Un 82,9% del professorat de la Comunitat Valenciana considera que les administracions no recolzen prou a l’escola pública enfront del que perceben com a ‘privatització de l’ensenyança’. A més, un 78,3% afirma que no disposa dels recursos necessaris per a oferir una educació de qualitat, segons un estudi sobre el malestar docent realitzat pels sindicats de l’ensenyança STEs.
L’informe subratlla que un 92% dels docents veu inadequades les actuals ràtios per a atendre la diversitat de l’alumnat. Amb grups nombrosos, assenyalen, es dificulta el seguiment individual, l’adaptació de materials i la implantació de mesures inclusives que requerixen temps i suports específics.
Ràtios, burocràcia i clima a les aules
La burocràcia apareix com un factor determinant: el 95,4% sosté que resta temps a l’ensenyança. L’elaboració d’informes, la gestió administrativa i les tasques no lectives ocupen bona part de la jornada, la qual cosa, unit a la preparació de classes, reduïx el marge per a l’atenció personalitzada. En paral·lel, un 76,8% assegura que l’excés d’hores de treball repercutix en la seua conciliació familiar i afecta a la seua situació emocional.
El clima a les aules també preocupa. Un 83% descriu un entorn conflictiu o complicat, mentres que un 84,5% percep un augment de les agressions verbals i/o físiques per part de l’alumnat i un 77,5% detecta més episodis d’este tipus per part de les famílies. Este escenari incrementa la pressió sobre els equips docents i obliga a invertir més temps en prevenció i resolució de conflictes.
La falta de reconeixement social i de suport institucional completa el diagnòstic: un 88,5% considera que la societat no valora el seu treball i un 82,2% diu no sentir-se secundat per l’Administració educativa. Esta percepció alimenta la sensació d’aïllament professional i minvament la motivació.
Sous i diferències territorials
En el capítol retributiu, l’estudi reflectix que en la Comunitat Valenciana un 95% creu que el seu salari no s’ha revaloritzat prou ni compassa la pujada de l’IPC dels últims anys, i un 93,9% ho considera inadequat. Així i tot, un 57,1% qualifica el seu treball de ‘digne i adequat’, una valoració que suggerix que part del col·lectiu separa la percepció de la seua labor de la situació salarial.
Comparat amb altres comunitats, la preocupació per la falta de suport a l’escola pública és més intensa a Galícia, Aragó, Cantàbria i la Comunitat Valenciana que a Castella-la Manxa, Balears, Canàries o Catalunya, on al voltant del 60% del professorat compartix eixa opinió. La fotografia no és homogènia i mostra sensibilitats distintes segons el territori.
Respecte a recursos, prop del 75% del professorat afirma que manca d’elements bàsics, com a espais o material, per a garantir una educació de qualitat. Els docents de Catalunya, Madrid, Andalusia i Extremadura es mostren especialment crítics: huit de cada deu sostenen eixa carència. En l’altre extrem, el professorat asturià i càntabre es declara més satisfet amb la dotació dels seus centres i quasi quatre de cada deu la consideren suficient, reflectint disparitats en la disponibilitat percebuda de mitjans.
El clima de treball és especialment preocupant a Extremadura, on el 90% qualifica la situació com a ‘complicat’. A més, l’augment de les agressions de l’alumnat s’acusa amb més força a Extremadura i Navarra; en termes generals, huit de cada deu docents apunten a este increment, la qual cosa indica que la convivència és una preocupació estesa en el sistema.
A escala estatal, l’excessiva burocràcia emergix com el principal focus de malestar. A Euskadi, les prioritats diferixen: destaquen l’elevat nombre d’alumnes per classe, la falta de recursos per a atendre la diversitat i la pèrdua de poder adquisitiu. La falta d’actualització salarial també figura entre els principals problemes a Aragó, La Rioja, Cantàbria i Catalunya, la qual cosa evidència que, encara que les causes varien, la preocupació per recursos, ràtios i condicions laborals travessa al conjunt del professorat.
