Mariano Ozores ha mort a 98 anys a sa casa de Madrid, deixant un llegat inoblidable en el cinema espanyol. El director, nascut el 1926, va ser una de les figures més emblemàtiques del gènere còmic, amb més de 90 llargmetratges que van marcar generacions.
Fill i germà d’actors —Mariano Ozores Francés i Antonio Ozores, respectivament—, va formar part d’una de les famílies més influents de l’audiovisual estatal. Les seues pel·lícules, tot i rebre crítiques desiguals, sempre van connectar amb el gran públic i van dominar la cartellera entre els anys 60 i 80.
Una carrera de rècord i reconeixement institucional
El seu estil caracteritzat per un humor popular i accessible li va valdre el reconeixement institucional: l’Acadèmia del Cinema Espanyol li atorgà el Goya d’Honor l’any 2016. A més, fou distingit amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2021, consolidant la seua figura com a referent cultural.
Mariano Ozores deixa un patrimoni cinematogràfic extens i estimat, amb títols que continuen sent revisitats com a part fonamental de la memòria col·lectiva audiovisual. La seua contribució perdura en la història del cinema espanyol, on el seu nom està gravat amb lletres d’or.
Una filmografia extensa i popular: més de 90 pel·lícules
La carrera de Mariano Ozores es va distingir per la seua extraordinària productivitat i capacitat per connectar amb l’espectador mitjà. Va dirigir més de 90 pel·lícules, moltes de les quals es convertiren en grans èxits de taquilla en el seu moment.
Entre els títols més coneguts destaquen Los bingueros (1979), La Lola nos lleva al huerto (1984), Cristóbal Colón, de oficio… descubridor (1982) i ¡Qué tía la C.I.A.! (1985). Aquestes comèdies, protagonitzades sovint pels seus col·laboradors habituals com Andrés Pajares, Fernando Esteso o el seu germà Antonio Ozores, van definir el que es coneix com a “comèdia espanyola del destape”, caracteritzada per un humor directe i situacions absurdes, pròpies de l’època de la transició.
També va col·laborar amb actrius emblemàtiques com Lina Morgan o Concha Velasco, consolidant un estil propi i reconeixible dins la indústria. Malgrat les crítiques inicials per l’enfocament comercial de les seues obres, la seua capacitat per arribar al gran públic li va garantir un lloc d’honor en el cinema popular.
