Entre un 15% i un 30% dels pacients infectats pel SARS-CoV-2 acaben patint la síndrome postcovid.
Sobre el quadre clínic i les manifestacions reumatològiques que genera aquest virus en els pacients que han patit COVID-19, s’ha parlat en el transcurs de la vint-i-cinquena edició del Congrés de la Societat Valenciana de Reumatologia.
La trobada sanitària s’ha desenvolupat durant els dies 17 i 18 de juny en Alcossebre i ha comptat amb la presència de més de 100 sanitaris.
El doctor de l’Hospital de la Mar de Barcelona, Josep Blanch, ha destacat sobre aquesta qüestió que la síndrome postcovid produeix dolor crònic i alteració de tipus cognitiu. Blanch ha incidit en què l’aparició d’aquesta síndrome suposa un “desafiament assistencial, de diagnòstic i terapèutic”. Per això, és important que els professionals mèdics “coneguem aquesta nova condició clínica” amb l’objectiu de saber detectar els criteris diagnòstics.
Blanch ha explicat que “la major part dels pacients milloren lentament”. El doctor ha afegit a més que el tractament d’aquesta síndrome requereix “un abordatge multidisciplinari amb unitats postcovid”, en la qual intervinguen especialistes com a pneumòlegs, neuròlegs, reumatòlegs, cardiòlegs, entre altres especialistes mèdics i sanitaris.
En aquesta primera taula sobre COVID-19 que va inaugurar el divendres el congrés, i que va estar moderada pel doctor Antonio José Lozano, també ha intervingut el doctor Carmelo Tornero de l’Hospital Morales Meseguer de Múrcia, qui s’ha centrat a descriure les manifestacions reumatològiques del COVID-19 que no formen part de la síndrome postcovid.
Durant el congrés, el president de la Societat Valenciana de Reumatologia, Francisco Navarro, ha recordat que en les ponències “hem tocat temes d’actualitat després de la pandèmia, entre els quals es troben diverses síndromes postcovid de diversa índole clínica, relacionats amb la vasculítica i la fibromiàlgia”.
Així mateix, Navarro ha ressaltat la importància de les “noves tècniques de diagnòstic radiològic que hem conegut en el congrés, com l’ecoelastrofafia, o l’aplicació de la IA en el diagnòstic d’imatges radiològiques”.
Artritis reumatoide
En la taula dedicada a l’artritis reumatoide, la doctora Adriana Mabel Prina de l’Hospital General Universitari de Sant Joan d’Alacant ha incidit en què l’“artritis difícil de tractar és una situació que té causes diferents i que sovint coexisteixen”.
Per un costat, segons ha concretat Prina, està “la vertadera AR resistent, en la qual per motius poc coneguts, els pacients no tenen una resposta satisfactòria als FAMES a dosis habituals, però hi ha grup poblacional que és resistent a la remissió malgrat haver assajat amb diferents dianes terapèutiques”.
En altres casos, segons afirma la doctora, “la presència de comorbiditats, com a infeccions o malaltia pulmonar impedeix l’ús de tractaments o dosis habituals, per la qual cosa la resposta és insuficient, o la immunogenicitat que redueix o impedeix l’eficàcia del biològic”.
Finalment, tal com ha assenyalat “existeixen situacions que disminueixen l’efecte dels tractaments o la percepció de la seua millora, com la coexistència de tabaquisme, obesitat, depressió o falta de compliment”. En l’AR difícil de tractar es recomana en primer lloc eliminar en la mesura del possible factors exògens de mala resposta, com el tabaquisme o l’obesitat i assegurar el compliment terapèutic.
Avanços terapèutics en artropatia psoriàsica
Una de les meses del congrés ha girat entorn de l’artropatia psoriàsica i les possibles teràpies per a tractar aquesta patologia reumàtica. El doctor Antonio Álvarez ha conduït aquesta taula de ponències, en la qual la doctora Cynthia Romera de l’Hospital General Universitari d’Elx ha incidit en què “la teràpia anti-interleucina 23 (antiIL 23) és una realitat en el camp de la reumatologia, amb evidència demostrada tant en psoriasis, com en el camp de l’artritis psoriàsica, amb una marcada eficàcia en la majoria dels dominis de la malaltia, i amb resultats prometedors fins i tot en l’afectació axial, com en l’estudi en fase IV de guselkumab”.
No obstant això, Romera ha puntualitzat que “l’eficàcia de la inhibició de la IL23 va més enllà de les espondiloartritis, perquè disposem d’assajos clínics en marxa molt prometedors en el camp de la nefritis lúpica, on caldrà esperar a veure si arriba a posicionar-se com una nova alternativa terapèutica”. En aquesta taula igualment altres doctors han aprofundit en altres teràpies com la teràpia anti-tnf, anti IL17 i anti Jack.
Factors de risc en l’artrosi
En relació amb l’artrosi, el doctor de l’Hospital de Palma, Miguel Pericas, ha remarcat que “és coneguda l’alta prevalença de l’artrosi en humans, es coneix de manera objectiva l’existència de factors de risc que predisposen a patir-la”. En la ponència que ha oferit Pericas ha exposat alguns factors que “poden activar aqueixos factors de risc com els cristalls, immunosenescència, sarcopenia i trastorns de la microbiota intestinal”.
La 25é edició del Congrés de la Societat Valenciana de Reumatologia ha comptat amb el desenvolupament de nou taules, en les quals s’ha aprofundit en altres qüestions com les teràpies complementàries en reumatologia a través dels nutricèutics, l’osteoporosi, el lupus eritematós sistèmic, així com l’aportació de la infermeria als pacients amb artritis o la fibromiàlgia, entre altres.
