El programa ‘Herrera en Cope’ ha informat este matí de la mort de Tico Medina. El periodista granadí ha mort este dilluns als 87 anys. Va ser un dels pioners de la televisió a Espanya, i va treballar en nombrosos mitjans de comunicació.
L’extensa carrera de Tico Medina
Els innombrables premis i reconeixements van ser en paral·lel a la gran popularitat que va collir durant els seus anys de professió. A la seua avançada edat, Tico Medina feia temps que s’havia retirat de l’esfera pública. Hui ens ha deixat, a la seua casa de Granada.
Escolàstic Medina García, més conegut com a Tico, era considerat com un mestre entre els professionals de la comunicació. El mateix Carlos Herrera s’ha emocionat en donar la notícia de la seua defunció en directe: «Sempre en el nostre cor, volgut Tico».
El comunicador de la cadena Cope li ha definit com a «mestre de periodistes, mestre incontestable, comunicador únic, col·laborador d’este programa, relat i escriptor de finor única». Visiblement emocionat, ha enviat una sincera abraçada a la seua família.
Segons ha revelat el mateix Carlos Herrera, el periodista estava greu per complicacions en el seu estat de salut. La setmana passada Santa, va intervindre per última vegada en la Cope. Va lamentar no poder celebrar-ho: «La saeta ja no està, però el món sona a saeta».
Tico Medina comptava amb un Ondas, una Antena d’Or, un Premi Internacional de Periodisme i una Caravel·la de Plata. També altres premis com el de la Premsa de Madrid o el Premi Nacional que concedeix la ciutat de Granada.
Reeixida trajectòria professional
Tico Medina va rebre innombrables premis i reconeixements. Entre ells va rebre l’Ondas (1961), l’Antena d’Or (1965), el Premi Internacional de Periodisme a Europa de l’Institut Hispànic d’Investigacions Internacionals de Nova York (1974); la Caravel·la de Plata (1977) de l’Associació de Corresponsals de Premsa Iberoamericana. La Ploma d’Or del Govern mexicà (1990), el premi Rodríguez Santamaría de l’Associació de la Premsa de Madrid (1996) o el granadí Premi Nacional de Periodisme Pedro Antoni d’Alarcón (2000).
També va rebre la Medalla de plata de la regió d’Astúries (1998), la Medalla d’Andalusia (2008) i la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball (2017).
‘Llegenda’ i ‘mestre’
La notícia s’ha estés ràpidament causant una gran consternació en la professió periodística. Luis del Val ha recordat la seua figura: «Disparava les metàfores amb la rapidesa d’un pistoler, mai sabré si li costava molt o poc, però el resultat era enlluernador».
D’ell ha destacat l’olfacte periodístic, «eixe pressentiment que intueix on està la notícia i que no s’aprén en les facultats». El periodista i escriptor espanyol, col·laborador de la Cope, també s’ha mostrat molt afectat per la mort del seu col·lega.
El periodista Antonio San José també ha tingut un afectuós record per a Tico Medina: «Va marcar una important etapa del periodisme espanyol, gran periodista i gran persona». «Llegenda» i «mestre» són les dos paraules més repetides per a definir al personatge.
També RTVE ha volgut rendir un improvisat homenatge al comunicador mort. Ha penjat en el seu compte de Twitter un fragment d’una de les seues aparicions. Va anar presentant un reportatge sobre el frese de les tortugues marines, en 1980.
La seua trajectòria professional
Escolàstic Medina va nàixer en Píñar, Granada, en 1934. Va ser un dels pioners del mitjà televisiu a Espanya, i era molt conegut sobretot per les seues entrevistes. Va arribar a estar davant de personatges com Fidel Castro, el Che Guevara o Salvador Dalí.
En la seua faceta periodística va destacar també com a redactor. Els seus textos es podien llegir en publicacions com l’ABC, el diari Poble o Informacions. També escrivia per a la revista Hola, i va treballar com a corresponsal de guerra en diversos conflictes.
Va començar en la premsa local granadina fins que va fer el salt al periodisme de Madrid. Va compaginar la professió periodística amb la redacció de guions. Les generacions més joves li relacionen amb la premsa rosa i la crònica social.
Tico Medina va arribar a convertir-se en una de les cares més famoses de la televisió a Espanya. Va ser pioner en moltes coses i va destacar pel seu esperit innovador i el seu caràcter inconformista. Era a més un gran escriptor, que va deixar plasmat en diversos textos i guions per a la posteritat.
En la televisió va participar en molts programes com «300 millones», «A toda pàgina», «Las mañanas de Rosa» i «amb T de Tarde».
