El suïcidi ja és la primera causa de mort a Espanya per causa externa i duplica els accidents de trànsit. Les causes externes de mort no inclouen la mort per malalties de qualsevol mena, sinó que fan referència, a més del suïcidi, als accidents de trànsit, violència masclista, agressions, caigudes i altres accidents.
Així ho ha confirmat el psiquiatre de l’Hospital Vithas Aguas Vithas, Víctor Navalón, que ha destacat que la pandèmia de covid ha fet que les xifres es disparen, com ho demostra que “els pensaments suïcides entre els joves de 15 a 29 anys s’han incrementat un 250%”.
La magnitud de les xifres no deixa cap dubte: “A Espanya, perquè ens fem una idea, se suïciden unes 3.500 persones a l’any, això fa una mitjana d’uns 10 suïcidis diaris, és a dir, que una persona se suïcida aproximadament cada dos hores i mitja”.
El professional de Vithas relaciona aquest increment amb “l’esclat del coronavirus i, especialment, amb les conseqüències, sobretot entre els joves i adolescents”.
La limitació de les eines “de socialització fonamentals per al seu desenvolupament com eixir amb els amics, anar al cinema, viatjar o anar a les classes amb normalitat, ha portat a problemes de salut emocionals que poden provocar símptomes de solitud, tristesa, desesperança… a definitiva, molt de malestar i patiment”. En aquestes circumstàncies, Navalón ha assenyalat que “la idea de la mort pot sorgir com a ‘eixida’ a aquest patiment”.
Prevenció universal
El doctor Navalón adverteix que no existeix “un perfil definit, el perfil és molt variat i es poden donar suïcidis a totes les edats. Pot passar a tots els grups socials, creences religioses o perfils professionals, exitosos o no. Ningú no està exempt d’aquest risc”. Tal com explica, es tracta de persones “que en un moment donat ho veuen tot negre, no senten alternativa de res i ho passen realment malament. Si empatitzem amb ells, hi ha una opció d’ajudar-los” per la qual cosa recorda que cal “una prevenció universal”.
Víctor Navalón considera que “és fonamental mantenir unes línies de comunicació obertes entre la família i l’adolescent“. En aquest sentit assenyala que “la millor manera de prevenir-ho, és parlar-ho, el que realment mata és el silenci”. Per això, insisteix en la importància de desmuntar “el mite que parlar sobre el suïcidi pot induir a cometre’l”. “És fonamental preguntar a l’altre com està, com es troba i, sobretot, que se senta recolzat i comprés és una de les millors maneres de prevenir-ho”, assenyala.
Navalón també fa referència a la necessitat d’una “sensibilització social més gran”. És molt important que se sàpiga que el suïcidi existeix i que hi ha solució, que existim els professionals de la salut mental com nosaltres els psiquiatres o els nostres companys psicòlegs i que podem orientar i recolzar la persona i els familiars en molts casos”.
En aquest sentit, ha fet una crida a “trencar l’estigma que hi ha per parlar de salut mental”, ja que es tracta d’una cosa “fonamental per a tots i moltes vegades, se’ns oblida”.
Per acabar, ha insistit en el paper de la família i l’entorn per ajudar, de manera inicial. “Si veuen alguna cosa estranya en l’actitud del seu familiar o amic, que està més callat, més retret o ho veiem especialment trist, cal intentar recolzar-ho, ser-hi i preguntar-li, sense atabalar-lo, si està passant per un mal moment, per exemple. I per descomptat, sempre és recomanable consultar un professional de salut mental que podrà ajudar no només aquesta persona sinó també el seu entorn proper”, ha indicat.
