Milers de docents, acompanyats per alumnat de diferents nivells educatius, s’han manifestat pel centre de València sota el lema ‘Cuidar l’escola és cuidar el futur’ en defensa d’una educacion publica, de qualitat i en valencià. La marxa ha recorregut des de la plaça de San Agustin a altres artèries principals de la ciutat i ha convertit la vaga en una gran demostracion de força del professorat.
Durant el recorregut s’han corejat consignes com ‘Perque no hi ha vocacio que aguant esta situacio’, ‘Docència no ha de ser supervivència’ i ‘La mestra lluitant tambe esta ensenyant’. Estos canticos, llançats de forma repetida per grups de docents i estudiants, han volgut reflectir el cansament acumulat a les aules i la idea que la profesion s’ha convertit en una lluita per mantindre unes condicions minimas de treball i de atencion a l’alumnat.
Segun la Delegacion del Govern, la manifestacion de València ha reunit a mes de 16.000 persones, la qual cosa evidencia un malestar que no es limita a un sector concret, sinó que travessa diferents etapes educatives i tipus de centres. Per als sindicats convocants, STEPV, CSIF, CCOO i UGT, esta resposta confirma que la comunitat educativa se sent ignorada per la administracion i exigix canvis immediats.
Els docents han reiterat el seu missatge a la Conselleria de Educacion i han demanat de forma explicita que se’ls escolte. Han advertit que, si no es produïx una negociacion real, el curs escolar podria donar-se per acabat de manera efectiva al maig, en mantindre’s la conflictivitat i les mobilitzacions. Esta amenaça simbolitza el grau de tension i la percepcion que el dialogue esta bloquejat.
Marc Candela, coordinador de Accion Sindical del STEPV, ha resumit el sentir de bona part del professorat en assenyalar que estan cansats i farts i que volen asseure’s a negociar ja. Ha subratllat que les millores salarials i laborals que reclamen no són només un benefici per als docents, sinó que repercutixen directament en la qualitat educativa, en permetre una millor atencion a l’alumnat i reduir la sobrecàrrega a les aules.
Els sindicats han qualificat la movilizacion de historica i han situat el seguiment de la vaga entorn del 80% del professorat, una xifra que, al seu juí, reforça la legitimitat de les seues demandes. La Conselleria de Educacion, en canvi, ha rebaixat eixe percentatge i ha calculat un seguiment mitjà del 38,5% entre el personal docent del conjunt de la Comunitat Valenciana, la qual cosa posa de manifest la disputa pel relat de la jornada.
Per províncies, les dades de la Conselleria apunten a un 35,48% de seguiment a Alacant, un 36,89% en Castellon i un 41,56% a València. Estes diferències reflectixen un impacte desigual de la vaga, encara que en tots els casos amb un nivell de participacion rellevant que confirma que les reivindicacions han calat en bona part del professorat.
Si s’analitza per etapes educatives, els percentatges oficials indiquen que la vaga ha tingut un seguiment especialment elevat en Educacion Infantil, amb un Infantil 48,33%, i en Primària, amb un 44,42%. En Educacion Especial, la participacion s’ha situat en el 41,85%. Estes dades mostren que les etapes mes vinculades a la atencion directa i continuada de l’alumnat han sigut les que han parat en grau més alt, la qual cosa reforça el missatge que les condicions actuals dificulten oferir una resposta adequada a les necessitats de l’estudiantat.
Recuperar el poder adquisitiu
En el pla salarial, una de les principals reivindicacions que han posat sobre la taula els sindicats és la recuperacion del poder adquisitiu perdut pel professorat. Jose Seco, president de Educacion de CSIF-CV, ha assenyalat que porten quasi vint anus sense una pujada salarial autonòmica i que esta situacion ha provocat un greuge respecto a altres comunitats.
Seco ha concretat que les diferències de sou amb territoris com el Pais Basc poden arribar als 500 euros mensuals per docent. Davant esta bretxa, les organitzacions sindicals han plantejat com a punt de partida una pujada de 300 euros en dos exercicis fiscals per a tot el professorat de la Comunitat Valenciana. Esta proposta pretén servir de base per a obrir una negociacion real i posar fi a anus de congelacion i retallades.
Xelo Valls, secretària general de CCOO-PV Educacion, ha criticat el desenrotllament de la ultima Taula Sectorial, celebrada el 26 de març, que al seu juí parecia mes una situacion de mediacion amb l’alumnat que un autentique marc de negociacion. Amb esta comparacion ha volgut subratllar que la Conselleria evita concretar compromisos i es limita a plantejar generalitats sense xifres clares.
Valls ha reclamat que la administracion detall amb precision que quantitats es parla per a la pujada salarial, com és el pressupost previst per a la resta de mesures i que no s’escude en la infrafinanciacion. Segun la seua postura, si existix una verdadera aposta per la educacion publica, han de prioritzar-se els recursos per a garantir plantilles suficients, estabilitat en l’ocupació i una retribucion concorde al treball que es desempena en els centres.
En la mateixa línia, Maica Martinez, responsable de ensenyament public d’UGT-PV, ha denunciat que la Conselleria es nega a negociar i es limita a donar llargues, malgrat estar ja prop del final de curs. Ha advertit que, si esta actitud es manté, s’arribara a una vaga indefinida quasi de manera inevitable, perquè l’absència de resposta deixa al professorat sense una altra ferramenta de presion.
Reduccion de ràtios i mes valencià a les aules
En el manifest final de la jornada, els sindicats han reclamat la reduccion de les ràtios d’alumnat per aula, la recuperacion del professorat retallat en els ultimos anus i la cobertura immediata de totes les places i substitucions, tant de docents com del personal de Atencion Educativa i de Administracion i Servicis. Segun han defés, sense estes reforços és impossible garantir una educacion de qualitat ni atendre la diversitat present a les aules.
Un altre eix central de les demandes ha sigut l’impuls a la ensenyança en valencià. Rosanna Martinez, presidenta de Escola Valenciana, ha exigit que es puga estudiar plenament en valencià i la derogacion immediata de la coneguda com a ‘Llei Rovira’. Per a les entitats defensores de la llengua, esta norma limita la presència del valencià en el sistema educatiu i dificulta avançar cap a un model de inmersion real.
Rosanna Martinez, presidenta de Escola Valenciana, ha exigit que es puga estudiar plenament en valencià i la derogacion immediata de la coneguda com a ‘Llei Rovira’. Per a les entitats defensores de la llengua, esta norma limita la presència del valencià en el sistema educatiu i dificulta avançar cap a un model de inmersion real.
El manifest ha descrit la jornada de vaga com una ferramenta de presion necessària perquè s’escolte la veu de la comunitat educativa. Els qui ho han leido han insistit que no volen cites vacias de contingut, sinó una negociacion real basada en propostes concretes i no en promeses que després no es materialitzen. Han dirigit este missatge de manera directa al secretari autonomico, al qual han reclamat una negociacion efectiva i immediata per a evitar que el conflicte s’allargue.
Les protestes no s’han limitat a València ciutat. Segun la Delegacion del Govern, a la província d’Alacant s’han celebrat mobilitzacions en municipis com Dénia, Elda, Alcoi, Benidorm, Orihuela, Torrevieja i Elx, que han reunit a mes de 3.000 persones. En Castellon, les concentracions en Vinaros, Benicarlo, la Vall d Uixo, Segorbe i Vila-real han sumat a mes de 1.500 manifestants. Este desplegament territorial evidència que les demandes tenen un abast autonomico i que el descontentament s’estén per tot el mapa educatiu.
La consellera de Educacion, Cultura i Universitats, Carmen Orti, ha respost a les critiques assegurant que el Consell esta fermament compromés amb un marc de dialogue permanent amb la comunitat educativa. Ha defés que les reformes i millores del sistema han de construir-se des de l’acord i no des de la confrontacion, i ha subratllat que la Conselleria ha apostat per mantindre oberts tots els canals de comunicacion amb sindicats i demas actors del sector.
En esta línia, Orti ha reiterat que eixa voluntat de dialogue continuarà i ha considerat cridaner que els sindicats convoquen ara una vaga i eleven el to reivindicatiu quan, segun ha apuntat, durant els huit anus de governs del Botanic no van promoure mobilitzacions d’esta intensitat davant situacions estructurals similars o fins i tot mes complexes. Amb este argument, la Conselleria tracta de situar el conflicte en un marc politico i de qüestionar l’oportunitat de les protestes, mentres els sindicats insistixen que les aules no poden esperar mes canvis concrets.
