MADRID, 1 (EUROPA PRESS)
L’escriptor albanés Ismail Kadaré ha mort als 88 anys en la seua Tirana natal, tal com ha confirmat la seua editorial francesa Fayard, que li qualifica com “un dels més grans escriptors d’este temps”.
Ismaíl Kadaré va nàixer a Gjirokastra (Albània) el 1936. Sent un xiquet, va viure la Segona Guerra Mundial, l’ocupació del seu país per la Itàlia feixista, l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica, fins a la instauració de la dictadura comunista d’Enver Hoxha a Albània el 1944.
Als disset anys va guanyar un premi de poesia a Tirana que li va valdre l’autorització per a partir a Moscou a estudiar en l’Institut Gorki, del que va ser expulsat el 1961, després de la ruptura de relacions entre el país balcànic i la URSS.
En l’institut moscovita va escriure ‘El general de l’exèrcit mort’, que va aconseguir un enorme èxit a França. Gràcies a esta novel·la, va obtenir una mena de immunitat en el seu país, com a representant de l’orgull nacional, malgrat no plegar-se als dogmes comunistes. Es va incorporar, forçat pel règim, al Parlament albanés entre 1970 i 1982. El 1990, uns mesos abans de la caida de la dictadura, es va exiliar a París, ciutat en la qual residix des de llavors, encara que visita freqüentment Albània.
Gran estudiós de la tradició albanesa i de la idiosincràsia del poble balcànic, els seus títols se situen en diferents episodis de la seua història, com el de la ruptura entre Albània i la URSS, en ‘El llarg hivern’ (1977); les rivalitats entre catòlics i ortodoxos, en ‘Qui ha tornat a portar a Doruntine?’ (1980); i la ruptura entre Tirana i Pequín, en ‘El concert’ (1988).
El tema central de la seua obra, plasmat en tots els seus llibres, és el totalitarisme, els seus mecanismes de funcionament i les complicitats que ho fan possible. Esta obsessió literària culmina en ‘El palau dels somnis’ (1988), publicada el 1981 a Albània, quan encara regia la dictadura comunista.
En ella, l’escriptor albanés construix una immensa paràbola de la perversió despòtica, en la qual en un país imaginari, una immensa maquinària al servei del poder absolut, l’Oficina del dormir i el somiar, controla la vida onírica dels ciutadans.
Malgrat l’enfonsament del comunisme, Kadaré continua sondejant l’ànima de les societats totalitàries, com en ‘Tres cants fúnebres per Kosovo’ (1999) i ‘Enfront de l’espill d’una dona ‘(2002). Unes altres de les seues publicacions són ‘Vida’, representació i mort de Lul Mazreku (2005) i La filla d’Agamèmnon. ‘El successor’ (2007).
Membre de l’Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques de París, una de les cinc que integren l’Institut de França, de l’Acadèmia de les Arts de Berlín i Oficial de la Legió d’Honor francesa, el 2005 va rebre el Premi Booker Internacional. Va ser, a més, doctor honoris causa per la South East European University (República de Macedònia).
