“Ja li dic a tots els valencians, a tots els afectats, que es va a acabar sabent tot”, afirma el cap de Climatologia
VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
El cap de Climatologia de l’Aemet a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, ha relatat este divendres que dies després de la dana del 29 d’octubre va rebre amenaces en xarxes socials, ha assegurat que es va sentir “assenyalat” pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, quan va comparèixer a Les Corts per a donar explicacions de la seua gestió, i s’ha preguntat com pot ser que no es convocara el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) al matí el dia de les inundacions, quan si es va fer, per exemple, a la ciutat de València, i “com pot ser que el 1957 s’avisara a la població” de la riuada i ara, amb la tecnologia del segle XXI, “ningú alertara”.
“Com va poder ser que el 1957 s’avisara?” a la població de la riuada, amb els mitjans de llavors i ara “arribara l’aigua a l’Albufera i ningú alertara”, s’ha preguntat, i ha insistit: “Com pot ser que amb la tecnologia que tenim en el segle 21 s’haja produït una catàstrofe amb 227 morts?”. “Per a mi això és l’inexplicable, no el fenomen meteorològic sinó l’impacte que va tenir”, ha recalcat.
Així ho ha apuntat en una entrevista a la cadena SER, recollida per Europa Press, en la qual reconeix que els investigadors i científics estan “acostumats” a rebre “missatges hostils” en les xarxes socials, però després de la dana, la situació va ser a més perquè va rebre amenaces directes d’un “agitador”, amb un elevat nombre de seguidors, que el 4 de novembre, just després de la visita dels Reis a Paiporta, en la qual es van registrar incidents, li va assenyalar públicament amb noms i cognoms i va dir que “ho havia de pagar”.
“L’ambient era molt intens i em va assenyalar públicament amb nom i cognoms amb un vídeo manipulat en el qual sembla que deia el que no deia i va dir que ho havia de pagar. Jo no soc cap president ni ni dirigisc res; no tinc la protecció i en este moment vaig sentir por, la veritat”, ha admès, i ha explicat que va interposar una denúncia davant de la Policia davant del que va considerar que era una “crida a la violència”, però que no ha tingut recorregut judicial perquè des del jutjat li van comunicar que s’anava a tipificar com a delicte lleu d’amenaces, però que havia d’identificar el domicili del denunciat per a notificar-li-ho.
“Jo vaig dir que no ho sabia, que com anava a saber”, explica, i afig que llavors li van traslladar que s’anava a arxivar la denúncia. “Vaig dir que no; que no volia que s’arxivara i que encara que fóra un delicte lleu, volia que hi haguera un juí”, detalla, encara que li va arribar l’arxiu “sis dies després” pel que deduïx “que ni tan sols li’l van notificar al denunciat”.
Per a ell, esta situació va resultar “quasi pitjor que l’amenaça” perquè “això el que dona lloc és al fet que hi ha total impunitat”. “És a dir, si la justícia no pot fer res, estem a costa de que esta gent ens vaja amenaçant, acoquinant i, de fet, hi ha molts científics que se senten acoquinats i s’inhibixen de publicar els resultats de les seues investigacions pel temor a ser posats en la diana”.
“ASSENYALAMENT”
En esta línia, també lamenta que Mazón li citara en la seua compareixença a Les Corts. “Quan vaig escoltar el meu nom em vaig posar molt, molt, molt nerviós; en un discurs de dos hores i mitja que l’únic nom que citara va ser el meu” i no el de cap dels seus consellers ni dels seus responsables, amb unes “declaracions tretes de context on sembla que deia el que no deia i que em va deixar com un negligent davant de tota la ciutadania, considere que va ser molt injust”, ha indicat, al mateix temps que considera que li va fer un “assenyalament” i creu que “ací va ser on es va començar a construir el relat que estem veient”.
Així, Núñez fa al·lusió a la difusió d’àudios on s’intenta “descarregar les responsabilitats polítiques en tècnics”. “Estes filtracions no han partit ni d’Aemet, ni han partit del Ministeri i el que ho va fer se li hauria de caure la cara de vergonya per assenyalar a dos persones que estan treballant”, ha indicat, en referència a les tècniques d’Emergències i de l’Aemet, “a més de manipular un àudio perquè semble que es deia el que no es deia”.
“Esta gent no coneix la vergonya, a part de que és il·legal perquè la Llei de Gestió d’Emergència de la Comunitat Valenciana prohibix que estos àudios gravats en l’112 es facen públics sense consentiment judicial”, ha advertit el responsable de l’Aemet, per a qui també tot això és “un soroll inútil perquè ja li dic a tots els valencians, a tots els afectats, que es va a acabar sabent tot”.
Al seu juí, “fa 30 anys quan no volies que se sabera alguna cosa es trencaven els papers, es cremaven i ja està; però ara hi ha moltes petjades, hi ha molts testimonis del que va ocórrer i encara que semble desalentador que calga esperar mesos per a saber el que va ocórrer, es va a acabar sabent tot” i “va a quedar molt clar el que va passar este dia”.
Núñez defensa que l’Aemet va informar correctament de l’arribada de la dana ja des del divendres anterior; perfilant els avisos a través dels canals oficials i amb el roig es va enviar directament a la Generalitat. “I ells són els que han de prendre les mesures”, ha recalcat, per a incidir que els primers avisos rojos es van donar a dos quarts de huit del matí.
En tot cas, ha insistit que Aemet no té “capacitat d’alertar” sinó que simplement de donar el pronòstic que s’envia al Govern autonòmic. “No tenim una televisió pública autonòmica; no tenim una ràdio autonòmica; no tenim els telèfons dels alcaldes; la nostra labor és fer la previsió a través dels nostres canals modests i els transmetem als ciutadans però el més important és que ho transmetem al Centre de Coordinació d’Emergències”, ha detallat.
CECOPI
I és Emergències qui “ha d’organitzar juntament amb les dades d’altres organismes l’emergència i convocar les reunions que siguen oportunes, on estem ja tots els organismes implicats amb aqueixa alerta roja”, ha descrit, al mateix temps que ha considerat “evident” que, amb la informació que disposava la Generalitat, s’havia d’haver convocat abans el Cecopi.
“L’exemple ho tenim ací, en la ciutat de València”, ha dit, on es va convocar el Centre de Coordinació Operativa Municipal a les 11.00 “en un lloc on no plovia”. “La pregunta és per què no es va convocar el Cecopi en este matí; què és el que tenien en el cap els responsables de la Generalitat para no haver-ho convocat a les 11 o a les 12 del matí d’aquest dia per a gestionar tranquil·lament l’emergència perquè a les cinc de la vesprada era ja vesprada; ja estaven pràcticament totes les precipitacions en el sòl encara que encara quedava una hora o dos de pluges”, ha exposat.
A més, ha recordat que en la primera hora de la reunió del Cecopi, de 15.00 a 16.00, “no es va decidir res simplement es va informar del que estava ocorrent”; de 18.00 a 19.00 es va suspendre la reunió” i la reunió va començar a les 19.00 “a prendre decisions”, quan l’aigua estava ja a Paiporta i a les 19.10 va caure el pont de Picanya.
