya permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe i, com a conseqüència, tots els drets que això suposava: adopció conjunta, herència i pensió.

Només en el primer any, segons dades de l’INE, es van celebrar més de 900 bodes de parelles del mateix gènere. Una xifra que no ha fet més que augmentar any rere any i que en 2019, últim any de normalitat per a les noces previ a la pandèmia, va aconseguir la xifra de 2500, convertint-se en el segon any en què més parelles homosexuals es casaven, per darrere de l’any 2006.

Un camí constant en el qual encara queda molt per recórrer i per lluitar, però que a poc a poc sembla obrir-se camí. Des de Bodas.net, web de referència en el sector nupcial i que forma part del grup internacional The Knot Worldwide, José Melo, Vicepresident de Vendes EMEA del grup, assenyala que “Des de Bodas.net, com a part d’un grup global i amb influència internacional, som conscients de la necessitat de fer costat a aquest col·lectiu, treballant i defensant que qualsevol parella del món tinga els mateixos drets”.

En aquest sentit, ha realitzat una enquesta a les parelles del mateix sexe que estan organitzant les seues noces i els ha preguntat si s’havien trobat amb algun problema amb algun dels proveïdors de les seues noces. Només el 5.6% dels enquestats ha confirmat que sí que ha tingut algun problema, però en cap cas per la seua orientació sexual: el 67% perquè els proveïdors no van donar resposta i el 33% perquè van mostrar poca flexibilitat per a acceptar canvis.

Es tracta d’unes dades que reflecteixen que des del sector nupcial es dona suport a totes les parelles i treballa perquè tots els i les enamorades tinguen el dia amb què tant han somiat. Així ho confirmen Jose i David, que es van casar al maig: ‘No vam tindre cap problema, ens sentim súper abrigallats’. O Almudena i Yoli, que es van donar el ‘sí, vull’ el març passat a Saragossa i parlen així del seu wedding planner: ‘Ens va cuidar com si fora de la nostra família tots els dies previs, en cada elecció. Aconsegueix que cada parella es veja reflectida en cada instant, encara sent la nit i el dia, com en el nostre cas’.

Holanda va ser el primer país a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix gènere, ara ja fa 21 anys. Uns altres ho han anat fent al llarg de tot aquest temps, si bé encara són molts els que no el reconeixen i, fins i tot, castiguen amb la pena de mort. 

Fotografia de Ana Amarillo i Andrés Amarillo vía Bodas.net

Molt per fer

La lluita continua. L’últim a sumar-se ha sigut Xile, que ho va aprovar a la fi de 2021, i prompte ho farà Suïssa, en concret, a partir de l’1 de juliol d’aquest mateix any. I és que malgrat que en 20 anys, des que Holanda es convertira en el primer país a legalitzar el matrimoni homosexual, han sigut molts els països que s’han anat sumant, encara són més els que es mostren reticents.

Sense necessitat d’anar tan lluny, el 67% dels països europeus membres de l’ONU encara no ho reconeixen. I si aquesta dada s’extrapola a tothom, ascendeix al 85%. En aquest sentit, territoris veïns com Andorra, Itàlia, Grècia o Liechtenstein, països d’Europa Occidental encara no l’han legalitzat.

Però més enllà d’això, en ple segle XXI, encara hi ha països en els quals existeix la pena de mort per a les persones homosexuals: Brunei, l’Iran, Mauritània, Nigèria, Aràbia Saudita i Iemen.

Vint-i-un anys han passat des que Holanda fera el primer pas per a legalitzar el matrimoni gai. Des de llavors, hi ha hagut un llarg recorregut cap a una societat més igualitària i lliure de perjudicis que reconega els mateixos drets per a totes les persones independentment de la seua orientació sexual.

Últimes notícies

Las Hogueras de Alicante inicien els tràmits per a ser Patrimoni de la Humanitat

La Federación de las Hogueras de San Juan s’ha reunit amb el Ayuntamiento de València per a impulsar la inclusió de la festa alacantina en l’expedient de les Fallas de la UNESCO.

Oriola registra la cinquena temperatura més alta d’Espanya

Oriola ha registrat 30,7 graus, la màxima més alta de la Comunitat Valenciana i la cinquena d’Espanya. Dijous s’espera una baixada de les temperatures.

Els sindicats reclamen l’alliberament del vaguista empresonat a Castelló

Les organitzacions convocants de la vaga general denuncien que Óscar continua en presó preventiva pels aldarulls de l’11 de novembre a Castelló. Cinc detinguts més han quedat en llibertat amb càrrecs.

Les 333 esmenes retarden la votació de la llei del sòl

La comissió debatrà les 333 esmenes el 23 de novembre i la llei passarà a un ple de desembre. El PP demana poder substituir la secretària si no exercix les seues funcions.

La costa valenciana registra nits de més de 20 graus

La costa mediterrània ha arribat als 30 graus este dimecres. A la província de València, Miramar ha registrat una mínima nocturna de 22,4 graus.

Un home rep 21 mesos de presó per agredir sexualment un menor

Un home de 34 anys ha sigut condemnat per agredir sexualment un menor a qui havia convidat a jugar a bàsquet a La Nucia. La pena queda suspesa durant dos anys, amb condicions.

L’oposició reclama que Les Corts recuperen el premio Guillem Agulló

Els grups de l’oposició demanen recuperar el guardó contra la xenofòbia i els delictes d’odi, eliminat en 2024. La petició arriba després del reconeixement de Guillem Agulló com a víctima del terrorisme.

La condemna d’Alfonso Rus: cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació

El Tribunal Supremo ha confirmat cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació per a Alfonso Rus pel cas Imelsa. El PP diu que no comenta sentències, però el seu síndic ha comparat la condemna amb la de José Luis Ábalos.